Obre el menú principal

Canvis

28.720 octets eliminats ,  fa 10 mesos
Contingut canviat per «tu madre ha estado aqui».
tu madre ha estado aqui
{{Infotaula persona
| nacionalitat = [[Catalunya]]
| conegut_per = Establidor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]]
}}
'''Pompeu Fabra i Poch''' ([[Gràcia (antic municipi)|Gràcia]], [[20 de febrer]] de [[1868]] - [[Prada de Conflent]], [[25 de desembre]] de [[1948]])<ref>{{GEC|0025722|Pompeu Fabra i Poch}}</ref> va ser un filòleg català conegut com el ''seny ordenador de la llengua catalana'' per la seva tasca de capdavanter establidor de la normativa moderna de la [[llengua catalana]].
 
[[Josep Pla]] escrigué que ''Fabra ha estat el català més important del nostre temps perquè és l'únic ciutadà d'aquest país, en aquesta època, que, havent-se proposat d'obtenir una determinada finalitat pública i general, ho aconseguí d'una manera explícita i indiscutible''.<ref>http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html</ref>
 
== Biografia ==
=== Infantesa ===
Pompeu Fabra va néixer l'any [[1868]] al número 32 del carrer de la Mare de Déu de la Salut, al barri de [[la Salut]] de l'antiga vila de [[Gràcia (antic municipi)|Gràcia]], i més tard també va viure al [[carrer Gran de Gràcia]]. Era fill de [[Josep Fabra i Roca]] i [[Carolina Poch i Martí]]. Va tenir dotze germans i ell era el més petit de tots; però en van morir deu i van restar ell i dues germanes. Quan tenia cinc anys ([[1873]]) es va proclamar la [[Primera República Espanyola|I República]] a l'Estat espanyol i el seu pare, que era republicà, va ser elegit [[Batlle municipal|batlle]] de la vila.<ref>Pompeu Fabra i la llengua catalana - Àngel Servet i Martí any 1990</ref> Encara que la família va mudar a Barcelona quan tenia 6 anys, ell sempre va recordar el seu origen gracienc.<ref> {{ref-web |cognom= García|nom= Pilar|títol= Pompeu Fabra, filòleg il·lustre... i excursionista|url=http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/gracia/pompeu-fabra-filoleg-illustre-excursionista-1503282|consulta= 19 abril 2012|editor= [[El Periódico de Catalunya]] |lloc= Barcelona}}</ref>
 
=== Uns inicis fecunds i polèmics ===
Fabra va començar estudis d'[[enginyeria industrial]] que progressivament va alternar amb una forta inclinació autodidacta per la [[filologia]]. El 1891 l'editorial de ''[[L'Avenç (1881-1893)|L'Avenç]]'' li va publicar la gramàtica ''[[Ensayo de gramática del catalán moderno]]'', en què, per la primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció [[fonètica]]. Juntament amb [[Joaquim Casas Carbó]] i [[Jaume Massó i Torrents]] Fabra va emprendre la segona campanya lingüística de la revista ''[[L'Avenç]]'',<ref name="Avenç">{{ref-web |url= http://www.uoc.edu/lletra/revistes/revistalavenc/
|títol= L'Avenç: la modernització de la cultura catalana|consulta= 01-03-2008 | autor = Ramon Pla i Arxé |editor = www.uoc.edu}}</ref> campanyes que van ser els primers intents científics de [[sistematització]] de la llengua, intents que van provocar arborades polèmiques i van constituir l'esbós de la futura [[normativització]].
 
El [[1902]] guanyà per oposició la [[Catedràtic d'Universitat|càtedra]] de [[química]] de l'[[Escola d'enginyers de Bilbao]], ciutat on va viure de manera continuada fins al [[1912]]. Malgrat l'allunyament del país, durant aquells anys intensificà la seva dedicació a la [[filologia]]. En tornar aquell any de Bilbao, Fabra es va traslladar a Badalona, que era aleshores un poble mariner molt apropiat per a un home que havia trobat el gust de viure lluny de les grans ciutats. I ideal per a Teresa, la filla mitjana, a la qual, per la seva poca salut, els metges havien prescrit els aires i els banys de mar. El Mestre hi establí la residència des del 1912 fins al 1939, en què partí a l'exili.
 
El [[1906]] va participar en el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]] amb la comunicació ''Qüestions d'ortografia catalana''. El seu prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt que [[Prat de la Riba]] el cridà per dirigir un projecte de [[normativització]] lingüística del [[català]]. Aleshores tornà a [[Catalunya]], fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l'[[IEC]] i ocupà una càtedra dels [[Estudis Universitaris Catalans]]. El [[1912]] edità una ''Gramática de la lengua catalana'', encara en castellà; un any després donà a conèixer les ''[[Normes ortogràfiques]]'' (1913), una llarga [[reforma ortogràfica]], promulgada per l'[[Institut d'Estudis Catalans]],<ref>{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/Departament-de-la-Presidencia/menuitem.7b6b6ed90c92ef316d740d63b0c0e1a0/?vgnextoid=db5932922a8ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=db5932922a8ab310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|consulta=20 maig 2013|títol=Publicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans|editor=Generalitat de Catalunya}}</ref> les quals, juntament amb fervoroses adhesions, provocaren un corrent contrari d'opinió.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Massot i Muntaner |nom=Josep |títol=Antoni M. Alcover i la llengua catalana |url=http://books.google.cat/books?id=GTjjuRy0lvQC&pg=PA153&dq=ortografia+Pompeu+Fabra+catal%C3%A0+central&hl=ca&ei=SLurTfyTEenS4wa7utSaCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDEQ6AEwBA#v=onepage&q=ortografia%20Pompeu%20Fabra%20catal%C3%A0%20central&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |lloc= |data=1985 |pàgines=p.153 |isbn=8472027457 }}</ref> Un dels punts bàsics de l'[[ortografia]] defensada per Fabra va ser el respecte envers la pronúncia dels [[dialecte]]s i l'[[etimologia]] dels mots. El ''Diccionari ortogràfic'' ([[1917]]) completà les ''Normes'' del 1913.
 
=== Un mestratge eficaç ===
[[Fitxer:Ramon Casas - MNAC- Pompeu Fabra- 027554-D 006539.jpg|thumb|150px|Pompeu Fabra de jove, vist per [[Ramon Casas]] ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]]).]]
A partir del 1918, amb la publicació de la ''Gramàtica catalana'', adoptada, a la pràctica, com a oficial, s'enceta una etapa que s'enllesteix el [[1931]]<ref>{{format ref}} http://lexicografia.blogspot.com/2011/10/el-fabra-de-1931.html El Fabra del 31</ref> amb la publicació del ''[[Diccionari General de la Llengua Catalana]]''. Del mateix any és el ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', pensat especialment per a l'escola i reeditat, el [[1968]], amb el títol d'''Introducció a la gramàtica catalana''.
[[Converses filològiques|Les ''Converses filològiques'']] (1924) sorgiren de l'anhel fabrià de divulgar les seves reflexions lingüístiques. Són articles relativament breus que plantegen i resolen dubtes idiomàtics molt freqüents. L'any següent publicà ''Les principals faltes de gramàtica''.
 
L'any 1925 va començar a treballar a la [[Diputació de Barcelona]], precisament a la Secció de Foment i Instrucció Pública i Belles Arts. El 1927 va ser nomenat professor de Prosodia Catalana a l'[[Institut del Teatre]].
 
La presència del mestratge de Pompeu Fabra en alguns indrets de les comarques gironines es concretà a partir dels inicis dels anys 30. La relació amb [[Mn. Ignasi Enric Jordà]] (1986-1977), sarcedot i catedràtic de gramàtica catalana a la [[Normal de Girona]] (Escola de Mestres de Girona), portà al Mestre pronunciar conferències i a impartir algunes lliçons, de manera presencial o per correspondència, de gramàtica catalana.
 
Mereix una menció especial el Curset de Gramàtica Catalana de [[Santa Coloma de Farners]] l'estiu de l'any 1931. El text introductori de la butlleta d'inscripció de la comissió organitzadora diu:"Davant del gran interès que ha desvetllat arreu de Catalunya l'enseyament del catala, Sta. Coloma no pot quedar enrera, a aquest fi s'ha organitzat un curset de Gramàtica Catalana".<ref>{{Ref-publicació|cognom=Figueras i Capdevila, Narcís
Puigdemont i Casamajó, Joaquim|nom=|article=Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931)|publicació=Quaderns de la Selva, 22
Centre d'Estudis Selvatans|url=|data=2010|pàgines=99-144}}</ref> Sortosament, de la cleona del curs comptem amb una fotografia que il·lustra l'èxit de la convocatòria. En aquesta fotografia hi apareixen, entre altres, [[Joan Vinyoli]] i el mateix Mestre.
 
<br />
 
=== La consolidació d'una tasca ===
L'any [[1932]], Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de [[llengua catalana]] de la [[Universitat de Barcelona]]. Amb ell hi entrava oficialment la [[llengua catalana]], per primera vegada a la història. El [[1933]], Fabra esdevingué president del patronat de la nova [[Universitat Autònoma de Catalunya]], tot just creada.
El [[diccionari general de la llengua catalana|Diccionari]] del [[1932]], ja esmentat, i conegut popularment com a ''Diccionari Fabra'' o ''el Pompeu'', fou pensat com l'esbós ("canemàs") d'un futur diccionari oficial de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. Els criteris que van presidir la confecció del diccionari poden resumir-se així:
# Exclusió d'[[arcaisme]]s i [[dialectalisme]]s d'àmbits més aviat restringits.
# Previsió de bandejar els mots que, amb el temps, perdessin vigència.
# No admissió de mots forasters manllevats d'altres llengües que substituïssin mots propis del català o bé que impossibilitessin de crear-ne de nous.
# Incorporació de mots tècnics, prèviament catalanitzats, d'origen grecollatí i d'abast universal.
 
=== Darrers anys ===
Pompeu Fabra travessà la frontera franco-espanyola el 31 de gener del [[1939]], cinc dies després que entressin les tropes del general [[Franco]] a Barcelona. Després va viure un llarg pelegrinatge amb estades a [[París]], [[Montpeller]], [[Perpinyà]] i, finalment, [[Prada de Conflent]], al número 15 del carrer dels Marxants.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Bassas|nom=Antoni|article=“Gràcies Fabra, i vetlla’ns des de Prada”|publicació=Ara.cat|llengua=|url=https://www.ara.cat/dossier/Gracies-Fabra-vetllans-des-Prada_0_1963603649.html|data=17/02/2018|pàgines=}}</ref> Entre el 14 de setembre del 1945 i el 22 de gener de 1948 va ser conseller de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] a l'exili.
 
Els darrers anys de la seva vida, malgrat les condicions adverses, continuà treballant i enllestí una nova ''Gramàtica catalana'', publicada pòstumament el [[1956]] per [[Joan Coromines]].
 
L'any 1947 li diagnostiquen un càncer a la seva filla [[Teresa Fabra i Mestre|Teresa]], un fet que el va trasbalsar i prendre consciència de la seva edat i comencés a pensar tot sovint en la mort. Tant és així que el 27 de novembre de 1947 va anar a Andorra a fer testament.<ref name=":1">{{Ref-publicació|cognom=Segarra|nom=Mila|article=Notes d'una vida consagrada a la llengua|publicació=Nadala|url=http://www.fundaciocarulla.cat/sites/default/files/nadala/Nadala_1998_Pompeu%20Fabra.pdf|data=1998|editorial=Fundació Jaume I|pàgines=37}}</ref> La mort de la seva filla va afectar moltíssim Pompeu Fabra, que aleshores estava a punt de fer 80 anys.<ref>{{Ref-web|url=http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/labece-de-pompeu-fabra/#D2|títol=L'abecé de Pompeu Fabra|consulta=2018-12-01|llengua=ca-ES}}</ref> Les paraules de [[Joan Alavedra i Segurañas|Joan Alavedra]] al seu enterrament recullen el sentiment de la comunitat de catalans exiliats que estaven preparant una celebració pel vuitantè aniversari del filòleg transmutada en dol per la pèrdua familiar.<ref>{{Ref-publicació|títol=Ha mort Teresa Fabra|publicació=La Humanitat|llengua=ca|url=http://www.memoriaesquerra.cat/publicacions/55/83_194825/Humanitat_La_Paris_19480205.pdf|consulta=1 desembre 2018|data=5 febrer 1948}}</ref> Amb tot, el seu homenatge pel seu vuitantè aniversari es va acabar fent i la comunitat catalana a l'exili li va oferir una medalla d'or adquirida per subscripció popular, amb el seu bust modelat per l'escultor [[Joan Rebull Torroja|Joan Rebull]].<ref name=":1" />
 
Va morir a la seva residència de [[Prada]] el 25 de desembre de [[1948]].<ref name=":1" />
 
== Pompeu Fabra a Tarragona ==
Tenim constància de set visites de mestre Fabra a la ciutat de [[Tarragona]] entre els anys 1922 i 1933.<ref>{{Ref-llibre|cognom=GINEBRA|nom=Jordi|títol=Visites de Pompeu Fabra a Tarragona|url=|edició=|llengua=Català|data=06/2018|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=101-111|isbn=9678-849965-415-7}}</ref>
 
La primera visita fou el 24 de maig de 1922. Fabra hi va venir per assistir a l'examen dels alumnes de les classes de català que subvencionava l'[[Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana]].
 
La segona visita, vuit anys després, fou només de pas.
 
El 17 de juliol de 1931 va ser la tercera vinguda a la ciutat per pronunciar la conferència "L'ensenyança de la llengua catalana" als inspectors de Primera Ensenyança. S'acabava de proclamar la [[Segona República Espanyola|República]] i l'anomenat Decret de Bilingüisme i Fabra havia estat designat inspector de l'ensenyament de català a les escoles de mestres. Entre les personalitats que el van acompanyar hi trobem l'alcalde de la ciutat, [[Pere Lloret Ordeix|Pere Lloret]].
 
Només quatre mesos després, Fabra va tornar a Tarragona per pronunciar altra vegada una conferència, "El català, llengua de l'ensenyament", com a president de l'Associació [[Palestra (entitat catalanista)|Palestra]], entitat patriòtica fundada el 1930, que obria delegació a la ciutat. El president de la delegació i presentador de l'acte va ser [[Joan Antònio i Guàrdias]]. El fil conductor de la conferència va expressar la idea que amb l'[[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932|Estatut d'Autonomia]] no n'hi hauria prou per normalitzar la llengua, sinó que calia, a més, el compromís dels catalans.
 
De la cinquena visita hi ha poques notícies: va visitar l'Escola Normal de Mestres el 3 de desembre de 1932 per atendre les demandes dels alumnes que volien que les assignatures s'expliquessin en català.
 
El 20 de gener de 1933, amb poca diferència de l'anterior, s'esdevingué la sisena visita. Va pronunciar dues conferències: una per als alumnes de l'Escola Normal i l'altra a l'Ateneu, aquesta última amb el títol "La llengua catalana i el patriotisme".
 
El 21 de maig del mateix any, tornà a la ciutat, per setena vegada i última de què es té constància. Tot i que Fabra anava a [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]] per assistir a la commemoració del primer centenari de la [[Renaixença]], es va aturar a Tarragona per participar en una reunió de la junta de la delegació de Palestra.
 
La presència de Fabra a Tarragona continua avui dia amb la celebració dels Col·loquis Internacionals organitzats per la [[Universitat Rovira i Virgili]], la qual compta amb professors especialistes en la seva figura i en la seva obra.
== Dirigent esportiu ==
Fabra va estar lligat durant tota la vida al que s'anomenava excursionisme científic, i fou soci del [[Centre Excursionista de Catalunya]] a partir del 1891.<ref>{{ref-llibre|cognom=Santacana i Torres|nom=Carles|títol=Pompeu fabra i l'esport|pàgines=30|lloc=Barcelona|editorial=Fundació Universitat Catalana d'Estiu|any=2007|isbn=B-42.090-2007}}</ref> Féu excursions arreu de la geografia catalana i també estades en campaments estivals als [[Pirineus]], amb ascensions als pics més notables. Fou elegit president de l'Associació de Lawn Tennis (avui [[Federació Catalana de Tennis]]) i després fou, quan es crea l'any 1933, primer president de la [[Unió Catalana de Federacions Esportives]]. A més a més, formà part de la secció de tennis del [[FC Barcelona]]. Fabra considerava l'esport indispensable per a la formació de la persona i l'articulació de la nació. Solia jugar a tennis a les pistes de la fàbrica Cros, a Badalona, amb la seva filla Carola.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Franquesa i Bonet|nom = Ester|títol = Pompeu Fabra, una llengua per a tot i per a tothom|url = |edició = Espai Betúlia|llengua = català|data = octubre de 2010|editorial = Espai Betúlia|lloc = Badalona|pàgines = 88|isbn = 978-84-606-5197-0}}</ref>
 
En un reportatge parla sobre la importància del tennis a Catalunya, i diu que «el tennis té avui a Catalunya molta importància. És, la nostra terra, un dels focus principals de la Península. Els altres són a [[Madrid]], a [[País Basc|Bascònia]], a [[Huelva]] i ara, comença a conrear-se en altres ciutats. El tennis a Catalunya ha assolit un grau remarcable d'importància i de prestigi, no sols pel crescut nom de gent que hi juga, sinó per la qualitat excel·lent de molts jugadors, qualitat que ultrapassa la dels millors d'altres llocs esmentats».<ref name=":0" />
 
Amb la presidència, per tant, de la [[Unió Catalana de Federacions Esportives]], Fabra esdevingué el màxim dirigent de l'esport català durant els anys de la [[República]], fins que va cessar la seva activitat quan va esclatar la [[Guerra Civil]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Mir|nom=Jordi|títol=Fabra i l'esport: de la dimensió social a l'aportació terminològica |publicació=[[Terminàlia (revista)|Terminàlia]] |data=2010 |pàgines=71-77 |exemplar=1 |doi=10.2436/20.2503.01014}}</ref>
 
== Obres completes ==
Les ''Obres completes''<ref>{{Ref-web|url=http://pompeu-fabra.espais.iec.cat/obra/obres-completes-de-pompeu-fabra/|títol=Obres completes de Pompeu Fabra {{!}} Espai Pompeu Fabra – Institut d'Estudis Catalans|consulta=2018-03-21|llengua=ca}}</ref> de Pompeu Fabra són el resultat d'un projecte de recerca de la [[Generalitat de Catalunya]], l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i el [[Govern de les Illes Balears]], fruit d'un conveni de col·laboració signat l'any 2002. Els nou volums que les formen recullen de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alguns dels seus alumnes en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres del lingüista, o bé idees gramaticals en estat embrionari que posteriorment van ser exposades en obres seves.
El primer volum inclou les tres primeres gramàtiques, de 1891, 1898 i 1912; el segon, les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals; el tercer, la gramàtica francesa de 1919 i l'anglesa de 1924, juntament amb una sèrie d'articles tècnics publicats entre 1887 i 1926; el quart volum conté l'obra ortogràfica de Pompeu Fabra (''Tractat d'ortografia'' de 1904, les [[Normes ortogràfiques]] de 1913 i el ''[[Diccionari ortogràfic]]'' de 1917-1937) i els manuals lingüístics publicats per l'[[Editorial Barcino]]; el cinquè, el ''[[Diccionari general de la llengua catalana]]'' de 1932; el sisè, les gramàtiques de 1918-1933, la gramàtica catalana de 1946 i la gramàtica pòstuma de 1956, a més de les traduccions teatrals; el setè conté les ''Converses filològiques''; el vuitè, l'Epistolari de Fabra i el ''Curs de llengua catalana per correspondència'', i el novè i últim inclou textos i materials del lingüista trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre l'obra i la figura de Fabra.<ref name="gencat1305">{{citar ref |títol =Les Obres completes de Pompeu Fabra es presenten dijous a l'IEC i s'enllesteix un projecte encetat l'any 2002 |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/detall.do;jsessionid=2gzZRl6TxsML22rcp1fmwlTSCF6JR1r3RZ1hQ4tX5sqhCLq7H7dz!-2053333475?id=105582 |consulta = Maig 2013 }}</ref> A partir del març del 2018, tota la seva obra es troba digitalitzada i es pot consultar en línia en el Portal Pompeu Fabra.<ref>{{Ref-web|url=http://ocpf.iec.cat/ocpf.cgi|títol=Obres Completes de Pompeu Fabra|consulta=2018-03-21}}</ref>
 
== Homenatges ==
 
*El [[18 de juny]] del 1990 la Generalitat de Catalunya va crear la [[Universitat Pompeu Fabra]], amb la qual cosa destacava els seus mèrits. Aquesta universitat ha organitzat diverses jornades per a fer conèixer Fabra als estudiants.
* A proposta de diverses entitats badalonines l'Ajuntament convoca, l'any 1935, el Premi Pompeu Fabra.<ref name=":0" />
*[[2010]] - [[juliol]]: La [[Línia 2 del metro de Barcelona|línia 2]] (lila) arriba a Badalona-'''Pompeu Fabra'''.
*[[2018]]: Any Fabra. La [[Generalitat de Catalunya]] dedica l'any 2018 a la figura de Pompeu Fabra, pels 150 anys de la seva naixença i els 100 anys de la publicació de la Gramàtica catalana normativa.
 
=== La petjada de Fabra al territori ===
 
*Hi ha molts llocs dedicats a Fabra arreu de Catalunya. A les '''comarques gironines''' una cinquantena de municipis han dedicat algun carrer, plaça, avinguda, passatge, travessera o monument, etc. al gramàtic: Blanes, Breda, Hostalric, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners, Sils, Vidreres, Llagostera, Caldes de Malavella, Cassà de la Selva, Vilobí, Fornells de la Selva, Vilablareix, Salt, la Bisbal d'Empordà, Corçà, Flaçà, Celrà, Sant Julià de Ramis, Anglès, la Cellera de Ter, Amer, Banyoles, Besalú, La Canya. Sant Joan les Fonts, Olot, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol, Planoles, Puigcerdà, Portbou, Llançà, Garriguella, Vilajuïga, Roses, Castelló d'Empúries, Figueres, la Jonquera, Sant Pere Pescador, l'Armentera, Torroella de Montgrí, Begur, [[Palafrugell]].,<ref>{{ref-web|url=http://www.palafrugell.cat/guia-de-la-ciutat/nomenclator-de-carrers/item/pompeu-fabra-avinguda-de.html?category_id=23|títol=Avinguda de Pompeu Fabra|consulta=1 de febrer de 2013|editor=Ajuntament de Palafrugell}}</ref> Palamós, Calonge, Girona, Sant Pau de Seguries, Les Mallorquines. Sils, Castell-Platja d'Aro, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de Mar. Referència: [http://llengua.gencat.cat/ca/anypompeufabra/recursos/mapafabra/ Mapa Fabra]
 
[[File:El comissari de l'Any FAbra, Jordi Ginebra; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.jpg|thumb|La directora general de Política Lingüística, [[Ester Franquesa]]; el president de l'Institut d'Estudis Catalans, [[Joandomènec Ros]], i el comissari de l'Any Fabra, Jordi Ginebra, en la presentació del Any Fabra.]]
*El 1980 es va batejar amb el seu nom una avinguda del barri de [[la Salut]],<ref>{{ref-web|url=http://w10.bcn.cat/APPS/nomenclator/frcontent.jsp?idioma=0|títol=B nomenclàtor|consulta=17 de desembre del 2008|editor=[[Ajuntament de Barcelona]]}}</ref> on havia nascut i passat la infantesa.
 
*Una plaça i una estació de [[Metro de Barcelona|metro]] a [[Badalona]] (ciutat on visqué durant quasi trenta anys) porten el seu nom.<ref>{{ref-web |url=http://www.elpunt.cat/noticia/article/1-territori/12-infraestructures/160187.html |títol= La futura estació de metro de l'Illa Central portarà el nom de Badalona-Pompeu Fabra |consulta= 21 d'abril de 2010|data= 20 d'abril de 2010 |editor= Diari [[El Punt]]}}</ref>
* La [http://ca.sabadell.cat/Nomenclator/p/dades_cat.asp?Id=768 plaça de Pompeu Fabra] en el [[nomenclàtor]] de [[Sabadell]].
 
== Patrimoni literari ==
Mentre va ser a Bilbao, on es mudà l'any 1902, va preparar la ''Gramática de la lengua catalana'' (1912). Ja a la ciutat de Badalona, l'[[Institut d'Estudis Catalans]] promulgà les ''Normes ortogràfiques'' (1913), sobretot obra seva, que presenten la part essencial de les regles d'ortografia defensades pel grup ''[[L'Avenç]]'' i que van ser la base per a la formació del Diccionari ortogràfic, compilat sota la seva direcció (1917). L'any 1918, també mentre s'estava a Badalona, Fabra va publicar, per encàrrec de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (que la va adoptar com a oficial) la ''Gramàtica catalana''. Ell mateix redactà, durant el període badaloní, el conegut ''Curs mitjà de gramàtica catalana'', publicat per l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana (1918).<ref name=":0" />
 
Durant el període badaloní, Pompeu Fabra elaborà la seva obra més important i coneguda: el ''Diccionari General de la Llengua Catalana''. En aquest diccionari es reconeixen alguns localismes d'indubtable referència badalonina ("badiu", "micaco"...). Per això mateix, Fabra és anomenat fill adoptiu de [[Badalona]] i rep en homenatge la Medalla de la ciutat, instituïda per l'Ajuntament com a màxim guardó dedicat als ciutadans fills o veïns de la ciutat que, pels seus actes, el seu talent i les seves virtuts cíviques, haguessin contribuït a honorar-la i enaltir-la; i als qui, pel seu valor moral i intel·lectual i els mèrits literaris, científics, artístics i heroics se n'haguessin fet creditors.<ref name=":0" />
 
L'any 1939 deixa Badalona i passa l'estiu a la casa de [[Sant Feliu de Codines]], d'on marxa a l'exili a l'Estat francès. Viu a [[París]], [[Montpeller]], [[Perpinyà]] i, finalment, s'instal·la a Prada de Conflent, on mor i és enterrat l'any 1948. Durant l'etapa final de la seva vida continuà la seva feina filològica i es publica pòstumament la ''Gramàtica catalana'' (1956).<ref name=":0" />
 
== Llegat badaloní ==
La ciutat de Badalona (Barcelonès), a causa del fort vincle amb Fabra, ha dedicat diversos espais a la seva memòria. Ens trobem, així, amb l'exposició dedicada a l'insigne enginyer filòleg, del 20 d'octubre al 20 de novembre de 2010 al centre Espai Betúlia. ''Pompeu Fabra, una llengua per a tot i tothom'' entrellaça els tres conceptes ″Llengua, Fabra i Badalona″ amb la voluntat que el pes de cadascun hi sigui equilibrat.<ref name=":0" />
 
Altres espais destacables són el Monument d'[[Òmnium Cultural]] a Pompeu Fabra amb motiu de les XVII Festes Populars de la Cultura Pompeu Fabra. Aquestes festes són una mostra més de les continuades reivindicacions que ha fet la ciutadania de Badalona en reconeixement de la figura del Mestre, del respecte envers la seva feina i el record que deixà Pompeu Fabra a la ciutat.<ref name=":0" />
 
Amb motiu de l'arribada de la la línia 2 (L2) del metro a Badalona i de la remodelació de la plaça central on hi ha les sortides del metro, un sector important de la societat civil badalonina va reactivar la reivindicació d'homenatjar el Mestre batejant amb el seu nom tant l'estació de metro com la nova plaça central del municipi. Amb la complicitat de les institucions, però sobretot gràcies a la pressió de la societat civil, avui la parada de metro i la plaça duen el nom de "Pompeu Fabra". Altres ciutats també dediquen espais públics a la memòria del lingüista, com és el cas de Sabadell, amb una plaça, o Palafrugell, amb una avinguda.<ref name=":0" />
 
Actualment ens podem trobar amb una placa commemorativa col·locada per l'[[Ajuntament de Badalona]] l'any 2010 que recorda el que fou el darrer domicili de Fabra a la ciutat.<ref name=":0" />
 
L'IEC dedica espais a qui va ser un dels set fundadors de la Secció Filològica l'any 1911. Ens trobem, per exemple, amb l'Espai Pompeu Fabra, que recull una mostra de materials relacionats amb el Mestre procedents de l'Arxiu de l'Institut d'Estudis Catalans, els quals pretenen reflectir la vinculació de Fabra amb la institució i la seva valuosa aportació a la llengua catalana. També ens trobem amb el Fons Pompeu Fabra de Jordi Mir, que està format per 1.535 registres d'obra impresa. Tot aquest material està catalogat i ordenat a les dependències de l'IEC.<ref name=":0" />
 
== Referències ==
{{referències}}
 
==Vegeu també==
* [[Diccionari General de la Llengua Catalana]]
* [[Institut d'Estudis Catalans]]
* [[Antoni Maria Alcover i Sureda]]
* [[Francesc de Borja Moll]]
* [[Diccionari Alcover-Moll]]
* [[Joan Coromines i Vigneaux]]
 
== Enllaços externs ==
 
{{Projectes germans|q=Pompeu Fabra i Poch}}
* [http://anypompeufabra.cat Any Pompeu Fabra 2018]. Web oficial de l'Any Pompeu Fabra
* {{AELC|fabrap}}
* [http://www.lletres.net/pla/fabrapla2.html Pompeu Fabra per Josep Pla (un Homenot)]
* [http://pompeu-fabra.espais.iec.cat/ Espai Pompeu Fabra de l'Institut d'Estudis Catalans]
* [http://www.espaisescrits.cat/que-fem/rutes-literaries/ruta-literaria-pompeu-fabra-a-badalona Ruta Pompeu Fabra a Badalona]
* [http://www.upf.edu/expo_pompeufabra/ Homenatge a Pompeu Fabra : exposició bibliogràfica] Exposició virtual de la Biblioteca/CRAI de la Universitat Pompeu Fabra [Consulta: 22 gener 2016]
* Consulta [http://ocpf.iec.cat/ocpf.cgi de les Obres Completes de Pompeu Fabra]
 
{{Presidents de l'IEC}}
{{Presidents de l'Ateneu Barcelonès}}
 
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Fabra Poch, Pompeu}}
[[Categoria:Pompeu Fabra i Poch| ]]
[[Categoria:Consellers del govern a l'exili de Josep Irla]]
[[Categoria:Fills Adoptius de Badalona]]
Usuari anònim