Revisió del 13:32, 21 set 2018 modifica Misterspritz (discussió \| contribucions) Autopatrullats 56.122 edits m →‎Pintura: pos. imatge ← Edició anterior		Revisió del 12:19, 4 des 2018 modifica desfés Emmasoler (discussió \| contribucions) 33 edits →‎Pintura: Creació dels apartats Literatura i música, de la traducció del Castellà Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 71: * A Venècia, l'escola iniciada per [[Giorgione]] i [[Tiziano]] és continuada per [[Tintoretto]] (1518-1594) i [[Paolo Veronese]] (1528-1588), amb unes composicions dinàmiques, perspectives forçades i espectaculars, colors vius i sensuals i arquitectures monumentals. == Literatura == En història de la literatura, la literatura manierista s'interpreta com un procés evolutiu que afecta les formes i a l'actitud dels poetes. El canvi que afecta les formes, per influència de les arts. Tant per època com per certs trets estilístics, autors de l'alçada de [[Torquato Tasso]], [[Luís de Camões\|Camoens]], [[William Shakespeare\|Shakespeare]] i [[Miguel de Cervantes Saavedra\|Cervantes]] serien manieristas.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Martinez Garrido\|nom=Elisa\|article=\|publicació=El Manierismo y el Barroco italianos, la época de la Contrarreforma\|url=http://webs.ucm.es/info/italiano/materiales%20didacticos/manierismo.pdf\|data=\|pàgines=}}</ref> També ha estat qualificada de manierista [[la Pléiade]] francesa de mitjans del segle XVI, la [[:es:Poesía_metafísica\|poesia metafísica]] anglesa de començaments del segle XVII i la poesia italiana de [[:es:Giovanni_della_Casa\|Giovanni della Casa]] o [[:es:Giambattista_Marino\|Giambattista Marino.]] [[Fitxer:BookFrontOsLusiadas1572.jpg\|miniatura\|[[Os Lusíadas\|''Os Lusiadas'',]] de [[Luís de Camões\|Luis de Camoen]]<nowiki/>s, 1572.]] Les característiques formals i conceptuals de la literatura d'aquest grup d'autors mostra el pas de l'atmosfera [[Renaixement\|renaixentista]] humanista, idíl·lica i classicista, a una altra que pot qualificar-se de "manierista" per la seva malenconia, desencís, complexitat i [[pathos]], que apunta ja als contrastos de la literatura del [[Barroc]]. Es fa créixer una nova dimensió tràgica en els [[herois]], la victòria moral es dóna moltes vegades en virtut de la seva derrota, en una visió sobre el destí que divergeix de la clàssica. En termes formals, els drames de Shakespeare i la prosa de Cervantes es realitzen amb fallides de continuïtat, amb un tractament lliure i desigual de l'espai i el temps [[Tres unitats aristotèliques\|(unitats aristotèliques)]], negant l'economia, l'ordre i la linealitat clàssics; en una contínua i extravagant expansió i variació del seu material, en la caracterització psicològica inconsistent, ambigua i imprevisible dels seus personatges, en la juxtaposició de recursos altament formalistes i convencionals amb altres trets del prosaic, el improvisat i el vulgar. També és un típic recurs manierista valer-se de [[Metàfora\|metàfores]] fosques i sobrecarregades, de la màgia i el fantàstic, d'antítesi, d'assonàncies i [[Paronomàsia\|paronomàsia,]] de l'enigmàtic, posar en evidència les debilitats dels herois, que poden ser moltes i profundes [[Antiheroi\|(antiheroi),]] i que per això mateix els fan, als ulls moderns, tan reals, vius i veritables. == Música == La música manierista mostra, segons [[:es:Claude_V._Palisca\|Claude Palisca]], una tensió «entre el desig de preservar un elevat nível d[[Contrapunt\|'habilitat contrapuntística]] i l'impuls d'acompanyar les imatges, idees i sentiments»<ref>{{Ref-web\|url=https://web.archive.org/web/20081202122529/http://www.discovery.mala.bc.ca/web/martinar/arts/arts.htm\|títol=Art for Art's Sake\|consulta=2018-12-04\|data=2008-12-02}}</ref> descrits en el text (música programàtica). L'impacte del Manierisme sobre les arts musicals va ser menys profund que en altres camps; i la pròpia identificació d'un estil musical que pugui denominar-se "manierista" és matèria de controvèrsia, com altres conceptes de les arts visuals o la literatura relacionats amb la música. Maria Maniates defensen la idea que es pot definir un manierisme musical per al període final del segle XVI a partir d'elements específicament musicals: l'experimentalisme en el camp de l'harmonia, l'exploració d'intervals distints en la línia melòdica, assajos de música [[Microtonalisme\|microtonal]] , temptatives de establiment d'un sistema de temperament igual i l'atribució de nous significats per als elements de retòrica musical.<ref>{{Ref-web\|url=https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/rika-maniates-emc\|títol=Rika Maniates {{!}} The Canadian Encyclopedia\|consulta=2018-12-04\|llengua=en}}</ref> Menys problemàtica és l'evidència que el període va presenciar el sorgiment d'un nou estil musical, atès que els propis músics de la època estaven embolicats en una forta polèmica sobre els nous rumbs que prenia el seu art i les diferents sensibilitats percebudes entre les successives generacions de músics. En Compendium Musices (1552), Adrianus Coclico42 descrivia a la generació de Guillaume Dufay (mitjan segle XV) com musici mathematici ( "músics matemàtics"), a la de Josquin des Prez (finals del XV i començaments del XVI) com musici prestantissimi ( "músics admirables"), ia la seva pròpia com musici poetici ( "músics poètics")<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Carter\|nom=Lecturer in Music Royal Holloway and Bedford New College Tim\|cognom2=Carter\|nom2=Tim\|cognom3=Butt\|nom3=John\|títol=The Cambridge History of Seventeenth-Century Music\|url=https://books.google.es/books?hl=pt-BR&lr=&id=mHJvKVq0vXoC&oi=fnd&pg=PA1&dq=Claude+Palisca+mannerism&ots=_IxqxW8kBQ&sig=uAnOdpUoMX2L8LmS7U8jHyrRc4g#v=onepage&q=Claude%20Palisca%20mannerism&f=false\|llengua=en\|data=2005-12-22\|editorial=Cambridge University Press\|isbn=9780521792738}}</ref> [[Fitxer:Aretino sonnet.jpg\|miniatura\|Soneto de [[Pietro Aretino\|Pietro Aretino,]] con ilustración erótica, ca. 1527]] <br /> == Referències == {{commonscat}}

Manierisme: diferència entre les revisions