Gregori XV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 56:
; Aprovacions pontifícies
* Gregori XV va permetre als [[orde franciscà|franciscans]] reformar l'institut del vicari general;
* aprovà la [[Congregació de Sant Maur]] (17 de maig de 1621);<ref>Fou suprimida per l'[[Assemblea Constituent]] el 1792.</ref>;
* va permetre als [[mercedaris descalços]] que triessin un vicari general i va prohibir als "calçats" que interferissin a la vida d'aquesta branca de l'orde (26 de novembre 1621);<ref>A. Rubino, ''Dizionario degli Istituti di Perfezione '', vol. V (1978), coll. 1228-1232.</ref>;
* va reconèixer als [[escolapis]], elevant-los a ordre regular (18 de novembre de 1621).
; Institucions
Línia 68:
 
===Decisions en camp teològic ===
* Gregori XV va prohibir la defensa fins i tot en privat (és a dir, en les discussions entre els estudiosos) d'opinions negacionistes sobre la [[Immaculada Concepció]] (1622). El seu predecessor [[Papa Pau V|Pau V]] havia prohibit l'atac públic sobre el [[dogma]];<ref>{{ref-web|url=http://tanogabo.com/limmacolata-concezione/|titolo=L'Immacolata concezione|accesso=12 dicembre 2015}}</ref>;
* El pontífex va confirmar la condemna de l'[[heretgia]] dels [[Alumbrados]] (''Illuminati''), nascuda a [[Castella]] al segle XVI ;
* Gregori XV va introduir la [[pena de mort]] per als delinqüents que fessin [[apostasia]] al diable i els que havien causat la mort d'una persona a través de ritus màgics (butlla ''Omnipotentis dei'' de 20 de març de [[1623]]).<ref>John A. Tedeschi, ''Il giudice e l'eretico: studi sull'inquisizione romana'', Vita e Pensiero, 1997, p. 126.</ref>. Va ser l'últim acte oficial d'un papa sobre la [[bruixeria]].
 
=== Relacions amb monarques europeus ===
Línia 76:
 
; Diplomàcia pontifícia a la Guerra dels Trenta anys
El Papa va enviar a l'emperador [[Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran II]] el [[nunci apostòlic|nunci]] [[Carlo Carafa]] (1584-1644). Va romandre a la cort de [[Viena]] durant set anys (1621-28). Va contribuir a la solució de la crisi dinàstica al [[ducat de Lorena]] i va treballar en favor de la recatolització d'Alemanya, Bohèmia, Moràvia i Hongria.<ref name="Dizionario">{{DBI|nome = Gregorio XV|nomeurl = /papa-gregorio-xv_(Dizionario-Biografico)/|autore = Alexander Koller|anno = 2002|volume =LIX |accesso=12 dicembre 2015}}</ref>.Va obtenir el nomenament d'un catòlic, [[Maximilià I de Baviera]] a [[príncep elector]] del Palatinat. D'aquesta manera, els catòlics van aconseguir la majoria dins del col·legi dels electors. Com a agraïment per la preferència concedida, Maximilià va donar la Santa Seu la [[Biblioteca Palatina d'Heidelberg]]. Els llibres van ser traslladats a Roma; des de llavors s'han conservat a la [[Biblioteca Apostòlica Vaticana]].
 
En el període en què el cardenal Carafa era nunci a Viena, Rodolf Maximilià (1596-1647), fill del [[ducat de Saxonia-Lauenburg]], convertit al catolicisme. La Santa Seu va recolzar econòmicament la [[Lliga Catòlica (1609)|Lliga Catòlica]] formada pels estats catòlics alemanys en oposició a l'[[Unió Evangèlica]] creada pels estats protestants.
Línia 89:
 
; Relacions amb Anglaterra
En una nació on el catolicisme havia estat gairebé totalment erradicat, el projecte de matrimoni entre l'hereu del tron d'Anglaterra, [[Carles I d'Anglaterra|Carles]], fill de [[Jaume I d'Anglaterra|Jaume I]] i la [[infant]]a d'Espanya [[Marianna d'Espanya|Marianna d'Habsburg]], va generar una nova esperança . Però les negociacions entre Londres i Madrid no van arribar a bon port .<ref name="Dizionario"/>.
 
En [[1622]] Gregori XV va crear el [[arquebisbat de Westminster|Vicariat Apostòlic d'Anglaterra]]. El 15 de març de [[1623]], va nomenar el primer bisbe catòlic d'[[Anglaterra]], [[Gal•les]] i [[Escòcia]] en la persona de [[William Bishop]]. Com que el [[catolicisme]] estava prohibit des de [[1559]], el pontífex li va assignar el títol de [[bisbe titular]] de [[arquebisbat de Calcedònia|Calcedònia]].