Alfons Maseras i Galtés: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Enllaços afegits
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Cap resum de modificació
Línia 43:
El seu pare era metge i volia que el seu fill en seguís la carrera, però ell abandonà els estudis i es dedicà a la literatura. El 1898 fou un dels fundadors de l'[[Associació Catalanista La Falç]]. Cap al 1899 freqüentava [[Els Quatre Gats]], on probablement féu amistat amb [[Pablo Ruiz Picasso]], que el va retratar; el 1900 va escriure els seus primers escrits a ''Joventut'' i ''Catalunya Artística'', i el 1901 va dirigir, juntament amb [[Emmanuel Alfonso]], la revista ''Auba''.
 
Fou el primer desenvolupador del concepte de [[pancatalanisme]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Maseras i Galtés |nom=Alfons |enllaçautor=Alfons Maseras i Galtés |article=Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina |url=http://webs.racocatala.cat/eltalp/pancat2.htm |llengua= |consulta= |publicació=Renaixement |volum= |exemplar= |data=21 gener 1915 |pàgines=53-55 }}</ref> encunyat per [[Josep Pijoan i Soteras]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Castellanos i Vila |nom=Jordi |enllaçautor=Jordi Castellanos i Vila |cognom2=Pijoan i Soteras i Vila |nom2=Josep |enllaçautor2=Josep Pijoan i Soteras |títol=Política i cultura |url= |llengua= |editorial=la Magrana |data=1990 |pàgines=17-19 |isbn=84-7410-513-7}}</ref> Tot i que aleshores era vinculat políticament a la [[Lliga Regionalista]], també era membre de la [[Unió Catalanista]], i formà part del Comitè de Germanor amb els [[Voluntaris Catalans en la Primera Guerra Mundial|Voluntaris Catalans]], creat el 1916. Residí llargues temporades a [[París]], on durant la dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] dirigí ''[[Le Courrier Catalan]]'', fou corresponsal de ''[[La Veu de Catalunya]]'' amb el sobrenom de Zenon, i col·laborà a la [[Societat d'Estudis Militars]]. També a París escriví ''Pancatalanisme''.<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=p. 52}}</ref>
 
Tota la seva obra, bàsicament romàntica, es caracteritza per l'adaptació mimètica de distints corrents i autors europeus de moda. És potser la més personal, malgrat les influències de [[Giacomo Leopardi]]. Traduí al català [[Molière]], [[Alfred de Musset]], [[William Shakespeare]], [[Silvio Pellico]] i [[Giacomo Leopardi]]. Col·laborà en molts diaris i revistes: ''[[Papitu]]'', ''[[Un Enemic del Poble (revista)|Un Enemic del Poble]]'', ''[[Diario de Barcelona]]'' i altres.