Consola portàtil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint plantilla:Viccionari-lateral
Línia 6:
La primera '''consola portàtil''' veritable amb [[Cartutx (videojocs)|cartutx]]s intercanviables va ser la [[Microvision]] de Milton Bradley desenvolupada el [[1979]]. [[Nintendo]] va dominar el mercat de les portàtils des del llançament de la [[Game Boy]] el [[1989]] i és assenyalat com el principal propulsor d'aquest concepte.
 
== HistòriaGeneracions ==
=== Primera generació ===
 
El primer videojoc electrònic portàtil que apareix en el mercat amb la seva pròpia pantalla LCD és un minijoc de [[Mattel]] anomenat ''Mattel Electronics Auto Race'' el [[1976]], l'any següent, la mateixa companyia treu al mercat ''Mattel Electronics Football'' i poc després, el [[1978]], [[Coleco]] treu un joc amb característiques semblants anomenat ''Coleco Electronic Quarterback''. Podria considerar-se que aquesta és la primera generació de videojocs portàtils.<ref name="gamasutra">{{ref-web|cognom= Loguidice|nom= Bill|autor2=Matt Barton|títol= A History of Gaming Platforms: Mattel Intellivision|editor= Gamasutra|data= 2008-08-15| url = http://www.gamasutra.com/php-bin/news_index.php?story=18518|consulta= 2008-12-27}}</ref>
<gallery>
Linha 16 ⟶ 15:
 
=== Segona generació ===
 
La primera videoconsola portàtil amb cartutxos intercanviables fou la ''Microvision'' de Milton Bradley desenvolupada el [[1979]]. Tot i que no hi ha dades oficials de vendes, es coneix que la companyia va obtenir uns vuit milions de dòlars per aquesta consola el primer any, això suposa prop de 50.000 unitats. Va tenir dotze jocs en el seu catàleg, i deixà de fabricar-se el [[1981]].
Va haver-hi una altra videoconsola portàtil anomenada ''Entex Select a Game'' que tenia una pantalla de leds blaus i vermells, que duien el processador en el mateix cartutx en comptes de la consola.
Linha 23 ⟶ 21:
Fitxer:Entex-SelectAGame.jpg| ''Entex Select a Game''
</gallery>
 
== Història ==
=== Orígens ===
[[Fitxer:MAutoRace.jpg|thumb|upright|El ''[[Mattel Electronics Acte Race|Acte Race]]'' es considera el primer joc portàtil totalment digital, solament amb components electrònics [[electrònica d'estat sòlid|d'estat sòlid]] i sense parts mecàniques.<ref>{{cita lliuro|cognom=Demaria|nom=Rusel|nom2=Johnny L.|cognom2=Wilson|títol=High Score! The Illustrated History of Video games|url=https://books.google.es/books?id=hjnvzlvpceqc&redir_esc=y&hl=es|editorial=[[McGraw-Hill]]|any=2002|pàgina=30|isbn=978-0-07-222428-3}}</ref>]]
Els orígens de les videoconsoles portàtils es remunten als dispositius electrònics de jocs portàtils i de sobretaula de la dècada de 1970 i principis de 1980. Aquests dispositius podien jugar un sol joc,<ref name="nintendo popular" /> i cabien en el palmell de la mà o sobre una taula, i les hi havia amb diferents tipus de pantalles de vídeo, com [[led]], [[Visualitzador fluorescent de buit|VFD]] o [[Pantalla de cristall líquid|LCD]].<ref name="electronic handheld definition">{{cita lliuro|cognom=Demaria|nom=Rusel|nom2=Johnny L.|cognom2=Wilson|títol=High Score! The Illustrated History of Video games|url=http://books.google.com/?id=hjnvzlvpceqc&printsec=frontcover&dq=high+Score!+The+Illustrated+History+of+Video+games|editorial=[[McGraw-Hill]]|any=2002|pàgina=30|isbn=978-0-07-222428-3}}</ref> En 1978, els en aquells dies nous jocs electrònics portàtils es descrivien en la revista ''[[Popular Electronics]]'' com a jocs electrònics «''nonvideo''» i «''senar-TV''» per diferenciar-los dels dispositius que requerien l'ús d'una pantalla de televisió.<ref name="nonvideogame">{{Cita publicació|cognomeno=Jensen|nomeni=Kris|títol=New 1978 Electronic Games|publicació=[[Popular Electronics]]|data=gener de 1978|pàgines=33-43|url=http://www.handheldmuseum.com/booksmagazines/mag-pe_0178/pe0178_2.htm|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref> Al seu torn, els jocs electrònics portàtils troben els seus orígens en la síntesi d'anteriors dispositius electromecànics portàtils i de taula, com el ''Electronic Tic-Tac-Toe'' (1972) de l'antiga companyia juguetera Waco,<ref name="electronic handheld definition" /> el ''Periscope-Firing Range'' (1951) de Cragstan,<ref name="handheldmuseum">{{cita web|cognom=Morgan|nomeni=Rik|títol=Cragstan Periscope-Firing Range|editorial=Handheld Museum|any=2008| url=http://www.handheldmuseum.com/misc/cragstanperiscope.htm|fechaacceso=16 d'agost de 2016}}</ref> i l'emergent mercat de calculadores de pantalla [[optoelectrònica]] de principis de la dècada de 1970.<ref name="LED Calculators">{{Cita publicació|títol=Optoelectronics Arrives|publicació=[[Estafi]]|volum=99| número=14|data=3 d'abril de 1972|url=http://www.time.com/time/magazine/article/0,9171,903443,00.html}}</ref><ref name="Cohen Interview">{{cita web|cognom=Morgan|nomeni=Rik|títol=Interview with Howard Cohen|editorial=Handheld Museum|any=2008|url=http://www.handheldmuseum.com/mattel/trivia.htm|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref> Aquesta síntesi es va donar en 1976, amb el naixement dels jocs electrònics portàtils quan [[Mattel]] va començar a treballar en una línia de jocs esportius de la grandària d'una calculadora utilitzant la tecnologia led.<ref name="ultimate history">{{cita lliuro|cognom=Kent|nom=Steven|títol=The Ultimate History of Video Games|url=https://books.google.es/books?id=c2mh05ogu9oc&redir_esc=y&hl=es|editorial=Cosina Publishing|any=2001|pàgina=200|isbn=978-0-7615-3643-7}}</ref>
 
El resultat va ser el llançament en 1976 del ''[[Mattel Electronics Acte Race]]'',<ref name="gamasutra"/><ref name="1up">{{cita web|cognom=Parish|nom=Jeremy|títol=PSPredecessors|obra=[[1up.com]]|data=28 de març de 2005|url=http://www.1up.com/features/pspredecessors|fechaacceso=16 de juliol de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160721193503/http://www.1up.com/features/pspredecessors|fechaarchivo=21 de juliol de 2016}}</ref> seguit del de ''Football'' en 1977;<ref>{{cita web|url=http://www.handheldmuseum.com/mattel/fb.htm|títol=Mattel's Football (I) (1977, LED, 9 Volt, Model# 2024)|obra=handheldmuseum.com|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref><ref>{{cita web|url=http://www.retroland.com/mattel-electronics-football/|títol=Mattel Electronics Football|obra=Retroland|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref> tots dos jocs van tenir tant èxit que, segons Katz, «aquests simples jocs electrònics de mà es van convertir en una 'categoria de $400 milions'».<ref name="electronic handheld definition"/> Posteriorment Mattel va tenir l'honor de ser reconegut per la indústria per la seva innovació en les pantalles dels dispositius de joc portàtils.<ref name="Technology & Engineering Emmy Awards">{{cita web|títol=Winners of 59th Technology & Engineering Emmy Awards Announced by National Television Academy at Consumer Electronics Xou|obra=National Television Academy of Television Arts and Sciences|data=1 de gener de 2008|url=http://www.emmyonline.org/mediacenter/_pdf/tech_2k7_winners.pdf|fechaacceso=16 de juliol de 2016|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20160721193614/http://www.emmyonline.org/mediacenter/_pdf/tech_2k7_winners.pdf|fechaarchivo=21 de juliol de 2016}}</ref> Aviat altres fabricants, com [[Coleco]], [[Parker Brothers]], [[Milton Bradley Company|Milton Bradley]], Entex o [[Bandai]], li van seguir amb els seus propis jocs portàtils.<ref name="competitors"/>
 
En 1979 la [[Milton Bradley Microvision|MicroVision]], basada en LCD, dissenyada per Smith Engineering i distribuïda per [[Milton Bradley Company|Milton Bradley]],<ref name="phoenix">{{cita lliuro|cognom=Herman|nomeni=Leonard|títol=Phoenix: The Rise and Fall Of Video Games|url=http://books.google.com/?id=jhoaaaaacaaj&dq=%22Phoenix%22+video+games|editorial=Rolenta Press|any=2001|pàgina=42|isbn=0-9643848-5-X}}</ref> es va convertir en la primera consola de jocs portàtil i la primera a utilitzar [[Cartutx (informàtica)|cartutxos]] intercanviables.<ref name="Microvision"/> El joc per MicroVision ''Cosmic Hunter'' (1981) va introduir el concepte de la [[creuera]] en els dispositius portàtils de joc,<ref>{{cita web|url=http://psp.about.com/od/hardwarefirmware/a/psphistorymicrovision.htm|títol=Sony's PlayStation Portable and Milton Bradley's Microvision - The PSP and the History of Handheld Video Gaming, Part 2|nom=Niko|cognom=Silvester|obra=about.com|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref> utilitzant el polze per manipular el personatge en la pantalla en qualsevol adreça.<ref name="handheldmuseum2">{{cita web|cognom=Morgan|nomeni=Rik|títol=CosmiHunter|editorial=Handheld Museum|any=2008|url=http://www.handheldmuseum.com/mb/mvcosmichunter.htm|fechaacceso=16 de juliol de 2016}}</ref>
[[Fitxer:Game and watch parachute.JPG|alt=Dispositiu de joc Game & Watch de Nintendo.|miniaturadeimagen|Dispositiu de joc [[Game & Watch]] de Nintendo, amb el joc "Parachute".]]
En 1979 [[Gunpei Yokoi]], un enginyer de manteniment que treballava en [[Nintendo]], durant un viatge en [[Shinkansen|tren bela]] va veure a un home de negocis avorrit jugant amb una calculadora de LCD prement els botons, i se li va ocórrer una idea per dissenyar un rellotge que fes les vegades d'una màquina de jocs en miniatura per matar el temps.<ref>{{cita web|cognom=Crigger|nom=Lara|url=http://www.escapistmagazine.com/articles/view/issues/issue_87/490-searching-for-gunpei-yokoi |títol=The Escapist: Searching for Gunpei Yokoi |obra=Escapistmagazine.com |data=6 de març de 2007|fechaacceso=17 de juliol de 2016}}</ref> En 1980 Nintendo va iniciar el llançament d'una sèrie de jocs electrònics dissenyats per Yokoi denominats jocs [[Game & Watch]].<ref name="game and watch">{{Cita notícia|cognomeno=Pollack|nom=Andrew|títol=Gunpei Yokoi, Chief Designer Of Game Boy, Is Dead at 56|periòdic=[[The New York Times]]|data=9 d'octubre de 1997|url=http://www.nytimes.com/1997/10/09/business/gunpei-yokoi-chief-designer-of-game-boy-is-dead-at-56.html?n=Top%2FReference%2FTimes%20Topics%2FSubjects%2FD%2FDeaths%20(Obituaries)|fechaacceso=17 de juliol de 2016}}</ref> Fent ús de la tecnologia utilitzada en les [[calculadora]]s de la grandària d'una targeta de crèdit que acabaven d'aparèixer al mercat, Yokoi va dissenyar la sèrie de jocs basats en pantalles LCD que incloïen l'hora en format digital en una cantonada de la pantalla.<ref name="game over">{{cita lliuro|cognom=Sheff|nom=David|títol=Game Over: Press Start to Continue|url=http://books.google.com/?id=0dk2aaaaiaaj&q=game+Over:+Press+Start+to+Continue&dq=Game+Over:+Press+Start+to+Continue|editorial=GamePress|any=1999|pàgina=28|isbn=978-0-9669617-0-6}}</ref> El dispositiu ideat per Yokoi va tenir un gran èxit comercial i va popularitzar el concepte de videojoc portàtil, arribant-se a vendre més de 80 milions d'unitats a nivell mundial. Posteriorment, per als jocs Game & Watch més complexos, va inventar un [[controlador de videojoc|controlador]] direccional en forma de creu o [[creuera]] per al maneig dels personatges que apareixen en pantalla.<ref name="IGN">{{cita web|cognom=Buchanan|nom=Levi|títol=From Janitor to Superstar Gunpei Yokoi, inventor of the Game Boy, would have been 67 this week|obra=[[IGN (lloc web)|IGN]]|data=10 de setembre de 2009|url=http://retro.ign.com/articles/908/908569p1.html|fechaacceso=17 de juliol de 2016}}</ref> També va incloure a la seva creuera direccional en els [[Comandament (videojocs)|comandaments]] de la [[Nintendo Entertainment System|NES]], i el dispositiu en forma de creu manejable amb el polze aviat es va convertir en un estàndard en els controladors de les [[videoconsola]]s i omnipresent en tota la indústria dels videojocs des de llavors.<ref>{{cita web|url=https://www.brown.edu/departments/joukowsky_institute/courses/13things/7643.html|títol=The Game Controller: From the Beginning|editorial=Joukowsky Institute for Archaeology and the Ancient World. Brown University|obra=13 Things|any=2008|nom=Jeffrey|cognomeno=Pfau|fechaacceso=17 de juliol de 2016}}</ref><ref>{{cita publicació |cognomeno=Natapov|nom=D.|cognom2=MacKenzie|nom2=I. S.|any=2010|títol=The trackball controller: Improving the analog estic|publicació=Proceedings of the 2010 Conference on FuturePlay|pàgines=175-182|ubicació=New York|editorial=ACM|url=http://www.yorku.ca/mack/futureplay2010-1.pdf|format=PDF}}</ref> Quan Yokoi va començar a dissenyar la primera consola de jocs portàtil de Nintendo, se li va ocórrer un dispositiu que unia elements dels seus dispositius Game & Watch i la consola Famicom (NES),<ref name="game over2">{{cita lliuro|cognom=Sheff|nom=David|títol=Game Over: Press Start to Continue|url=http://books.google.com/?id=0dk2aaaaiaaj&q=game+Over:+Press+Start+to+Continue&dq=Game+Over:+Press+Start+to+Continue|editorial=GamePress|any=1999|pàgina=294|isbn=978-0-9669617-0-6}}</ref> inclosa la creuera. El resultat va ser la [[Game Boy]].
 
En 1982 la LCD Solarpower de [[Bandai]] va ser el primer dispositiu de joc que funcionava amb [[energia solar]]. Alguns dels seus jocs, com el ''Terror House'', disposava de dos panells LCD apilats un sobre un altre, donant un efecte [[Estereoscopía|estereoscópico]] precursor del [[Gràfics 3D per computadora|3D]].<ref name="toptenretro">{{cita web|url=http://www.alphr.com/features/361591/the-top-ten-retro-gaming-secrets|títol=The top tingues retro gaming secrets|obra=Alphr|autor=Davey Winder|data=1 d'octubre de 2010|fechaacceso=17 de juliol de 2016}}</ref> En 1983 la Tomytronic 3D de [[Takara Tomy]] simulava un efecte 3D utilitzant dos panells LED il·luminats per llum exterior mirant a través d'una espècie de binoculars en la part superior del dispositiu, convertint-se en el primer maquinari 3D especialitzat de vídeo domèstic.<ref name="toptenretro"/>
 
=== Inicis ===
El final de la dècada de 1980 i principis de la de 1990 va veure els inicis de la indústria de la consola de jocs portàtil tal com la coneixem en l'actualitat, després de la desaparició de la [[Milton Bradley Microvision|MicroVision]]. Com les consoles de jocs LCD retroiluminados amb gràfics en color consumeixen una gran quantitat d'energia, no eren molt amigables amb les bateries com la no retroiluminada [[Game Boy]] original els gràfics de la qual en blanc i negre permetien una major vida útil de la bateria. Aleshores la tecnologia de les [[Bateria recarregable|bateries recarregables]] encara no havia madurat, per la qual cosa les consoles de jocs més avançats de l'època tals com la [[Sega Game Gear|Game Gear]] de [[Sega]] i la [[Atari Lynx]] no van tenir tant èxit com la Game Boy.
 
A pesar que existien bateries recarregables de tercers per a les famolenques consumidores d'energia alternatives a la Game Boy, aquestes bateries eren del tipus [[Bateria de níquel cadmi|níquel cadmi]] i requerien estar completament descarregades abans de recarregar-les per garantir la seva màxima eficiència; les bateries de [[Bateria de plom i àcid|plom i àcid]] es podrien utilitzar amb un adaptador que s'endolla a l'encenedor del cotxe; però les bateries tenien una portabilitat mediocre. Les bateries del tipus [[Bateria de níquel-metall hidrur|Ni-MH]] posteriors, que no necessiten estar descarregades per obtenir la màxima eficiència, no van sorgir fins a finals de 1990, anys després que la Game Gear, la [[Atari]] Lynx i la Game Boy original s'havien descatalogat. Durant l'època en què les consoles portàtils tecnològicament superiors tenien estrictes limitacions tècniques, les bateries tenien un índex [[Ampere-hora|mAh]] i les de major potència encara no estaven disponibles.
 
Els sistemes de joc moderns com la [[Nintendo DS]] i la [[PlayStation Portable]] disposen de bateries recarregables de [[Bateria d'ió de liti|ió de liti]] amb formats [[Propietat industrial|propietaris]]. Altres consoles de setena generació, com la [[GP2X]], utilitzen [[Pila alcalina|bateries alcalines]] estàndard. A causa que l'índex mAh de les piles alcalines ha augmentat des de la dècada de 1990, la potència necessària per a dispositius portàtils com la GP2X pot ser subministrat per relativament poques bateries.
 
==== Game Boy ====
{{AP|Game Boy}}
[[Fitxer:Game-Boy-Original.jpg|dreta|thumb|upright|Game Boy.]]
La companyia japonesa [[Nintendo]] va llançar la Game Boy el 21 d'abril de 1989. L'equip de disseny dirigit per [[Gunpei Yokoi]] també havia estat responsable del [[Game & Watch]], així com els jocs per la [[Nintendo Entertainment System|NES]] ''[[Metroid]]'' i ''[[Kid Icarus]]''. La Game Boy va ser objecte de crítiques per part d'alguns sectors de la indústria, dient que la seva pantalla monocromàtica era massa petita, i la seva potència de processament era inadequada. No obstant això l'equip de disseny havia considerat que sota preu i escàs consum de bateria eren les qüestions més importants i, en comparació de la MicroVision, la Game Boy va ser un gran pas avanci.
 
Yokoi va reconèixer que la Game Boy necessitava una ''[[aplicació assassina|killer application]]'', això és, almenys un joc que definís la consola i persuadís als clients a comprar-la. Al juny de 1988 [[Minoru Arakawa]], en aquells dies [[Director executiu|CEO]] de Nintendo Amèrica, va veure una demostració del ''[[Tetris]]'' en una fira comercial. Nintendo va comprar els drets sobre el joc, i es va distribuir amb la consola. Va ser un èxit immediat: a la fi d'any s'havien venut més d'un milió d'unitats solament en els [[Estats Units]].<ref name="GBsales1989">{{cita web|url=http://firstarkansasnews.net/2011/01/game-boy-nintendo-dominates-the-portable-market/|títol=Game Boy — Nintendo dominates the portable market|autor=Ethan C. Nobles|fechaacceso=17 de juliol de 2016|data=22 de gener de 2011|obra=First Arkansas News|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20110123202930/http://firstarkansasnews.net/2011/01/game-boy-nintendo-dominates-the-portable-market/|fechaarchivo=23 de gener de 2011}}</ref> A 31 de març de 2005, entre la Game Boy i la [[Game Boy Color]] havien venut més de 118 milions d'unitats a tot el món.<ref name="ConsolidatedSales">{{cita web |url=https://www.nintendo.co.jp/ir/library/historical_data/pdf/consolidated_sales_e1603.pdf |títol=Historical Data: Consolidated Sales Transition by Region |fechaacceso=17 de juliol de 2016| data=27 d'abril de 2016 |editorial=[[Nintendo]] |format=PDF}}</ref>{{clear}}
 
== Vegeu també ==