Credença: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
+ ref. |
||
Línia 1:
[[Fitxer: Fußnetkasten Allgäu.jpg|thumb|credença alemanya de pi policromat de l'últim terç del {{segle|XIX|s}}. <br/> Landesmuseum ([[Württemberg]]).]]
S'anomena ''' credença ''' (del [[llatí]] '' credens,-entis '', [[creient]]) o '''àbac''' una tauleta amb portes que se situa al costat de l'[[Altar (religió)|altar]] per a guardar i tenir a punt els estris que seran utilitzats en la celebració.<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=creden%E7a&operEntrada=0|títol=Credença a DIEC2|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> En el costat inferior dret s'hi posa el [[Calze (litúrgia)|calze]]. També pot rebre aquest mateix nom un moble baix i allargat, dotat amb portes i calaixos, que es fa servir a les oficines.
Els primers antecedents de les credences es troben a les [[catacumba|catacumbes]] en què s'han descobert alguns vestigis que recorden aquestes. En les [[basílica|basíliques]] romanes servien de credences dels ninxos o petits [[absis]]s al costat del [[presbiteri (arquitectura religiosa)|presbiteri]]. En l'època romànica, tenien una fi idèntica les arques i armaris que se situaven prop de l'[[absis]]. La construcció d'una veritables [[sagristia]] i credences a les esglésies d'[[Espanya]] comença amb l'art ogival i es fa comú del [[segle XIV]] ençà.
| |||