Estafilococ daurat: diferència entre les revisions

''Staphylococcus aureus'' pot expressar dos tipus diferents de [[Toxina bacteriana|toxines]] amb activitat [[superantigènica]]. Les [[Enterotoxina|enterotoxines]], de les quals trobem sis [[Serotipus|serotips]] (A, B, C, D, E i G) i la toxina de la [[síndrome de xoc tòxic]] (TSST-1). Les primeres causen diarrea i vòmits quan s'ingereixen i són responsables de la intoxicació alimentària estafilocòccica. Quan s'expressen sistèmicament, les enterotoxines poden causar la síndrome del xoc tòxic (TSS), de fet, les enterotoxines B i C causen un 50% de les síndromes no menstruals. La TSST-1 està relacionda amb les enterotoxines i no té activitat [[Vomitiu|emètica]].  És responsable del 75% de les TSS. La síndrome del xoc tòxic pot produir-se com una seqüela de qualsevol infecció estafilocòccica si es produeix una enterotoxina o TSST-1 que s'allibera sistemàticament i l’hoste manca d'[[Anticòs|anticossos]] neutralitzants adients.<ref name=":2" />. La síndrome del xoc tòxic es caracteritza per provocar febre, erupcions eritematoses, baixa tensió arterial, pelat de pell, etc.<br />

La fosfomicina inhibeix l'enzim fosfoinolpiruvato sintetasa,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Grif|nom=K.|cognom2=Dierich|nom2=M. P.|cognom3=Pfaller|nom3=K.|cognom4=Miglioli|nom4=P. A.|cognom5=Allerberger|nom5=F.|article=In vitro activity of fosfomycin in combination with various antistaphylococcal substances|publicació=The Journal of Antimicrobial Chemotherapy|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11481290|volum=48|exemplar=2|data=2001-8|pàgines=209–217|issn=0305-7453|pmid=11481290}}</ref>, que intervé en la fase inicial de síntesi del peptidoglicà, fent la paret del bacteri incomplerta. S'utilitza sobretot en infeccions urinàries. És un medicament tolerat i té baixa incidència de reaccions adverses. La resistència a fosfomicina pot ser causada per mutacions cromosòmiques que afecten a l'activitat dels sistemes de transport cap a l'interior del bacteri o a l'adquisició de certs plàsmids.