|
== Carrera ==
=== Actor ===
Mikhalkov va debutar com a actor el 1961 a la pel·lícula ''TutchiTutxi nad BorskomBórskom'' (''Тучи над Борском''), del director WassiliVassili OrdinskisOrdinski. Entre el 1963 i el 1966 Mikhalkov es va graduar a l’''Escola de Teatre SchtchukinXukin'' del ''Teatre VachtangovVakhtàngov'' i posteriorment va participar en un curs de direcció cinematogràfica impartit per [[Michail Romm]], a l’''Escola Superior VGIK'' de [[Moscou]]. En aquesta època Mikhalkov va obtenir el seu primer paper important en la pel·lícula ''JaIa shagaiuxagaiu po Moskve'' (''Я шагаю по Москве'') (1963) del director russoviètic Georgi DaneliasDanélia.
Sota la direcció del seu germà [[Andrei Mikhalkov-Kontxalovski|Andrei]], Mikhalkov va interpretar el ducpríncep de NedidovNélidov a la pel·lícula ''DvorianskoieDvoriánskoie gnesdognezdó'' (''Дворянское гнездо'') (1969) i va obtenir també un paper de protagonista a ''[[Siberiade]]'' (''Сибириада'') (1979). Amb el seu paper a les pel·lícules ''[[Voksal dlia dvoich|Vokzal dlia dvoikh]]'' (''Вокзал для двоих'') (1983) i ''ShestokiGestoki romans'' (''Жестокий романс'') (1985) del director [[Eldar Riazanov|Eldar Riazànov]], Mikhalkov va guanyar popularitat entre el públic rus i va obtenir el premi al millor actor de la revista de cinema ''Sovietski Ekran'', elegit pels lectors.
Nikita Mikhalkov ha actuat en més de 40 pel·lícules, algunes de les quals han sigut dirigides per ell mateix. Entre elles destaquen per exemple ''Sibirski sirkijlniktsiriúlnik'' (''Сибирский цирюльник''), on MichalkovMikhalkov interpreta el [[tsar]] rus [[Alexandre III de Rússia|Alexandre III]], o ''[[Cremat pel sol|Cremats pel sol]]'' (''Утомленные солнцем''), on interpreta el coronel Serguei KotovKótov, en una pel·lícula que li va valer un [[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa]] el 1994.
=== Director ===
A partir dels anys 1960 Mikhalkov va iniciar-se també en la direcció de pel·lícules. Entre els treballs més exitosos dels anys 1970 destaquen ''AEl casaseu entre estranys, un estrany aentre casaels sevaseus'' (''Свой среди чужих, чужой среди своих'', ''Svoi sredisredí txugishtxugikh, txujoi sredisredí svoichsvoikh'', 1974), pel·lícula sobre la [[Guerra Civil Russa]] que va obtenir el premi ''Concha de Oro'' al [[Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià]]; i la pel·lícula ''AlgunsUns quants dies de la vida d’Oblomovd’I. I. Oblómov'' (''Несколько дней из жизни И. И. Обломова'', ''NeskolkoNéskolko dnei isiz gisnigizni I.I. OblomovaOblómova'', 1979), adaptació cinematogràfica d’una obra de l’escriptor rus Ivan Aleksàndrovitx Gontxarov amb l’actor Oleg Tabakov com a protagonista.
El 1983, amb el seu drama conjugal ''Sense testimonis'' (''Без свидетелей'', ''BesBez svideteleisvidételei''), Mikhalkov va obtenir el premi [[FIPRESCI]] del [[Festival Internacional de Cinema de Moscou]], del qual n’és el president des de l’any 2000.
El 1987 el director rus va filmar ''[[Ulls negres]]'' (''Очи чёрные'', ''Oxi txiornietxiórnie''), una pel·lícula formada de diversos relats curts inspirats en l’obra d’[[Anton Txékhov]]. Actors destacats de la pel·lícula són [[Silvana Mangano]] i sobretot [[Marcello Mastroianni]], el qual s’en va endur el premi al millor actor del [[Festival de Canes]] de 1987.
Mikhalkov hava estatser nominat en dues ocasions a la millor pel·lícula estrangera dels premis de cinema francès [[Premis César|César]], per les seves obres ''Ulls negres'' (''Очи чёрные'', ''Oxi txiornie''), el 1988, i el [[road movie]] [[Urga (pel·lícula)|Urga]], el 1992. Va ser amb aquesta darrera pel·lícula que Mikhailkov va aconseguir un ampli repertori de premis i nominacions: [[Urga (pel·lícula)|Urga]] va guanyar el [[Lleó d'Or]] del [[Festival Internacional de Cinema de Venècia]] de 1991, un premi de cinema rus Nika per a la millor direcció el 1993, una nominació als Premis Independent Spirit i encara una altra nominació per a l’[[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa]] de la gala del 1993.
El 1994, va ser l’any de la consagració del director rus, que va acaparar tota l’atenció de la crítica internacional amb la pel·lícula ''CrematCremats pel sol'' (''Утомлённые солнцем'', ''UtomlionnieUtomliónnie solntsemsólntsem''), guanyadora del [[Gran Premi (Festival de Canes)|Gran Premi del Jurat]] del [[Festival de Canes]] i amb la qual Mikhailkov se’n va endur per fi l’[[Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa]] de la gala de 1995.
Pel que falfa als premis [[BAFTA]], Mikhalkov hava estatser nominat en dues ocasions: el 1989 amb ''Ulls negres'' (''Очи чёрные'', ''Oxi txiornie'') i el 1996 amb ''CrematCremats pel sol'' (''Утомлённые солнцем'', ''Utomlionnie solntsem'').
El 1996 Mikhalkov va ostentar el càrrec de president del jurat de la 46a edició del [[Festival Internacional de Cinema de Berlín]] i el mateix any el director rus va ser premiat amb el ''Grand Prix Spécial des Amériques''.
| 