Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions

És en aquest punt quan [[Joris Prosper Van Verboom|Verboom]] va proposar edificar una ciutadella pentagonal de grans dimensions, equiparable a les de Torí, Anvers o Parma. La fortalesa havia de protegir i augmentar les defenses al sector més desprotegit de la marina i el punt més dèbil de la defensa de terra, aquells que Verboom havia aconsellat per dur a terme l'atac durant el setge, i per on les tropes franco-castellanes feren la seva entrada a la ciutat: el Portal Nou i el de Santa Clara. Alhora, a més de proporcionar protecció dels atacs exteriors, també hauria de subjectar militarment la ciutat, en dominar els seus barris més poblats, i en envoltar-la mitjançant una cortina de foc amb els forts de la Ciutadella i Montjuic. D'aquesta manera per construir la ciutadella i establir al seu voltant la imprescindible esplanada, es va haver de modificar ostensiblement l'urbanisme de la ciutat, tot enderrocant una bona part de la trama urbana articulada d'antic al voltant de l'eix del [[Rec Comtal]], i als sectors més allunyats del barri de la Ribera, incloent-hi també el monestir de Santa Clara.

 

L'1 de març de 1716 es posà la primera pedra de la Ciutadella, en el baluard del Rei, aquell que mirava cap a la ciutat, i el 7 de març de 1717 es finalitzaren els remats dels baluards del Rei, de la Reina i del Príncep, i fou a partir d'aquest moment que s'iniciaren els enderrocs de 38 carrers i 1.016 habitatges del barri de la Ribera,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Torras i Ribé |nom=Josep Maria |cognom2=Sobrequés i Callicó |nom2=Jaume |títol=Felip V contra Catalunya: testimonis d'una repressió sistemàtica (1713-1715) |url=http://books.google.cat/books?id=hvkWAQAAMAAJ&q=enderroc+carrers+ciutadella+barcelona&dq=enderroc+carrers+ciutadella+barcelona&hl=ca&sa=X&ei=Nn3IUaSoMKm47AadoYHYBQ&ved=0CGIQ6AEwBw |llengua= |editorial=Rafael Dalmau, Editor |data=2005 |pàgines=271 |isbn=8423206815}}</ref> deixant així lloc a l'esplanada de la fortalesa, que el [[1720]] acollí l'[[Acadèmia Militar de Barcelona]] promogud per [[Joris Prosper Van Verboom]].<ref name=GC/> No fou fins al 25 de gener de 1725 quan es van donar per finalitzades les obres de la Ciutadella, el mateix any del Tractat de Viena, i que suposava la pau entre Felip V i l'emperador Carles V.

 

L'estudi planimètric realitzat a partir dels plànols originals de Verboom, ajudat amb la constatació arqueològica contrastada a partir de les diverses intervencions realitzades en els darrers anys, ha demostrat la quasi total coincidència i exactitud en l'execució del projecte sobre el terreny. Les dimensions de la fortificació eren de 321,5 m de distància entre les puntes dels baluards contigus, i un diàmetre de 547 m des del seu centre fins als seus cinc baluards (del Rei, de la Reina, del Princep, don Fernando i don Felipe) i revellins; si incloguéssim també el fossat s'ampliaria fins als 617 m de diàmetre. La documentació recuperada de l'Arxiu General de Simancas ha permès constatar les alçades de la fortalesa: els dos baluards enfrontats a la ciutat tenien 16,3m des dels peus del fossat, mentre que els tres restants tenien 11,2 m., ja que no presentaven cavallers, element que permetia augmentar la potència ofensiva. Finalment, la contraescarpa tenia una alçada d'uns 6m, i que evidentment es corresponia a la fondària del fossat. Les dimensions totals de la ciutadella borbònica eren d'unes 28,6 hectàrees d'extensió, i que s'equiparà en el seu moment als grans forts europeus, com la de Lille, o el castell de Sant Ferran de Figueres.