Cavalleria: diferència entre les revisions

El món conceptual darrere dels ordes de cavalleria es va desenvolupar i difondre sobretot a través del mitjà literari. El romanç i la novel·la de cavalleries, principalment, van ser una eina clau per a la creació d’un codi ètic i d’una semàntica que es transmetria llavors a l’entorn cultural. La relació entre la realitat cavalleresca i el seu concepte literari és d’alimentació recíproca: si bé la literatura es basa en un principi en la realitat social, no la reflecteix tal com és sinó que la idealitza i mitifica, esdevenint així una font d’inspiració i un model per als cavallers contemporanis que s’hi volen veure reflectits. En un moment de crisi estructural de la societat, la literatura contribueix a la creació d’una fita ètica i d’un paradigma a imitar, aportant-nos no un retrat realista sinó una visió ideal.

 

 

Tot plegat ens ha de prevenir a l’hora de la lectura de la literatura cavalleresca. Com veiem, no és sensat prendre’s al peu de la lletra com si fos un document històric el que se’ns està narrant: no hem de perdre de vista que es tracta d’una sublimació i no del reflex de la realitat. D’altra banda, és veritat que d’aquesta conceptualització se’n poden sostraure trets de la realitat. [[Jean Flori]], als seus estudis sobre la matèria, subratlla el paper de la literatura de cavalleria a l’hora de mostrar-nos quines eren les grans qüestions que ocupaven els debats a la societat que els encabeix, les problemàtiques que es plantejaven i les seves respectives solucions. A més, la literatura també revela els valors ètics que pregonava l’alta societat de l’època, els quals tot sovint no coincideixen amb els de l’Església.

La cultura cavalleresca pateix una transformació en el moment d’introducció de la dona i el concepte d’amor sentimental. Inicialment, a l’èpica, la figura femenina apareix de manera esporàdica i secundària. A partir del segle XII, amb autors com [[Guillem IX d'Aquitània]], comença a introduir-se al món de la cavalleria el concepte d’amor entès com a valor propi. El cavaller ja no és només guerrer i heroi cristià, sinó que ara també és amant. La lírica trobadoresca, desenvolupada sobretot en l’àmbit occità, desenvolupa enormement aquests conceptes posant-los en relació sempre amb el món feudal i el vassallatge. La relació amorosa consisteix així en la servitud de l’amant envers la seva dama, la qual serà sempre d’una classe social superior. La llegenda de ''[[Tristany i Isolda]]'' és un bon exemple de com la problemàtica de l’amor cortès, l’adulteri i l’obligació a la fidelitat del cavaller al seu senyor es traslladen al món de la literatura.

 

 

La Dama del Llac insisteix en l’obligació de protecció a l’Església la qual, essent la major terratinent de l’època, estava exposada a patir espolis i atacs de tota mena. Així doncs, els cavallers s’encarregaran d’executar les tasques que els eclesiàstics no poden assumir a causa de la seva obligada filosofia de ‘no violència’. Aquesta relació amb la doctrina cristiana comporta necessàriament l’adopció d’unes normes que concordin amb els seus valors: de nou apareixen els conceptes de la caritat, protecció dels orfes i de les vídues i pietat. Com es veurà al llarg del desenvolupament de l’acció, aquests valors no seran posats en pràctica amb gaire freqüència; la virtut espiritual del cavaller es reduirà a la protecció de la institució eclesiàstica la qual ja s’encarregarà a posteriori de ser pietosa i caritativa. D’altra banda, cal tenir en compte que molts dels personatges i dels relats pertinents als Cicles Artúrics provenen de cultures paganes, essencialment cèltiques. La traducció d’aquest paganisme als valors cristians en l’edat mitjana fou dificultós: en les aventures dels cavallers artúrics encara hi observem un gran nombre d’elements que provenen directament de les creences paganes (monstres, mags, fades) i que no van poder adaptar-se de manera òptima a l’imaginari cristià. 

Segons Eric Köhler, en la cort del rei Artús, tots són cavallers de naixement i el rei no és més que el ''primus entre pares'', condició que es manifesta en la [[Taula Rodona]], l’al·lusió a la qual apareix per primera vegada en el ''[[Roman de Brut]]'' de Wace. La seua circularitat mostra la condició d’iguals del vassalls i la limitació del poder del rei que ha de garantir els drets i privilegis dels cavallers i el manteniment de la cortesia. No hi caben ni ''vilains'' ni burgesos, els quals són menyspreats en la literatura de Chrétien. Les poques vegades que hi apareixen són «deformats, odiosos, lletjos i ridículs».<ref name=":0" /> Però, la realitat política i social, deixa en mans de la ficció l’ideal cavalleresc i aquesta és patrocinada amb interès per les cases principesques enfrontades amb la monarquia.

 

 

L’exaltació de la dona tampoc troba suport en la realitat. En la pràctica, la dona no assoleix en la vida social i política el protagonisme que li atorga la literatura. Tampoc és clar que l’amor cortès, la ''fin’amors'', existira en la pràctica social més que com a forma de relat, com una ficció literària.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cerdà|nom=Jordi|article=Qüestions preliminars|publicació=Introducció a la literatura europea (UOC) Barcelona|url=|data=2014|pàgines=42}}</ref> 

Al segle XIII, en les continuacions en vers de l’obra de Chrétien, es produeix una pèrdua de la dimensió ètica de l’aventura, la qual ja no és concebuda com una part del procés de perfeccionament, «s’exalta l’aventura per l’aventura».<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Simó|nom=Meritxell|article=Prosa|publicació=Introducció a la literatura europea. (UOC) Barcelona|url=|data=2014|pàgines=89-94}}</ref> Erich Köhler assenyala la dificultat de conciliar l’amor cortès i el matrimoni. Una vegada assolit l’objectiu, la virtut del matrimoni, la font que guia els personatges cap a un esforç continu per la perfecció, s’esgota. L’amor va perdent la seua omnipotència i degradant-se en la literatura.  L’amor tirà ja apareix en algunes obres de Chrètien, amb personatges com Ginebra o Laudine, així com una visió de la dona que de vegades es torna capritxosa, inaccessible, versàtil. En l’''[[Érec et Énide|Erec]]'', l’abús de la dona pels seus drets fa caure l’home en una esclavitud indigna. L’adulteri penetra en l’obra, Lancelot i Ginebra  no es plantegen mai el seu amor adúlter ni la traïció al rei Artús, però la manca d’un final “feliç”, deixa sense motiu sentimental la història.<ref name=":2" /> L’arbitrarietat de l’amor desorienta el cavaller que al mateix temps que en la realitat, es sent pertanyent a un món hostil.

 

 

 

 

La racionalització que Chrétien de Troyes feia de l’ús dels elements meravellosos, és substituïda per un ús excessiu d’aquests. Chrétien els usava per crear un clima mític i una tensió dramàtica, però allò sobrenatural no havia d’ocultar els conflictes morals a què s’enfrontaven els cavallers. En les obres posteriors s’intensifica de manera gratuïta l’element meravellós i sobrenatural que incrementa, si cal més, el caràcter frívol de les obres.

::«La muerte''… es el final del mundo idílico y maravilloso, es el final de la caballería y de las hazañas terrenas; los héroes se salvarán por la penitencia que hacen, por el arrepentimiento que inunda sus últimos días de vida. Sin embargo, el autor no consiguió lo que pretendía, pues el fin de la Mesa Redonda hace aparecer, diseminados por el Occidente medieval, una legión de caballeros andantes que recorren toda la tierra conocida: son los Guirones, Palamedes, Amadises, Palmerines y otros tantos que acaban enloqueciendo a los lectores de sus aventuras. Casi cuatrocientos años serán necesarios para terminar con semejantes caballeros errantes, que buscan lugares donde llevar a cabo sus hazañas. Del reino de Inglaterra, han pasado a Gaula y de Gaula, a La Mancha… Y será un humilde hidalgo en solitario quien acabe con la caballería que no había podido desaparecer, ni siquiera con las tremendas batallas de'' La muerte''…»''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Alvar|nom=Carlos|títol=La muerte del rey Arturo|url=|edició=1982|llengua=|data=|editorial=Alianza Tres|lloc=Madrid|pàgines=8,9|isbn=84-206-30-61-6}}</ref>

 

 

== Cavalleria moderna i contemporània ==

 

[[Categoria:Cavalleria| ]]