|
| nom_lider1 = [[Joan Enric Vives i Sicília]]
| nom_lider2 = [[Emmanuel Macron]]
Les }}restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla [[basc]]oide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,<ref name="histo1">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003864 Andorra. Història. La formació d'Andorra]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> que podria ser el poble dels [[andosins]]. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'[[Encamp]], s'hi van trobar restes de la cultura [[ibèrica]].<ref name="Diccionari" >''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 42</ ref> La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador [[Grècia clàssica|grec]] [[Polibi]] sobre el pas d'[[Anníbal Barca|Hanníbal]] pels Pirineus.<ref name="Diccionari" /> Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels [[ceretans]] de la part alta de la vall del [[Segre]].<ref name="pc_bha" >{{ref-web|url=http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=35&Itemid=51|títol=Breu història d'Andorra|consulta=10 de desembre de 2010|llengua=|obra=|editor=Patrimoni Cultural d'Andorra|data=}}</ ref> Es coneix que els andosins establien relacions comercials a través de la via romana ''Strata Ceretana'' de l'[[Alt Urgell]] i la [[Cerdanya]].<ref name="raco_re">{{ref-web |nom=Maria Àngels |cognom=Ruf |url= http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 |títol=El Roc d'Enclar (Andorra) |obra=raco.cat | editor= |data= | consulta=19 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> A [[Sant Vicenç d'Enclar]], tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.<ref name="Diccionari" /> ▼}}NO IMPUESTOS
== Etimologia ==
L'origen del mot ''andorra'' és desconegut, encara que s'han formulat diverses teories sobre això.
* [[Francisco Martínez Marina]] en un assaig del [[segle XIX]] sosté que Andorra (igual que andurrial) podria derivar de l'[[àrab]] ''al-Darra'', el significat del qual és "bosc".<ref>Francisco Martínez Marina. Ensayo histórico-crítico sobre el origen y progresos de las lenguas: señaladamente del romance castellano. Madrid, 1820. Página 32</ref> Quan els [[sarraí|sarraïns]] van envair la [[península Ibèrica]], les valls dels Pirineus estaven formades per grans extensions de [[bosc]]os, i altres pobles, de regions també dominades pels [[musulmans]], van rebre aquesta denominació.
* Altres teories suggereixen que deriva del suposat terme navarrès ''andurrial'', que significa "terra coberta d'arbusts".<ref>{{ref-llibre |cognom=Room |nom=Adrian |títol=Placenames of the World |pàgines=p. 29 | editorial=McFarland |lloc=Estats Units d'Amèrica |data=2003 |isbn=0786418141 }}</ref>
* Hi ha qui ho vincula amb el mot antic ''Anorra'', que contindria el mot [[basc]] ''ur'', 'aigua'.<ref>{{ref-llibre |cognom=Font Rius |nom=José María |títol=Estudis sobre els drets i institucions locals en la Catalunya medieval |url= http://books.google.cat/books?id=JQL6rtB8VtQC&pg=PA743&dq=Anorra+andorra&hl=ca&sa=X&ei=DcwZT6_ALYzs-gaKmt3OCg&ved=0CFAQ6AEwAw#v=onepage&q=Anorra%20andorra&f=false | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=1985 |pàgines=p.743 |isbn=8475281745 }}</ref>
* D'altra banda, l'[[etimologia popular]] –etimologia que per definició sol ser falsa– afirma que [[Carlemany]] havia anomenat la regió amb referència a la vall bíblica [[Canaan|cananea]] d'Endor<ref>{{ref-llibre |cognom=Freedman |nom=Paul |títol=Images of the Medieval Peasant |pàgines=p. 189 | editorial=Stanford University Press |lloc=Estats Units d'Amèrica |data=1999 |isbn=0804733732 }}</ref> o Andor,<ref>{{ref-llibre |cognom=Martí i Castell |nom=Joan |cognom2=Moran i Ocerinjauregui |nom2=Josep |títol=Estudis d'història de la llengua catalana |pàgines=p. 124 | editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |lloc=Catalunya |data=2004 |isbn=8484156729 }}</ref> on els madianites havien estat derrotats.
== Història ==
{{AP|Història d'Andorra}}
[[Fitxer:Charlemagne.jpg|thumb|Estàtua de Carlemany al Museu Històric de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]].]]
Segons la llegenda, Andorra fou fundada per l'emperador [[Carlemany]] quan cinc mil andorrans, a les ordres de [[Marc Almugàver]], van ajudar els exèrcits de l'Emperador, situats al [[Pimorent]] i Campcardós, per lluitar contra els àrabs. En reconeixement a l'ajuda prestada pels seus habitants, Carlemany va atorgar la seva protecció a Andorra i la declarà poble sobirà l'any [[805]].<ref name="pta_bh">{{ref-web |url= http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx |títol=Breu història |obra=Portal Turístic d'Andorra | editor=Andorra Turisme |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> A l'Arxiu del Principat es conserva una Carta de la fundació d'Andorra, atorgada per Carlemany, tot i que no és acceptada per tots els historiadors, ja que va ser redactada en època molt posterior.<ref name="pc_bha">{{ref-web |url= http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=35&Itemid=51 |títol=Breu història d'Andorra |obra= | editor=Patrimoni Cultural d'Andorra |data= | consulta=10 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref>
=== Prehistòria i Edat Antiga ===
Durant el [[mesolític]], petits grups d'humans es van assentar en [[grutes]] pròximes a la [[Valira]], com ara la [[Balma de la Margineda]] (9000 aC - 8000 aC),<ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; {{ISBN|84-297-3521-6}}; p. 42</ref> el jaciment més antic d'Andorra.<ref name="Vilawebhist" /> Del [[neolític]] mitjà s'han trobat els enterraments de la Feixa del Moro a [[Juberri]]. El [[5 de juny]] de [[2001]] es va trobar a [[Ordino]] un [[sarcòfag]] fabricat amb lloses de [[esquist|pissarra]] i que contenia les restes humanes més antigues de les valls, juntament amb braçalets i recipients de [[ceràmica]] amb aliments.<ref name="Vilawebhist">{{ref-web |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/450785/20020109/noticia.html |títol=L’anàlisi confirma que les restes d'Ordino són de l'andorrà més antic conegut fins ara |obra= | editor= [[VilaWeb]] |data=9 de gener de 2001 | consulta=2 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref><ref name="mania">[http://www.andorramania.com/histoire_fra.htm www.andorramania.com - Histoire de l'Andorre]</ref> I d'entre les edats del [[edat del bronze|Bronze]] i del [[Edat del Ferro|Ferro]] s'han trobat els del Cedre a [[Santa Coloma d'Andorra|Santa Coloma]] (2000 aC - 1000 aC).<ref name="Diccionari" />
▲Les restes arqueològiques també testimonien l'existència d'una civilització prellatina, de parla [[basc]]oide, la qual deixà traces evidents en la toponímia andorrana,<ref name="histo1">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003864 Andorra. Història. La formació d'Andorra]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> que podria ser el poble dels [[andosins]]. El que és indiscutible és que al jaciment de l'Oral, a la parròquia d'[[Encamp]], s'hi van trobar restes de la cultura [[ibèrica]].<ref name="Diccionari" /> La primera referència escrita que existeix sobre els andosins es troba en la descripció que va fer l'historiador [[Grècia clàssica|grec]] [[Polibi]] sobre el pas d'[[Anníbal Barca|Hanníbal]] pels Pirineus.<ref name="Diccionari" /> Les fonts descriuen els andosins com un grup organitzat al voltant d'una vila a les valls d'Andorra amb un espai rural i que probablement era un subgrup dels [[ceretans]] de la part alta de la vall del [[Segre]].<ref name="pc_bha" /> Es coneix que els andosins establien relacions comercials a través de la via romana ''Strata Ceretana'' de l'[[Alt Urgell]] i la [[Cerdanya]].<ref name="raco_re">{{ref-web |nom=Maria Àngels |cognom=Ruf |url= http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54259/63750 |títol=El Roc d'Enclar (Andorra) |obra=raco.cat | editor= |data= | consulta=19 de desembre de 2010 |llengua= }}</ref> A [[Sant Vicenç d'Enclar]], tot i ser un jaciment medieval, també s'hi han trobat monedes i eines romanes.<ref name="Diccionari" />
Durant el [[segle V]] l'[[Imperi Romà]] sucumbeix als [[visigot]]s, que ocupen la part meridional de la Gàl·lia i part d'[[Hispània]].<ref name="histo1" /> Durant aquest confús període, Andorra sempre va restar al marge del [[regne de Toledo]] per la llunyania i aïllament, però a escala local ja formava part del [[bisbat d'Urgell]].<ref name="Diccionari" />
=== Edat mitjana[[1133|33]], [[Ermengol VI]] cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.<ref name="Diccionari" /> En el [[1095]], el [[Bisbat d'Urgell|bisbat]] a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família [[Caboet]], encara que va conservar la sobirania so ===
=== Edat mitjana ===
Tres segles després, els [[musulmans]] conqueriren la península Ibèrica, i traspassaren Pirineus enllà per atacar el [[Francs|Regne franc]]. Durant un temps les valls d'Andorra depengueren indirectament dels sarraïns fins a l'any [[785]].<ref name="Diccionari" /> L'any [[732]], [[Carles Martell]] els va derrotar en la [[batalla de Tours]], frenant la seva expansió cap al nord, encara que continuaren assentats als Pirineus. Posteriorment [[Carlemany]] crea la [[Marca Hispànica]] i integra Andorra a l'[[Imperi Carolingi]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=de los Ríos |nom=Fernando |títol=Vida e instituciones de Andorra |url= http://books.google.cat/books?id=IjMUkQZCNgoC&pg=PA216&dq=Marca+Hisp%C3%A0nica+andorra&hl=ca&ei=0De8TZWgIpGr8AP08bTMBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CHEQ6AEwAw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà | editorial=Anthropos Editorial |data=1997 |pàgines=p.216 |col·lecció=Obras Completas |isbn=847658511X}}</ref> l'any [[817]].
Ja en plena [[edat mitjana]] les valls d'Andorra pertanyien al [[comtat d'Urgell]], en ser cedides per [[Carles II el Calb]] a [[Sunifred I]], l'any [[843]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de la Campa |nom=Juan M. |títol=El valle de Andorra: examen crítico del origen, naturaleza y circunstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos y de los perjuicios que irrogan al tesoro, a la agricultura, al comercio y a la industria nacional |url= http://books.google.cat/books?id=59oDAAAAYAAJ&pg=PA15&dq=843+andorra&hl=ca&ei=8ji8TdDDCImu8QPF2eDEBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CFkQ6AEwAw#v=onepage&q=843%20andorra&f=false |llengua=castellà | editorial=J. Sol |data=1851 |pàgines=p.15 |isbn=}}</ref> Amb l'expansió d'aquest comtat cap al sud, on hi havia terrenys més [[fertilitat|fèrtils]], les zones muntanyoses van deixar de tenir interès per al comte i, l'any [[1133]], [[Ermengol VI]] cedeix tots els béns i drets adquirits sobre les valls d'Andorra al bisbe d'Urgell.<ref name="Diccionari" /> En el [[1095]], el [[Bisbat d'Urgell|bisbat]] a canvi de protecció militar, va cedir els seus drets polítics, militars i judicials a la família [[Caboet]], encara que va conservar la sobirania sobre Andorra, transformant el domini territorial en una [[senyoria episcopal]].<ref>{{ref-web |url= http://www.coprince-fr.ad/index.php?option=com_content&view=article&id=1&Itemid=2&lang=ca |títol=Elements de la història del principat d'Andorra | consulta=30 abril 2011 | editor=Representació de S.E. Copríncep Francès }}</ref> El [[1185]], Arnaua de Caboet va contreure matrimoni amb [[Arnau I de Castellbò|Arnau I]] de [[Vescomtat de Castellbò|Castellbò]]. Posteriorment el matrimoni d'[[Ermessenda de Castellbò]] amb [[Roger Bernat II de Foix]], el [[1208]], va suposar el domini d'Andorra per part del [[comtat de Foix]], que anirà augmentant el seu poder a [[Bearn]], [[Regne de Navarra]] i, segles més tard, el [[Regne de França]].<ref name="mania" /><ref name="histo1" /><ref name="elements">[http://www.coprince-fr.ad/catala/elements.htm Elements de la història del Principat d'Andorra]. Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref>
Com a conseqüència dels conflictes entre [[Roger Bernat III de Foix]] i [[Pere d'Urtx]], el 8 de setembre de [[1278]] es firma el primer [[pareatge]] a [[Lleida]], que fixa els límits del poder de cada senyor; aquest fet va representar la fundació del Principat d'Andorra i defineix les obligacions dels andorrans en matèria de [[delme]]s i assumptes militars. Deu anys després, com a conseqüència de la construcció d'una [[església (arquitectura)|església]] fortificada a [[Sant Vicenç d'Enclar]] per part del comte de Foix, des d'on podia vigilar les activitats del bisbe d'Urgell, es va firmar el segon pareatge el [[1288]]. Aquest segon tractat atorga, entre d'altres aspectes, el dret a nomenar per ambdues parts uns [[notaris]] que ostentin la seva representació al Principat. Des d'aquests pariatges el bisbe d'Urgell i la presidència de França (hereva actual dels drets de Foix) exerceixen de caps d'estat d'Andorra com a cosenyors.<ref name="Diccionari" /> el [[1396]] fou temporalment incorporada a la [[Corona d'Aragó]] arran de la [[Invasió de Mateu I de Foix|Invasió de Catalunya]] de [[Mateu I de Foix]].<ref name=MU>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó |Volum=vol.3 |url= http://books.google.cat/books?id=06fkewceH2AC&pg=PA304&dq=foix+1396&hl=ca&sa=X&ei=TUdWVK7WNo7jase0goAD&ved=0CC4Q6AEwAg#v=onepage&q=foix%201396&f=false |llengua= | editorial=Edicions Universitat Barcelona |data=2003 |pàgines=304 |isbn=8447527417}}</ref>
El [[1419]] es va crear el [[Consell de la Terra]],<ref name="Diccionari" /> format per dos o tres representants de les 6 parròquies, que tenia la funció de defensar els interessos locals.
=== Edat moderna ===
[[Fitxer:Andorralavetlla.JPG|thumb|[[Ordino]], lloc de residència de Guillem d'Areny Plandolit.]]
=== L'Andorra constitucional ===
Ja des del 1976 es féu palesa la necessitat de reformar les institucions andorranes, atesos els anacronismes en matèria de sobirania, de drets humans i d'equilibri de poders<ref name="elements">[http://www.coprince-fr.ad/catala/elements.htm Elements de la història del Principat d'Andorra]. Pàgina web de la Representació Oficial de Copríncep Francès a Andorra. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> —aleshores el [[poder executiu]] i el [[poder legislatiu]] no es distingien— així com la necessitat d'adequar la legislació a les exigències modernes.<ref name="histo3">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0003866 Andorra. Història. La història contemporània. Del 1789 al 1933]. L'Enciclopèdia Catalana. Data d'accés: 5 de setembre, 2008</ref> El [[1982]] es produí una primera separació de poders en instituir-se el [[Govern d'Andorra]],<ref name="Diccionari" /> amb la denominació de "Consell Executiu" i presidit per [[Òscar Ribas Reig]], i amb l'aprovació dels coprínceps. El procés de reforma reprengué forces durant la primavera de 1991 amb el començament de les negociacions entre els consellers i una delegació dels coprínceps, per a elaborar la primera [[constitució d'Andorra]], procés difícil marcat per una crisi interna, que trigà dos anys a completar-se.<ref name="elements" /> Finalment, la constitució fou aprovada per [[Referèndum constitucional d'Andorra de 1993|referèndum]] el [[14 de març]] del [[1993]], amb el 74,2% dels vots afirmatius.<ref name="histo3" />
Per regularitzar les relacions comercials el [[1989]] el principat va signar l'acord de la [[Comunitat Econòmica Europea]].<ref name="Diccionari" />
| 