Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 30:
El [[1492]], després de la mort de [[Llorenç el Magnífic]], Miquel Àngel va marxar de Florència i va romandre durant un temps a [[Bolonya]], on va esculpir diverses obres que palesen la influència de [[Jacopo della Quercia]]. Però l'any [[1496]] és quan decideix partir cap a Roma, ciutat que l'havia de veure triomfar; allà va iniciar una dècada d'una activitat artística molt intensa, després de la qual, amb trenta anys, se'l va acreditar com a artista capdavanter. A vint-i-tres anys, va esculpir la ''[[Pietà de Michelangelo|Pietà]]'' del Vaticà, després del ''[[Bacus de Miquel Àngel|Bacus del Bargello]]'' (1496),<ref name="Pij66">[[#Pij66|Pijoan 1966]] pàg. 206</ref> i posteriorment va fer el ''[[Tondo Pitti]]''. De la mateixa època, són el cartó de ''[[Batalla de Cascina|La Batalla de Cascina]]'', actualment perdut, pintat per la Senyoria de Florència, i el ''[[David de Miquel Àngel|David]]'', obra cabdal de l'escultura, d'una gran complexitat per l'escassa amplària de la peça de marbre, que va ser col·locat davant del palau de l'Ajuntament de Florència i es va convertir en l'expressió dels suprems ideals cívics del [[Renaixement]].<ref>[[#Pij66|Pijoan 1966]], pàg. 207</ref>
El març del [[1505]], [[Juli II]] li va encarregar la realització del seu monument fúnebre: Miquel Àngel en va projectar un complex arquitectònic i escultòric monumental en el qual, més que el prestigi del pontífex, es lloa el triomf de l'Església. L'escultor, entusiasmat amb aquesta obra, va romandre a [[Carrara]] durant vuit mesos per ocupar-se personalment de l'elecció i l'extracció dels marbres necessaris. Malauradament, en tornar a [[Roma]], el papa havia desat al calaix el projecte del mausoleu, absorbit com estava amb la reforma de [[Bramante]] de la [[Sant Pere del Vaticà|basílica de Sant Pere]]. Miquel Àngel, enfadat, va abandonar Roma i es va dirigir a Florència, però a
El maig del [[1508]], va acceptar de dirigir la decoració de la [[volta de la Capella Sixtina|volta de la capella Sixtina]], els frescos de la qual va concloure quatre anys més tard, després d'un treball solitari i tenaç. En aquesta obra, va idear una grandiosa estructura arquitectònica pintada, inspirada en la forma real de la [[volta (arquitectura)|volta]]; també va fer unes escultures constituïdes per potents musculatures en dues dimensions. Al tema bíblic general de la volta, Miquel Àngel hi interposa una interpretació neoplatònica del [[Gènesi]] i dóna forma a un tipus d'interpretació de les imatges que esdevindran un símbol de l'art del [[Renaixement]].
| |||