Vicent Wenceslau Querol i Campos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
→Obra: Ampliat de la wiki-es |
||
Línia 19:
La major part de la producció poètica de Querol va anar apareixent de manera dispersa en publicacions periòdiques i en premsa: ''El Miguelete'', ''El Pensamiento de Valencia'', ''La Opinión'', ''Revista de Valencia'', ''[[Las Provincias]]'', ''Revista Contemporánea'', ''La Ilustración española y americana'', etc. Tot i que va escriure tant en castellà com en català, la major part de la seua producció poètica va ser en llengua castellana.
No va ser fins l'any [[1877]] que la major part de la seua obra va ser editada en un recull sota el títol de ''Rimas'', en què s'hi va arreplegar tant la seua producció castellana com a catalana, aquesta darrera amb el títol de ''[[Rimes catalanes]]''. Se'n van fer dues edicions, [[1877]] i [[1891]], prologades respectivament per [[Pedro Antonio de Alarcón]] i pel seu amic Teodor Llorente. A aquests llibres cal afegir les poesies desconegudes editades per [[Lluís Guarner]].
En la seua trajectòria es poden identificar dues etapes; la primera caracteritzada per la temàtica patriótica i jocfloralesca, que respon a impulsos externs, i la segona,
A la primera etapa corresponen les seues epístoles, com per exemple les adreçades a Alarcón sobre la poesia i a [[Gaspar Núñez de Arce]] sobre el seu llibre ''Gritos de combate'', així com les seues odes ''A María'', ''A Cristo'', ''A la Guerra de África'', etc. En la mateixa línia s'hi troben els seus poemes filosòfics (''Golondrina de otoño'', ''A un filósofo cristiano''), el poemes mitològics, les seues cançons i les seues poesies d'ocasió.
Al segon tipus d'impulsos, els interns, corresponen les seues ''Rimes'', 14 poemes breus que evoquen de manera ràpida — de vegades condensada— sentiments profunds expressats de manera senzilla, àdhuc amb certs biaixos retòrics que no acaben de quadrar amb el to general, i fins i tot amb ocasionals moralismes. En aquest segon grup, no obstant això, se situen els seus poemes de tema familiar, que són els més celebrats. Aquests darrers poemes reflecteixen una realitat quotidiana, potser prosaica, però no per això menys entranyable: ''A la memoria de mi hermana Adela'', ''A la Nochebuena'', ''A mis ancianos padres'', ''A un árbol'', ''Oración'', etc. Hi apareix el tòpic de la llar com a refugi de les tempestes del món. ''Ausente'' és la cloenda d'aquesta sèrie, una pintura sòbria i familiar del seu paisatge nadiu. En la seua lírica amorosa, influïda per [[Gustavo Adolfo Bécquer]], destaquen les seves tres ''Cartas a Maria''.
S'ha citat sovint el juí de [[Miguel de Unamuno]] sobre la qualitat de l'obra de Querol, i més concretament el fet que considerava la seua producció en castellà superior a la seua obra catalana<ref>{{cite web| url = http://nti.uji.es/fuster/Balanc.html| title = Balanç de la Renaixença| accessdate = 01-04-2008| author = Joan Fuster| last = | first = | authorlink = | coauthors = | date = | year = 1956| month = | format = | work = Introducció a Antologia de la poesia valenciana (Barcelona, 1956), tret ara del vol. 5 de les OOCC, pàg. 320-324. | publisher = Universitat Jaume I| pages = | language = català| quote = }}</ref>: «Però ell, Querol, quan havia de treure l'ànima de la seua València no la treia en la llengua de Jaume d'Aragó, sinó en la llengua castellana, en la del Cid de Castella.»<ref>Discurs de Miguel de Unamuno al Congés dels Diputats. 18 de setembre de 1931. Diari de sessions [http://www.segundarepublica.com/index.php?id=57&opcion=7]</ref>
| |||