|
'''Isabel de Villena''' fou una religiosa i escriptora valenciana [[protofeminista]] del [[segle XV]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref>
Va néixer el 1430, probablement a [[València]], el [[1430]], filla bastardail·legítima d'[[Enrique de Villena|Enric de Villena]], noble castellàdesdendent del casal reial de laBarcelona; casaera delstambé [[Trastàmara|Trastàmares]].besnéta Isabeldel vaprimer duc de Gandia, Alfons el Vell. Va ser batejada amb el nom d'Elionor, Manuelmolt comú a la seua família, i va viure des de petita a la cort de [[Maria de Castella]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=61|isbn=9788439396079}}</ref>, educant-secom dinsla elsresta ambientsde aventurersdones idescendents obertsdels aspirants al tron d'Aragó en l'interregne que envoltavenva acabar amb el [[Alfonscompromís elde MagnànimCasp]], dones que els Trastàmares van casar (de grat o forçades) amb aliats seus. El [[1445]] va professar en el nou [[monestir de la Trinitat]] de les [[clarisses]] de València (regla de Tordesillas), on va prendre el nom d'Isabel, potser en record de la reina santa de la família d'Aragó, i on seria nomenadaelegida abadessa el [[1463|1462]].
Isabel de Villena va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà.
Durant la seva vida religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedat i va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva altura intel·lectual. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la [[literatura catalana|literatura valenciana]]. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any [[1490]]. ▼
▲Durant la seva vida com a religiosa, sor Isabel es va guanyar fama de santedatpersona virtuosa i vaintel·ligent, reuniri ales seutenia voltantmolt unpresent nodritla grupseua ascendència reial. Uns quants d'escriptors quevalencians coetanis de l'abadessa li van dedicar textos en els quals la veneravenlloaven tant per la sevaseua alturahonestedat intel·lectualcom per la seua erudició. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la [[literatura catalana|literatura valenciana]]. Va morir al mateix convent on va residir quaranta-cinc anys, víctima d'una epidèmia que assolà València l'any [[1490]].
L'única obra que s'ha conservat d'ella és el ''[[Vita Christi]]'', publicat a València el [[1497]] per l'abadessa que la va succeir, [[Aldonça de Montsoriu]].
== D'Elionor a Isabel ==
[[Fitxer:Monestir de la Trinitat Placa.jpg|thumb|Isabel de Villena donant el ''Vita Christi'' a les clarisses]]
L'any [[1445]], quan només tenia 15 anys, va entrar voluntàriament al [[monestir de la Trinitat|convent de la Santíssima Trinitat]] de les [[clarisses]] de València (regla reformada de Tordesillas), fundatimpetrat per la [[Maria de Castella|reina Maria]] poc temps abans, i sufragat amb diners que la pròpia Elionor havia prestat a la reina, que va pagar d'aquesta manera el deute que tenia amb aquella. Va ser aleshores quan va canviar el seu nom pel d'Isabel. Sor Isabel de Villena va viureser unaconsiderada vidapersona honesta i de profundamúltipes pietatvirtuts, reclosaen la seua vida com a monja clarissa. Laal sevaconvent estretade relacióla ambTrinitat, on la reina Maria va propiciar que disposésdisposava d'un espai privat dins del convent per passar les seves hores de retir com una religiosa més.
L'any [[1463|1462]] va ser nomenada abadessa, càrrecdignitat que va postposar acceptar un any perquè, per la seua condició d'il·legítima, necessitava una dispensa papal. Una vegada abadessa, va exercir aquesta dignitat durant la resta de la seva vida amb gran eficàcia i responsabilitat. SeComptable sapminuciosa, registrava les donacions que esrebia vaper preocuparcontinuar i d'acabar les obres d'aquelldel conventmonestir ide quela vaTrinitat. lluitarEn perla seguirseva deobra bens'observa aun propgran lacompromís pietatamb iuna l'espiritualitat franciscana rigorosa, com corresponia a la regla reformada de lesTordesillas, religiosesque segonsdemanava lestornar normesa marcadesla simplicitat propugnada per la fundadora de l'orde, [[Clara d'Assís]].
== La seva obra ==
[[File:Vita Christi d'Isabel de Villena al monestir de la Trinitat de València.JPG|thumb|''Vita Christi'' villeniana]]
''Vita Christi'' és una narració sobre la vida de [[Jesucrist]] escrita amb el propòsit d'il·lustrarajudar a meditar les monges del seu convent. L'autora és capaç d'omplir-la amb la seva mestria tant per a les vives anècdotes narratives com per a l'ús d'un estil retòric elevat (com corresponia al tema). La seva originalitatparticularitat rau en el fet que l'autoraVillena és capaçmolt d'omplir-laconscient ambde la seva prodigiosaaudiència imaginaciódirecta (la comunitat de religioses de la Trinitat) i elper seutant marca la narració amb un punt de vista conscientment femení. Així, el que havia de ser una vida de Crist esdevé en les seves mans la vida de la [[Mare de Déu]]: el llibre comença i acaba amb el naixement de la Verge<ref>{{cite AV media|author=Vita Christi|url=https://www.youtube.com/watch?v=NhAgfue84cI|title=Cap. II Relat del naixement de la Verge|publisher=YouTube|work=Piacere dei traversi|date=1497|accessdate= 15 de març 2018}}</ref> i la seva assumpció al cel.<ref name=doness>{{ref-llibre|títol=Isabel de Villena (1430-1490): sexuar la lectura de la Bíblia |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url= http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=8f7d7a0b75f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8f7d7a0b75f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default|consulta=20 d'agost de 2013}} </ref> MoltL'autora probablement,mostra coneixeriaconèixer laaltres obres del gènere de les ''Vitavitae Christi'', com la de Ludolf de Saxònia, que Joan Roís de Corella traduiria amb el títol del ''Cartoixà'', i que va tenir una ampli èxit i difusió,. peròPerò vaVillena marcarmarca la seva obra amb uns trets originalsmolt personals, entrecom altresho elementsés el fet d'intercalar sovint passatges en llatí (habitualment provinents de la litúrgia) que a continuació glossa en romanç inspirantinsertant-selos en elsla evangelisnarració apòcrifsde imanera natural, per exemple en els parlaments dels personatges. Per a passatges de la vida de Jesús i Maria aliens als evangelis gnòsticscanònics, queVillena esno varenté escriureproblemes ena elsincorporar doselements primersdels seglesevangelis delapòcrifs, cristianismeque, tot i que no admesos per prohibir-sel'ortodòxia més estricta, eren molt populars encara a la baixa pocEdat desprésMitjana.
=== Obra femenina o feminista? ===
La feminitat va ser triada deliberadament i apareix en cada pàgina:
* Les autèntiques protagonistes del llibre són les dones.
* Hi destaquen alguns detalls tradicionalment atribuïts a l'emotivitatinterès dels temes tradicionals del caràctermón femení: la predilecció per l'úsenfocament dels diminutius,en la magnificaciómaternitat, del'interès laen maternitat i delel tracte afectuós ambdels els infants, laels vehemènciadetalls amb què s'expressa el dolor, el gust perde la vida domèstica, la complicitatconfiança i la intimitatsuport entre les dones.
* LaEl coqueteriadetallisme que es fa palesapalès en la descripció de la pompa i el luxe del món al·legòric i celestial, presentat com una cort reial en què s'aplica tot el protocol, i les descripcions d'eixovars, vestimentes i ornaments.
Però el que més s'ha discutit és si sor Isabel, a més de fer una obra "femenina", va fer també una obra "feminista". És molt compromès considerar [[feminisme|feminista]] una dona del [[segle XV]], però sembla obvi que el seu llibre constitueix una resposta a la [[misogínia]] que impregna tota la [[literatura medieval]]. [[Jaume Roig]], l'autor d'[[Espill (Jaume Roig)|''Espill'']], el llibre més misogin de la nostra literatura, mantenia una intensa relació amb el convent de la Trinitat (n'era el metge). Sor Isabel devia conèixer el llibre de Roig i la tradició que pretenia continuar i volgué fer del seu ''Vita Christi'' una resposta a l'''Espill'', destacant virtuts femenines i demostrant la falsedat de les acusacions:
* Si els misògins afirmen que la dona és voluble, sor Isabel fa volubles els homes, i fermes les dones.
* Si els misògins relacionen la dona amb el [[dimoni]] i aporten llistes de dones malvades, aquesta autora confegirà una relació de dones honestes.
* L'autora assenyala contínuament la predilecció de Jesús pel sexe femení.
* Fins i tot el mateix personatge de Jesucrist condemna explícitament i reiterada la misogínia i els misògins.
Si entenem per feminisme la defensa de la dona, no hi ha dubte que sor Isabel de Villena pot ser considerada com a tal, abans de l'existència del feminisme com a moviment organitzat. També podem entendre la seva genialitat en dir i interpretar la història de la salvació cristiana des del punt de vista de les dones que hi foren presents, "sexuant la lectura de la Bíblia", en concret la vida de Jesucrist; reconeixent el valor i protagonisme femení en aquesta història de la salvació.
No sabem com va adquirir Isabel la seua formació intel·lectual i literària; però, essent filla d'un escriptor en català i castellà tan erudit com Enric de Villena, la seua sòlida formació intel·lectual no pot sorprendre. Sabem que en la cort de la seva parenta, la reina Maria, existia una excel·lent biblioteca de textos bàsicament morals, que va heretar en gran part una de les dames de la reina, qui després professaria precisament a la Trinitat, amb la qual cosa aquest fons llibrari aniria a parar al convent on Villena era abadessa. La influència de Villena es veu també en un manuscrit pictòric redactat en el pas del segle XV al XVI i que sembla il·lustració d'escenes que Villena havia descrit a la seva ''Vita Christi'': el ''Speculum animae'' ('Espill de l'ànima').
Isabel es va formar com a escriptora a la cort de la seva tia i neboda Maria de Castella, a l'excel·lent biblioteca de la reina (que tenia fins i tot una bibliotecària, Elionor de Sagra, des del 1558. I, a part de la ''Vita Christi, '' va escriure probablement altres obres com l'''Speculum animae'' ('Espill de l'ànima').
=== Un reclam feminista ===
| 