Isabel de Villena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Posada al dia del que se sap ara sobre l'autora i la seva obra. Les fonts eren antigues, i s'ha procurat actualitzar els continguts. |
Segona part de l'actualització d'aquesta entrada amb notícies procedents d'estudis universitaris recents. Ara falten les referències bibliogràfiques: estic mirant com insertar les crides a nota, i com actualitzar o substituir les referències obsoletes o provinents de fonts de segona mà. Agrairé ajuda. |
||
Línia 41:
=== Un reclam feminista ===
La ''Vita Christi'' és, doncs, una obra fonamentada en la narració de la vida de Jesús, amb l'objectiu d'estimular una devoció emocional, i de
Aquesta obra se centra en les dones que van envoltar la vida de Crist. [[Santa Anna]], la [[Verge Maria]] i [[Maria Magdalena]] es presenten com a dones, àvies, mares, que viuen la vida de Crist com a dones normals, amb sentiments humans. Aquesta obra excepcional, a més de posar l'èmfasi en aquests personatges femenins, es va
La ''Vita Christi'', escrita en primera instància amb l'objectiu de fomentar la devoció religiosa, és aprofitada per a realitzar una defensa de les dones, tant àmpliament argumentada com difícilment refutable.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Joan|títol=El món literari de sor Isabel de Villena|pàgines=153-174|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62}}</ref> La seva anàlisi permet demostrar que aquesta autora rebatia directament els tòpics de la literatura antifeminista i misògina, molt abundant durant dècades en la corona d'Aragó.
Cal destacar que la seva obra no sols va tenir èxit entre les germanes del convent i els fidels més propers, sinó que va suscitar l'admiració de molts homes literats i intel·lectuals.
Cal destacar que la seva obra no sols va tenir èxit entre les germanes del convent i els fidels més propers, sinó que va tenir l'acceptació de molts homes literats i intel·lectuals. No va ser considerada una obra indispensable del [[Segle d'Or Valencià|segle d'or valencià]], però va ser una obra llegida i apreciada per moltes dones, per exemple, per la mística María Jesús de Agreda, o per la reina Isabel la Catòlica, que va promoure que es publiqués per poder-la llegir. La ''Vita Christi'' d'Isabel de Villena va ser publicada finalment l'any 1497 gràcies també a la mediació de la seva successora en el monestir de la Trinitat, l'abadessa sor [[Aldonça de Montsoriu]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Caso|nom = Ángeles|títol = Las olvidadas: Una historia de mujeres creadoras|data = 2006|editorial = Círculo de Lectores|lloc = Barcelona|pàgines = 297|isbn = 8467217758}}</ref>▼
És ben significatiu que aquesta obra, escrita per una dona, fos estampada a instàncies de dues dones més: va ser duta a impremta per primera vegada per la successora d'Isabel de Villena, l'abadessa [[Aldonça de Montsoriu]].<ref>{{Ref-llibre|nom=Ángeles|títol=Las olvidadas: Una historia de mujeres creadoras|url=|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Círculo de Lectores|lloc=Barcelona|pàgines=297|isbn=8467217758}}</ref>, moguda per l'interès de llegir-la que tenia la reina Isabel I de Castella, la qual no sembla haver tingut cap dificultat a llegir-la en la llengua original.
La ''Vita Christi'' de Villena va ser objecte d'almenys tres edicions: València 1497 (Llop de la Roca), València 1513 (Jorge Costilla, amb abundants xilografies), i Barcelona 1527 (Carles Amorós).
▲
== L'estil de la ''Vita Christi''==
Tradicionalment es volia veure en Isabel de Villena una autora simple, que empraria un llenguatge senzill i poc elaborat, ple de diminutius. Els estudis han mostrat, pel contrari, que els diminutius que hi apareixen són rars fora de les referències al món dels infants. També s'ha vist que aquesta autora empra un estil elevat, com exigien les normes de la retòrica per als temes sacres: s'ha observat a la ''Vita Christi'' abundància d'epítets, sinonímies, lítotes, metàfores, hipèrboles, ambientacions, ècfrasis, hipèrbatons, i molts altres recursos retòrics. Isabel de Villena és mestra en l'ús de la prosa d'art, de manera molt similar al seu conciutadà [[Joan Roís de Corella]]. No pot estranyar això si es té en compte que el seu pare, [[Enrique de Villena|Enric de Villena]], ja havia estat mestre en l'ús de la prosa retòricament elevada. Però Isabel de Villena, excel·lent narradora, no permet mai que la seva perícia retòrica interfereixi en el l'emoció de la narració, que se segueix de manera fluida. S'ha de remarcar també la seva tècnica amplificadora: té una rara habilitat per a redactar capítols sencers del seu llibre a partir d'un sol versicle de l'[[Evangeli]], bastint-ne la resta amb la seva prodigiosa imaginació.
Joan Fuster ja va assenyalar que, a més, en la ''Vita Christi'' es donen dos plànols narratius que es treballen en paral·lel: el terrenal, en el qual la sagrada família passa misèries i penalitats, i el celestial, que és vist com una cort fastuosa. L'autora descriu la pompa i la solemnitat del protocol de les cerimònies celestials, recreant-se en la fastuositat de les teles, joies, els menjars i l'escenografia.
<br />
== Vegeu també ==
| |||