Gregori XV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bestiasonica ha mogut Papa Gregori XV a Gregori XV sobre una redirecció : per VP:AP concís |
amplio contingut |
||
Línia 18:
}}
'''Gregori XV''', batejat '''Alessandro Ludovisi''', ([[Bolonya]], [[9 de gener]] de [[1554]] - [[Roma]], [[8 de juliol]] de [[1623]]), va ser [[Papa]] de l'[[Església Catòlica]] entre el [[1621]] i el [[1623]]. Va ser l'últim Papa en ser elegit per aclamació inspirada per l'[[Esperit Sant]]. Gregori XV va participar poc en les polítiques europees de l'època, encara que va assistir a [[Ferran II, emperador romanogermànic]] contra els [[protestant]]s, i a [[Segimon III Vasa]] de [[Polònia]] contra els [[Imperi Otomà|turcs]]. Durant el seu pontificat van ser canonitzats [[Santa Teresa de Jesús]], [[Sant Isidre Llaurador]], [[Sant Francesc Xavier]], [[Sant Ignasi de Loiola]] i [[Felip Neri]].
== Biografia ==
Alessandro Ludovisi va néixer a [[Bolonya]], fill de Pompeo Ludovisi i Camilla Bianchini, vuitè fill i tercer mascle de la parella. El seu avi era el duc de Samoggia. El seu germà era [[Orazio Ludovisi, I duc de Fiano|Orazio]], , creat per ell primer [[ducat de Fiano|duc de Fiano]]. De [[1569]] a [[1571]] Ludovisi va estudiar [[filosofia]] i [[teologia]] al Col•legi [[Companyia de Jesús|Jesuïta]] de [[Roma]]. A continuació, va estudiar [[dret]] al [[Col•legi Germano-Hongarès|Col•legi Alemany]] i es [[doctor]] ''[[in utroque iure]]'' a l'[[Universitat de Bolonya|Ateneu de Bolonya]] el 4 de juliol de [[1575]]. Pocs dies després de la finalització dels estudis, el 23 de juny ja estava a Roma.
Després de rebre les [[orde sacerdotal|ordres sagrades]], va iniciar un ràpid ascens a les tasques més delicades de la [[cúria pontifícia|Cúria romana]]. El [[1597]] fou nomenat [[arquebisbe vicegerent]] de la [[diòcesi de Roma]].
El [[1612]] es va convertir en [[arquebisbat de Bolonya|arquebisbe de Bolonya]] i es va traslladar a la capital de l'Emília. Va ser consagrat l'1 de maig a la [[església de Sant'Andrea al Quirinale]] pel cardenal [[Scipione Borghese]], co-consagrant [[Fabio Biondi]], [[Patriarcat Llatí de Jerusalem|Patriarca titular de Jerusalem]] i [[Volpiano Volpi]], [[arquebisbat e Chieti-Vasto|arquebisbe de Chieti]].
Com a arquebisbe de Bolonya, el [[1616]] va ser nomenat [[nunciatura apostòlica|nunci]] extraordinari a [[Savoia (regió històrica)|Savoia]] per resoldre la disputa sobre el [[Monferrato]] entre el [[duc de Savoia]], [[Carlo Emanuele I de Savoia|Carlo Emanuele]] i el [[Imperi espanyol|rei d'Espanya]], [[Felip III]].
En el [[consistoris de Pau V|consistori]] del 19 de setembre de 1616, el [[papa Pau V]] el va crear [[cardenal]] i el 3 de desembre de [[1618]] va rebre el [[títol cardenalici|títol]] de [[Santa Maria a Traspontina (títol cardenalici)|Santa Maria a Traspontina]].
=== Historial d'assignacions ===
* Pèrit judicial per al [[municipi de Roma]];
* 13 de juliol de 1593: [[referendari]] al [[Tribunal de la Signatura Apostòlica]];
* 13 d'agost de 1596: el [[cardenal vicari]] de Roma [[Girolamo Rusticucci]] el nomena el seu secretari;
* 2 d'abril de 1597 - Maig de 1598: [[Arquebisbe Vicegerent]] de la [[diòcesi de Roma]];
* 17 d'agost de 1599: és auditor al [[Tribunal de la Rota romana]];
* Rector de la [[Universitat La Sapienza]];
* 2 d'abril de 1612 - 9 de febrer de 1621: és [[arquebisbat de Bolonya|arquebisbe de Bolonya]];
* 13 d'agost de 1616: fou nomenat [[nunci apostòlic]] davant del [[duc de Savoia]];
* 19 de setembre de 1616: Pau V el crea [[cardenal prevere]];
* 3 de desembre de 1618: pren el [[títol cardenalici]] de [[Santa Maria a Traspontina (títol cardenalici)|Santa Maria a Traspontina]];
* 9 de febrer de 1621: elecció com a [[Papa|pontífex romà]. Ludovisi va ser el primer papa en haver estat educat en una universitat jesuïta.
== El conclave de 1621 ==
{{principal|Cónclave de 1621}}
Després de la mort del [[Papa Pau V]] el 28 de gener de 1621 , els cardenals van entrar al [[conclave]] el 8 de febrer. Gregori XV va ser elegit per aclamació inspirada per l'[[Esperit Sant]] l'endemà (9 de febrer) a la [[Capella Paulina]] del [[Palau del Vaticà]]. El 14 de febrer va ser [[coronació papal|coronat]] a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]] pel [[cardenal protodiaca]] [[Andrea Baroni Peretti Montalto]], en el seu tercer conclave. En l'elecció del [[nom pontifici]] probablement es va inspirar en [[Gregori XIII]] (1572-1585), també nascut a Bolonya. El 14 de maig, el nou pontífex va prendre possessió de l'[[Sant Joan del Laterà|arxibasílica del Laterà]].
=== Reforma de les normes del conclave ===
Gregori XV va intentar posar fi a la ingerència dels Estats catòlics en les eleccions papals. [[Imperi espanyol|Espanya]], [[Regne de França|França]] i [[Imperi austríac|Àustria]], de fet, a cada elecció papal exerceixen la seva influència decisiva a través dels seus respectius cardenals presents al [[conclave]], trencant el principi de la fe segons la qual es duu a terme l'elecció del nou Papa a través de l'obra i virtut de l'[[Esperit Sant]]. Amb aquesta finalitat es va emetre el 15 de novembre de [[1621]] la [[constitució apostòlica]] ''Æterni Patris Filius'' seguida, el 12 de març de [[1622]], de la butlla ''Decet Romanum Pontificem'', per la qual es va reafirmar la necessitat de clausura del Conclave i el requisit d'elecció per una majoria de dos terços del [[Col•legi Cardenalici]], així com un seguit d'actes formals com a garantia de les obligacions establertes anteriorment.
=== Relacions amb les institucions de l'Església ===
; Aprovacions pontifícies
* Gregori XV va permetre als [[orde franciscà|franciscans]] reformar l'institut del vicari general;
* aprovà la [[Congregació de San Maur]] (17 de maig de 1621)<ref>Fu soppressa dall'[[Assemblea nazionale costituente|Assemblea costituente]] nel 1792.</ref>;
* va permetre als [[mercedaris descalços]] que triessin un vicari general i va prohibir als "calçats" que interferissin a la vida d'aquesta branca de l'orde (26 de novembre 1621)<ref>A. Rubino, ''Dizionario degli Istituti di Perfezione '', vol. V (1978), coll. 1228-1232.</ref>;
* va reconèixer als [[escolapis]], elevant-los a ordre regular (18 de novembre de 1621).
; Institucions
Gregori XV va fundar la ''Congregació de Propaganda Fide'' (avui la [[Congregació per a l'Evangelització dels Pobles]]) amb la butlla ''Inscrutabili Divinae Providentiae'' de 22 de juny de [[1622]]. A càrrec de la difusió de la fe, va néixer com un cos que va supervisar a tota l'activitat missionera de l'Església.
=== Decisions en matèria litúrgica ===
* Amb la butlla ''Universi Dominici Gregis'' (30 d'agost de 1622), el Papa va decretar que en alguns casos el secret de confessió podria ser violat (per exemple, el confessor pot obligar el penitent a informar immediatament un crim);
* Va aprovar les innovacions rituals a l'[[Índia]] del Sud (Malabar) pel missioner [[companyia de Jesús|jesuïta]] [[Roberto de Nobili]] (carta ''Romanae sedis'', 31 de gener de 1623).
* El [[1621]] es va fixar la data de la festa de [[Sant Josep]] el [[19 de març]]. Es va permetre fins i tot la memòria religiosa de l'arquebisbe beat Ambrosio Sansedoni (1220-1286), i 17 de febrer, de 1623, del beat [[Bru de Colònia]].
===Decisions en camp teològic ===
* Gregori XV va prohibir la defensa fins i tot en privat (és a dir, en les discussions entre els estudiosos) d'opinions negacionistes sobre la [[Immaculada Concepció]] (1622). El seu predecessor [[Papa Pau V|Pau V]] havia prohibit l'atac públic sobre el [[dogma]]<ref>{{cita web|url=http://tanogabo.com/limmacolata-concezione/|titolo=L'Immacolata concezione|accesso=12 dicembre 2015}}</ref>;
* El pontífex va confirmar la condemna de l'[[heretgia]] dels [[Alumbrados]] (''Illuminati''), nascuda a [[Castella]] al segle XVI ;
* Gregori XV va introduir la [[pena de mort]] per als delinqüents que fessin [[apostàsia]] al diable i els que havien causat la mort d'una persona a través de ritus màgics (butlla ''Omnipotentis dei'' de 20 de març de [[1623]])<ref>John A. Tedeschi, ''Il giudice e l'eretico: studi sull'inquisizione romana'', Vita e Pensiero, 1997, p. 126.</ref>. Va ser l'últim acte oficial d'un papa sobre la [[bruixeria]].
=== Relacions amb monarques europeus ===
Gregori XV va ascendir al tron papal durant la [[Guerra dels Trenta Anys]]. La seva principal preocupació era crear les condicions per retornar la pau entre les nacions europees. A més, el pontífex es va comprometre amb la restauració del catolicisme als països on havia estat desarrelat pels monarques protestants.
; Diplomàcia pontifícia a la Guerra dels Trenta anys
El Papa va enviar a l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]] el [[nunci apostòlic|nunci]] [[Carlo Carafa]] (1584-1644). Va romandre a la cort de [[Viena]] durant set anys (1621-28). Va contribuir a la solució de la crisi dinàstica al [[ducat de Lorena]] i va treballar en favor de la recatolització d'Alemanya, Bohèmia, Moràvia i Hongria<ref name="Dizionario">{{DBI|nome = Gregorio XV|nomeurl = /papa-gregorio-xv_(Dizionario-Biografico)/|autore = Alexander Koller|anno = 2002|volume =LIX |accesso=12 dicembre 2015}}</ref>.Va obtenir el nomenament d'un catòlic, [[Maximilià de Baviera]] a [[príncep elector]] del Palatinat. D'aquesta manera, els catòlics van aconseguir la majoria dins del col•legi dels electors. Com a agraïment per la preferència concedida, Maximilià va donar la Santa Seu la [[Biblioteca Palatina d'Heidelberg]]. Els llibres van ser traslladats a Roma; des de llavors s'han conservat a la [[Biblioteca Apostòlica del Vaticà]].
En el període en què el cardenal Carafa era nunci a Viena, Rodolf Maximilià (1596-1647), fill del [[ducat de Saxonia-Lauenburg]], convertit al catolicisme. La Santa Seu va recolzar econòmicament la [[Lliga Catòlica (Alemanya)|Lliga Catòlica]] formada pels estats catòlics alemanys en oposició a l'[[Unió Evangèlica]] creada pels estats protestants.
; Relacions amb França
França va ser travessada per contrasts confessionals. Gregori XV va destacar la necessitat de continuar la lluita contra els [[hugonots]] i restaurar la unitat religiosa de la nació. Va ser Gregorio XV qui va crear el cardenal Armand-Jean du Plessis, que va passar a la història com el [[cardenal Richelieu]].
La Santa Seu va fer de mediadora entre França i els [[Habsburg]], que van lluitar pels [[Grisons]] i la [[Valtellina]] a la [[Guerra de Valtellina]] (1620-1639).
; Relacions amb Polònia
Gregori XV va recolzar al [[rei de Polònia]] [[Segismon III]] en la seva lluita contra l'[[Imperi otomà]].
; Relacions amb Anglaterra
En una nació on el catolicisme havia estat gairebé totalment eradicat, el projecte de matrimoni entre l'hereu del tron d'Anglaterra, [[Carles I d'Anglaterra|Carles]], fill de [[Jaume I d'Anglaterra|Jaume I]] i la [[infant]]a d'Espanya [[Maria Anna d'Habsburg]], va generar una nova esperança . Però les negociacions entre Londres i Madrid no van arribar a bon port <ref name="Dizionario"/>.
En [[1622]] Gregori XV va crear el [[arquebisbat de Westminster|Vicariat Apostòlic d'Anglaterra]]. El 15 de març de [[1623]], va nomenar el primer bisbe catòlic d'[[Anglaterra]], [[Gal•les]] i [[Escòcia]] en la persona de [[William Bishop]]. Com que el [[catolicisme]] estava prohibit des de [[1559]], el pontífex li va assignar el títol de [[bisbe titular]] de [[arquebisbat de Calcedònia|Calcedònia]].
=== Patró de les arts i les ciències ===
[[File:Pope Gregory XV, Gian Lorenzo Bernini, c. 1621-1622 - IMG 1612.JPG|thumb|Bust realitzat per Gian Lorenzo Bernini.]]
El Papa Gregori XV va ser mecenes de [[Domenichino]] i [[Guercino]]. A aquest últim, en particular, va encarregar el gran retaule "''[[Enterrament i glòria de Santa Petronila]]'', col•locat a l'altar dedicat la santa a la basílica de Sant Pere al Vaticà (ara als Museus Capitolins), una de les obres més importants que s'han llicènciat de Guercino, una obra mestra de la residència romana del pintor de Cento.
Va establir el Col•legi Benedictino de Roma (18 de març de 1621).
Va permetre a l'orde Jesuïta conferir el títol de [[Doctor]] (Butlla ''In eminenti'' de 1621).
=== Mort i enterrament ===
[[File:Tomb of Pope Gregorius XV.jpg|thumb|Capella Ludovisi i tomba de Gregori XV.]]
El papa Gregorio XV va morir el 8 de juliol de [[1623]] al [[Palau del Quirinal]] de [[Roma]] i va ser enterrat a la [[Basílica del Vaticà]].
El 13 de juny de [[1634]] les seves restes es van traslladar a la capella de l'Anunciació del [[Col•legi Romà]]; finalment va ser enterrat a l'[[església de Sant'Ignazio di Loyola in Campo Marzio|església de Sant Ignasi de Loiola]], on encara reposa.
== Canonitzacions i beatificacions ==
; Beatificacions
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV [[beat]]ificà formalment un [[servent de Déu]]:
* 18 d'abril de 1622 –
** [[Pietro d'Alcántara]] (1499-1562), prevere, reformador de l'[[Orde de Frares Menors]]
; Canonitzacions
En el transcurs del seu pontificat, Gregori XV [[canonització|canonitzà]] formalment 5 beats:
* 12 de març de 1622:
** [[Sant Isidre Llaurador|Isidre Llaurador]] (vers 1080 – vers 1130), laic.
** [[Sant Francesc Xavier|Francesc Xavier]] (1506-1552), prevere profés de la [[Companyia de Jesús]];
** [[Sant Ignasi de Loiola|Ignasi de Loiola]] (1491-1556), prevere, fundador de la [[Companyia de Jesús]];
** [[Santa Teresa de Jesús|Teresa de Jesús]] (1515-1582), verge, reformadora de l'[[carmelites descalces|orde carmelità]]]] i [[doctor de l'Església|doctora de l'Església]];
** [[Felip Neri]] (1515-1595), prevere, fundador de la [[Confederació de l'Oratori de Sant Felip Neri|Congregació de l'Oratori]].
== Diòcesis erigides per Gregori XV ==
* El [[Vicariat apostòlic]] d'Anglaterra (en una nació on el catolicisme havia estat erradicat) amb seu a [[arquebisbat de Westminster|Westminster]];
* 5 de desembre de 1622 (butlla ''Pro excellenti ''):
** [[bisbat de San Miniato]] (el territori es va obtenir de l'[[arxidiòcesi de Lucca]]).
; Elevació al rang d'arxidiòcesi
* 20 d'octubre de 1622 ( butlla ''Universi orbis''):
** [[Arquebisbat de París|Diòcesi de París]]: elevada al rang d'[[arxidiòcesi]] [[metropolità|metropolitana]].
{{Papa|[[Pau V]]|[[1621]] - [[1623]]|[[Urbà VIII]]}}
| |||