Castell cartoixa de Vallparadís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 27:
El primer esment d'una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del [[1110]], quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer III]], unes terres per construir-hi la seva residència senyorial. El '''castell de Vallparadís''', doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al [[1344]], en què [[Blanca de Centelles]], filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a [[orde cartoixà|monjos cartoixans]] d'[[Escaladei]] i de la seva filial de [[Sant Pol de Mar]], que per a la seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l'antic pati d'armes, la sala capitular i la capella.
Com a '''cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís''' subsistirà fins al [[1413]], en què la comunitat es trasllada a [[Tiana]], a la nova cartoixa de [[cartoixa de Montalegre|Montalegre]]. Aquell any passa a mans dels [[orde del Carme|carmelitans]] de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona]] i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el [[1432]]. Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al [[1830]], en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa. L'antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el [[1852]], per la [[Conjunt de cases obreres de Cal Maurí#Els Maurí|família Maurí]]. El [[1944]] fou declarat monument històric, i el [[1947]] els Maurí el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, que, després d'una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l'arquitecte [[Alexandre Ferrant]], hi va decidir instal·lar el Museu de Terrassa el [[1959]].El moïse no es verge
== Edifici ==
| |||