Canvi climàtic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m rv
Línia 11:
=== L'efecte d'hivernacle ===
{{Article principal|Efecte d'hivernacle}}
A l'[[atmosfera]] que penes grandes i unicornios son majestuosos i grandisimos con penes i zurullosembolcallaembolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja que emet la superfície del planeta Terra. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi a l'espai exterior i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15 °C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.
 
El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi ha abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.<ref>{{Ref-web|url = http://canviclimatic.gencat.cat/ca/el_canvi_climatic/efecte_hivernacle/|títol = Els gasos amb efecte d'hivernacle|consulta = 23/11/2015|llengua = Català|editor = Gencat|data = }}</ref>
Línia 36:
Va calcular la [[insolació (meteorologia)|insolació]] en latituds altes de l'hemisferi Nord al llarg de les [[estació de l'any|estacions]]. La seva tesi afirma que és necessària l'existència d'estius freds, en comptes d'hiverns severs, per a iniciar una edat del gel. La seva teoria no va ser admesa en el seu temps i va caldre esperar a principis dels anys cinquanta perquè [[Cesare Emiliani]], que treballava en un laboratori de la [[Universitat de Chicago]], presentés la primera història completa que mostrava l'avanç i retrocés dels gels durant les últimes glaciacions. La va obtenir d'un lloc insòlit: el fons de l'oceà, comparant el contingut de l'isòtop pesat oxigen-18 (0-18) i d'oxigen-16 (0-16) en les petxines fossilitzades.
 
=== El mínim de Maunder ===
*
Des que en [[1610]] [[Galileo Galilei|Galileu]] va inventar el [[telescopi]], el Sol i les seves [[taca solar|taques]] han sigut observades amb assiduïtat. No va ser fins al [[1851]] que l'astrònom [[Heinrich Schwabe]] va observar que l'[[Cicle solar|activitat solar]] seguia un cicle d'onze anys, amb màxims i mínims. En [[1977]] [[J. Eddy]], estudiant documentació antiga, s'adonà que des de [[1645]] a [[1715]] el Sol interromp el cicle d'onze anys i apareix una època on quasi no apareixen taques, denominat [[mínim de Maunder]]. El Sol i les estrelles solen passar un terç de la seua vida en aquestes crisis i durant elles l'energia que emet és menor i es correspon amb períodes freds en el clima terrestre.
 
Les [[aurora boreal|aurores boreals]] o australs causades per l'activitat solar desapareixen o són rares.
 
Hi ha hagut 6 mínims solars semblants al de Maunder des del mínim egipci de l'any [[1300 aC]] fins a l'últim que és el de Maunder. Però la seua aparició és molt irregular, amb lapses de només 180 anys, fins a 1100 anys, entre mínims. Generalment els períodes d'escassa activitat solar duren uns 115 anys i es repeteixen aproximadament cada 600. Actualment estem en el «màxim modern» que va començar en 1780, quan torna a reaparèixer el cicle d'11 anys. Un mínim solar ha d'ocórrer com molt tard l'any 2900 dC i un nou període glacial, el cicle del qual és d'uns cent mil anys, pot aparèixer cap a l'any 44.000 dC, si les accions de l'home no l'impedeixen.
 
=== Combustibles fòssils i escalfament global ===
A finals del [[segle XVII]] l'ésser humà va començar a utilitzar combustibles fòssils, que la Terra havia acumulat en el subsòl, durant la seva història geològica. La crema de [[petroli]], [[carbó]] i [[gas natural]] ha causat un augment del CO<sub>2</sub> en l'atmosfera que últimament és d'1,4 p.p.m. a l'any i ha produït conseqüentment un augment de la temperatura. S'estima que des que hi ha constància de la mesura de temperatures, fa uns 150 anys (sempre dins de l'època industrial), aquesta ha augmentat 0,5 °C i es preveu un augment d'1 °C en el 2020 i de 2 °C en el 2050. {{CN|data=gener de 2017}}
 
A principis del [[segle XXI]] l'[[escalfament global]] sembla irrefutable, a pesar que les estacions meteorològiques en les grans ciutats han passat d'estar en la perifèria de la ciutat, al centre d'aquesta i l'efecte d'illa urbana també ha influït en l'augment observat. Els últims anys del [[segle XX]] i els primers anys del present segle es caracteritzen per posseir les temperatures mitjanes més elevades fins ara arreplegades.
 
== Evidències ==
El setembre de 2013, el [[Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic|Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic]], GEICC (en anglès ''Intergovernmental Pannel on Climate Change, [[IPCC]])'' va presentar el '''Resum per a responsables polítics'''<ref>Summary for Policymakers: http://www.climatechange2013.org/images/uploads/WGIAR5-SPM_Approved27Sep2013.pdf</ref> del primer capítol del '''5è Informe sobre Canvi Climàtic''':<ref>[http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4 Climate Change 2013: The Physical Science Basis: http://www.ipcc.ch/report/ar5/wg1/#.UmUFNUoksQ4]</ref> La Base Científica Física. Aquest informe exposa el coneixement més actual sobre el tema i presenta novetats respecte als quatre informes publicats anteriorment, com ara l'efecte de la influència humana en el clima.<ref>Comunicado de prensa del IPCC: http://www.ipcc.ch/news_and_events/docs/ar5/press_release_ar5_wgi_sp.pdf</ref>
 
Els altres dos capítols i el document final de síntesi sortiran durant el 2014:
* Impactes, adaptació i vulnerabilitat (grup de treball II) es va presentar a la reunió de Yokohama (Japó) el març de 2014<ref>{{ref-web|url=http://www.ipcc-wg2.gov/AR5/|consulta=13 abril 2014|títol=Climate Change 2014: Impacts, Adaptation, and Vulnerability: IPCC Working Group II Contribution to AR5|obra=IPCC Working Group II}}</ref>
* Mitigació del canvi climàtic (grup de treball III) va veure la llum a Berlín (Alemanya), l'abril de 2014<ref>{{ref-web|url=http://www.mitigation2014.org/|consulta=13 abril 2014|títol=Climate Change 2014: Mitigation of Climate Change: IPCC Working Group III Contribution to AR5|obra=IPCC WGIII Fifth Assessment}}</ref>
* Document de síntesi, sortirà a la reunió de Dinamarca l'octubre de 2014
 
Els estudis anteriors publicats pel mateix Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic són els següents:<ref>Web IPCC: http://www.ipcc.ch/publications_and_data/publications_and_data_reports.shtml#1</ref>
# Primer estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per FAR segons les seves sigles angleses): La Base Científica Física (1990), Estudi d'Impactes (1990), Estratègies de Resposta (1991)
# Segon estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per SAR) : La Ciència del Canvi Climàtic (1995), Impactes, Adaptacions i Mitigacions del Canvi Climàtic (1995), Dimensió Econòmica i Social del Canvi Climàtic (2005), Informe de Síntesi (2005)
# Tercer estudi sobre Canvi Climàtic (anomenat TAR): La Base Científica (2001), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitat (2001), Mitigació (2001), Informe de Síntesi (2001)
# Quart estudi sobre Canvi Climàtic (conegut per AR4): La Base Científica Física (2007), Impactes, Adaptació i Vulnerabilitt (2007), Mitigació del Canvi Climàtic (2007), Informe de Síntesi (2007)
 
=== Controvèrsia sobre les evidències del canvi climàtic ===
Un [[premi Nobel de física]], [[Ivar Giaever]], negà que les evidències sobre el canvi climàtic no foren incontrovertibles. Així i tot, els esforços progressen poc.<ref>{{ref-notícia|cognom=Sherwell|nom=Philip|títol=War of words over global warming as Nobel laureate resigns in protest|publicació=Telegraph|url=https://www.telegraph.co.uk/news/earth/environment/climatechange/8786565/War-of-words-over-global-warming-as-Nobel-laureate-resigns-in-protest.html|consulta=3 maig 2018|data=25-9-2011}}</ref>
 
El 2015 va eixir una notícia que explicava que un dels científics que negava la causa humana del canvi climàtic fou finançat per empreses de la indústria energètica, implicant un [[conflicte d'interessos]].<ref>{{ref-notícia|títol=Work of prominent climate change denier was funded by energy industry|publicació=The Guardian|url=https://www.theguardian.com/environment/2015/feb/21/climate-change-denier-willie-soon-funded-energy-industry|consulta=3 maig 2018|data=21-2-2015}}</ref>
 
== Conseqüències ==
[[Fitxer:Lobos Island desertification.jpg|dreta|thumb|Desertificació]]
Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són:{{CC|2018|data=abril de 2018}}
* Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat i també un nivell d'aigua dolça més elevat.
* Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
* Canvis en el règim actual de [[Precipitació atmosfèrica|precipitacions]]: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
* Canvis en la distribució de la [[vegetació]]. Disminució de les zones cultivables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o [[desertificació]].
* Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la [[malària]] o el [[còlera]] a Europa.
* Escassesa d'aliments davant les dificultats de cultiu per l'afectació dels sòls i les altes temperatures.{{CC|data=maig de 2018}} Un estudi trobà que el canvi climàtic augmentarà la superfície cultivable.<ref>{{ref-publicació|cognom=King|nom=Myron|títol=Northward shift of the agricultural climate zone under 21st-century global climate change|publicació=Scientific Reports|data=21 maig 2018|volum=8|exemplar=1|doi=10.1038/s41598-018-26321-8|coautors=et al}}</ref>
 
== Lluita contra el canvi climàtic ==
Linha 89 ⟶ 128:
* A Nova Orleans el pont Twin Span es va reconstruir amb 6,4 mestres més d'altura per fer front a les futures pujades del nivell del mar.
 
* Per cada grau de més, el contingut de vaporvalor d'aigua de l'atmosfera per augmentar un 7%.
 
* Hi ha projectes de recuperació d'espais reservats en tot el món, on es protegeix a les poblacions de la pujada del nivell del mar i contribueixen a augmentar la biodiversitat i mantenir els seus mitjans de vida.<ref name=":0" />