|
** Un origen vernacle.
** L'herència del llenguatge litúrgic de l'Església Ortodoxa.
** Estil europeu occidental.we575 74eu itfc i7tf i9uhr4e i9 e jpiugy8qrbpiuph00 da si het no tem ....
* El llenguatge parlat ha estat notablement influït pel literari, però conserva formes característiques. Els dialectes tenen molts elements gramaticals que no són estàndard, dels quals alguns es tracten d'arcaismes ja descartats pel llenguatge literari.
<br />
La declinació nominal està subjecta a sis casos ([[nominatiu]], [[genitiu]], [[datiu]], [[acusatiu]], [[Cas instrumental|instrumental]] i [[locatiu]] [o preposicional]), en dos nombres (singular i plural), que obeeixen sempre a un gènere gramatical (masculí, femení i neutre). Es conserva una forma vocativa per a paraules i noms de procedència religiosa, com per exemple Боже /boʒə/ "Déu". Els adjectius, pronoms i els dos primers nombres cardinals varien de gènere. El rus antic tenia un tercer nombre, el dual, però s'ha perdut tret del seu ús en els casos nominatiu i acusatiu pels nombres dos, tres i quatre (два стула /dva stula/, "dues cadires", recategoritzat avui com un genitiu singular). En rus hi ha tres tipus de declinació. La primera s'empra per als substantius masculins i neutres. La segona declinació per a la major part dels substantius femenins i la tercera s'empra amb els substantius femenins acabats en ь i els neutres acabats en мя.
La [[conjugació]] verbal s'estructura amb tres persones en dos nombres i tres temps simples (present, futur i passat) amb formes perifràstiques pel futur i subjuntiu, així com formes imperatives i participis de present i passat distingits per l'ús adjectiu o adverbial. Existeixen dues veus: la veu activa i la passiva, que es construeix mitjançant l'afegiment d'un [[sufix]] reflexiu (-ся/-сь) a la forma activa. Un tret interessant és que el temps passat es construeix per concordar en gènere amb el subjecte, ja que és el participi d'un temps perfet originalment perifràstic format amb el present de быть /b1t'/ "ésser", que en l'actualitat s'omet tret per un estrany efecte arcaic, normalment en frases fetes (откудá есть пошлá русская земля - "d'on és vinguda la terra russa").
No existeixen articles, ni determinats ni indeterminats. El sentit d'un substantiu es determina pel context en què apareix, i els adjectius concorden amb els substantius que modifiquen en gènere, nombre i cas.
== Patronímics ==
|
