Infern - Cant vint-i-quatrè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m He afegit una categoria a l'article.
m Correcció de la puntuació.
Línia 27:
Dante no para de parlar per ocultar el seu cansament. Quan els dos poetes acaben de travessar el pont de la següent fossa, la setena, Dante sent una veu que no aconsegueix articular cap paraula. Sense entendre el que diu, li fa l'efecte que estigui molt enfadat: el poeta treu el cap per mirar cap avall, però no pot veure res en la foscor. Per tant, proposa a Virgili baixar fins als marges més profunds, a la qual cosa el poeta accedeix amb una [[perífrasi]] retòrica («Altra risposta [...] non ti rendo / se non lo far; chè la dimanda onesta / si de’ seguir con l’opera tacendo.», v. 76-78). Per tant, comencen la davallada des del cap del pont, que uneix la setena amb la vuitena fossa. Aleshores, Dante veu un escenari horripilant que està dominat per un moviment frenètic, causat per una terrible multitud de serps (en realitat, de seguida es descobreix que són rèptils diversos), de diferents espècies («diversa mena», v. 83). Fins i tot, quan Dante les recorda se li gela la sang (com es veurà en el [[Cant vint-i-cinquè|següent]] cant, aquestes mateixes serps que l’han deixat atònit es transformaran en serps amigues).
 
Dante cita bastant fidelment la ''Farsàlia'' de Lucà: hi ha quelidres (tortugues aquàtiques), jàculis (serps que s’enfilen pels arbres), farees (serps que fan un sot amb la cua quan caminen) i amfisbenes (llangardaixos). Vegeu-ho:
 
{{Citació|Et gravis in geminum surgens caput Amphisbaena; et Natrix violator aquae, Iaculique volucres; et contentus iter cauda sulcare Phareas.|Lucà|Farsàlia, llibre IX, versos 719-721|col2=La ferotge amfisbena, que s’aixeca sobre dos caps; la nàtrix, que contamina les aigües, i la jàculi, que pot volar; i la farea, que se satisfà d’arar un camí amb la cua.}}