Atacama Large Millimeter Array: diferència entre les revisions

L''''Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array''' ('''ALMA'''), una xarxa de [[radiotelescopi]]s utilitzantque utilitza [[interferòmetre astronòmic|interferòmetres astronòmics]]. Forma part d'un projecte internacional entre [[Europa]], [[Amèrica del Nord]] i [[Àsia de l'Est]] en col·laboració amb la [[República de Xile]]. Aquest [[interferòmetre]] revolucionari comprèn un conjunt de 66 [[radiotelescopi]]s de 12 i 7 metres de diàmetre destinats a observar [[longitud d'ona | longituds d'ona]] mil·limètriques i submil·limètriques. El projecte està sentés construït al [[Observatori Llano de Chajnantor | pla de Chajnantor]], a 5000 m d'altitud, al [[desert d'Atacama]], zona nord de [[Xile]]. ALMA revolucionarà l'astronomia moderna en permetre albirar la formació de lesdels estrellesestels en els inicis de l'univers i obtenir imatges extremadamentextremament detallades d'estrellesestels i planetes en procés de naixement. Avaluat en més de 10001.000 milions de [[Dòlars americans|dòlars]], és el telescopi terrestre més ambiciós que s'estàes construintconstrueix. ALMA va començar les observacions astronòmiques durant el segon semestre delde 2011 i es va inaugurar el 13 de març delde 2013.<ref>{{ref-notícia|títol=Sebastián Piñera encabeza la inauguración del radiotelescopio ALMA en Atacama |url=http://www.emol.com/noticias/tecnologia/2013/03/13/588297/sebastian-pinera-encabeza-la-inauguracion-del-radiotelescopio-alma-en-atacama.html |formato=HTML |agencia= |obra=El Mercurio On-Line |data= 13 de març de 2013 |consulta= 13 de març de 2013 |cita=}}</ref>

ALMA formarà un únic telescopi de disseny revolucionari, compost inicialment de 66 antenes de gran precisió que operaran a [[longitud d'ona | longituds d'ona]] de 0,3- a 9,6 mm. El conjunt tindrà una sensibilitat i una resolució molt superiors a les dels telescopis submil·limètrics existents com el telescopi d'un sol reflector [[Telescopi James Clerk Maxwell | James Clerk Maxwell]] o les altres xarxes interferomètriques com el Submillimeter Array o l'observatori Plateau de Bure de d'[[Institut de Radioastronomia mil·limètrica | IRAM]].

Les antenes es podran desplaçar pel desert recorrent distàncies que van delsde 150 m a 16 km, i permetran a ALMA un poderós "zoom" variable, de funcionament similar al del [[Very Large Array|VLA]] a Nou Mèxic, als Estats Units. La gran sensibilitat que tindrà es deu principalment a la gran quantitat de telescopis que tindrà el conjunt.

[[Fitxer:The moon high above Cerro Chajnantor at sunset.jpg | thumb | La [[lluna]] sobre el Turó Chajnantor ala l'[[ocàs]].]]

ALMA va néixer d'una fusió d'idees a partir de tres projectes astronòmics: el Millimeter Array (MMA, 'Conjunt Mil·limètric') dels Estats Units, Elel Large Southern Array (LSA, 'Gran Conjunt del Sud') d'Europa i el Large Millimeter Array (LMA, 'Gran Conjunt Mil·limètric') del Japó. El 1997 es va donar el gran pas quan l'[[Observatori Europeu del Sud|Observatori Europeu Austral]] (ESO, en les sigles en anglès) i l'Observatori Radioastronòmic Nacional (NRAO, en la seva sigla en anglès) van acordar donar inici a un projecte que combinés el MMA i el LSA en un únic emprenedoria, que posteriorment es batejaria com ALMA. El projecte combinava la sensibilitat del LSA amb la cobertura de freqüència i l'altitud superior del MMA. ESO i NRAO treballaren junts en grups tècnics, científics i de gestió per a definir i organitzar un projecte conjunt, sumant la participació del Canadà i Espanya (que no formava part d'ESO aquella època).

A aquesta decisió va seguir una sèrie de resolucions i acords, inclosa l'elecció, el març de 1999, de "d'Atacama Large Millimeter Array" (ALMA), com a nom del projecte. Aquests esforços van culminar en la signatura de l'acord que va instituir ALMA el 25 de febrer de 2003 entre parts nord-americanes i europees. Després de diversos d'anys de negociació, el Projecte ALMA va rebre una proposta de l'[[Observatori Astronòmic Nacional del Japó]] (NAOJ, en la seva sigla en anglès) per a proporcionar el Conjunt Compacte Atacama (ACA, en la seva sigla en anglès) i tres receptors de banda addicionals per al conjunt principal, ampliant així el Projecte ALMA. Les negociacions entre ALMA i NAOJ es van traduir en la signatura d'un acord d'alt nivell el 14 de setembre de 2004 que va marcar l'entrada oficial del Japó al Projecte ALMA ampliat, anomenat des de llavors Atacama Large Millimeter / Submillimeter Array.

Durant les primeres etapes de planificació d'ALMA, es va decidir encarregar la construcció de les antenes a diferents empreses de renom a Amèrica del Nord, Europa i el Japó en comptes de limitar-se a un sol disseny, a causa principalment ade raons polítiques. Encara que els proveïdors han utilitzat mètodes molt diferents, cadascun dels dissenys presentats sembla complir amb els estrictes requisits d'ALMA.

Al principi ALMA va ser una col·laboració ena parts iguals entre l'[[Observatori Europeu del Sud|Observatori Europeu Austral]] (ESO, en les sigles en anglès) i socis nord-americans. El conjunt va ser ampliat amb l'ajuda de socis japonesos, taiwanesos, espanyols i xilens. ALMA és el projecte astronòmic terrestre més gran i costós en construcció actualment (està avaluat en 1.300 milions de dòlars nord-americans).

* [[National Science Foundation | Fundació Nacional de Ciències dels EUA]] a través de l'Observatori Ràdio Astronòmic Nacional (NRAO) i North American ALMA Science Center (NAASC, 'Centre Científic ÀNIMA Nord-americà).

* [[Observatori Astronòmic Nacional del Japó]] (NAOJ), en el marc de National Institutes of Natural Sciences (NINS, 'Instituts Nacionals de Ciències Naturals').

* ALMA-[[Illa de Taiwan | Taiwan]], de l'Institut d'Astronomia i Astrofísica de l'Acadèmia Sinica (ASIAA, en la seva sigla en anglès).

== AssemblatgeAcoblament ==

El complex serà construït principalment per empreses i [[universitats]] europees, nord-americanes, japoneses i canadencscanadenques. En les instal·lacions del VLA ena Nou Mèxic s'han realitzat proves amb tres prototips d'antena des de 2002.

[[General Dynamics]] C4 Systems va ser contractada per Associated Universities, Inc per proporcionar 25 antenes de 12 m, mentre que el fabricant europeu [[Thales Alenia Space]] es va encarregar de la construcció de les altres 25 antenes del conjunt principal (això va donar origen al contracte industrial més quantiós que s'hagi signat a Europa). La primera antena va ser lliurada el 2008, i la resta s'ha de despatxar a raó d'una antena per mes fins aal 2011.

El trasllat d'antenes de 115 [[Tona (unitat)|tones]] des del Centre d'Operacions (OSF, en la seva sigla en anglès), situat a 2.900 m d'altitud, fins a l'emplaçament del projecte, a 5.000 m, és una tasca summament delicada. Per això, es va optar per utilitzar dos camions autocarregadors de 28 llantes fets a mida per Scheuerle Fahrzeugfabrik a Alemanya. Cada un té 10 m d'ample, 20 m de llarg i 6 m d'alçada, pesa 130 t, i està equipat amb [[Motor dièsel | motors a dièselturbodièsel]] de 500670 cavalls de kWpotència.

Els camions tenen un seient de conductor dotat d'un tanc d'[[oxigen]] per ajudar a respirar a gran altitud i són capaços de recollir les antenes i col·locar -les amb gran precisió en els llocs previstos. El primer camió va quedar llest i va superar les proves el juliol de 2007. Tots dos van ser lliurats al Centre d'Operacions a Xile el 15 de febrer de 2008.

El 7 de juliol de 2008, un dels camions va transportar per primera vegada una antena, que va traslladar des de l'interior d'una de les Instalinstal·laciólacions de Muntatgemuntatge (SEF, en la seva sigla en anglès) fins a una plataforma a l'aire lliure per fer proves (mesuraments hologràfiqueshologràfics de superfície). Es tractava d'una antena de disseny nord-americà VertexRSI.

Durant la tardor de 2009 es van traslladar les tres antenes, una per una, fins al Lloc d'Operacions del Conjunt (AOS, en la seva sigla en anglès). A finalsfinal de 2009, un equip d'astrònoms i enginyers d'ALMA va combinar amb èxit els senyals de tres antenes al lloc d'observació del projecte, a 5.000 m d'altitud, concloent així la primera etapa d'acoblament i integració de l'incipient conjunt. En combinar per primera vegada els senyals de tres antenes, l'equip d'ALMA va poder corregir errors que sorgeixen quan s'utilitzen només dos antenes, elcosa que va aplanar el camí per a la generació d'imatges precises i d'alta resolució. Després assolir aquesta fita, es va donar inici a la posada en marxa de l'observatori el 22 de gener de 2010.

El L'Atacama Large Millimeter/Submillimeter Array (ALMA), una instal·lació astronòmica internacional, és una associació entre Europa, Amèrica del Nord i Àsia de l'Est, en col·laboració amb la República de Xile. ALMA és finançat a Europa per [[Observatori Europeu del Sud | l'Organització Europea per a la Recerca Astronòmica a l'Hemisferi Austral]] (ESO, en la seva sigla en anglès), a Amèrica del Nord, per la [[National Science Foundation |Fundació Nacional de Ciències]] dels Estats Units (NSF) en cooperació amb el Consell Nacional d'Investigació del Canadà (NRC) i el Consell Nacional de la Ciència (NSC) de Taiwan, iaa Àsia oriental per l'Institut Nacional de Ciències Naturals del Japó (NINS) en aliança amb l'Acadèmia Sinica (AS) de Taiwan. La construcció i les operacions d'ALMA són dirigides en nom d'Europa per ESO, en nom d'Amèrica del Nord per l'Observatori Ràdio AstronòmicRàdioastronòmic Nacional (NRAO)-, administrat al seu torn per Associated Universities, Inc (AUI) - i en nom de l'Àsia del AquestEst per l'[[Observatori Astronòmic Nacional del Japó]] (NAOJ). El Joint ÀNIMAALMA Observatory (Jao) concentra la direcció del projecte i és responsable de per les tasques de gestió de la construcció, posada en marxa i operació d'ALMA.

El Centre Regional d'ALMA (ARC, en la seva sigla en anglès) va ser dissenyat per servir d'interfície entre les comunitats d'usuaris dels principals contribuïdors del Projecte ALMA i el Joint ALMA Observatory. Les activitats d'operació de l'ARC també han estat dividides segons les tres principals regions que participen en el projecte (Europa, Amèrica del Nord i Àsia de l'Est). L'ARC europeu (encapçalat per [[Observatori Europeu del Sud | ESO]]) ha estat subdividit en nodes ARC ubicats a Europa, a Bonn-Bochum-Colònia, Bolonya, Onsala, IRAM (Grenoble), Leiden i JBCA (Manchester).

L'objectiuEls objectius principalprincipals de cada ARC és:són assessorar la comunitat d'usuaris en la preparació de propostes d'observació, assegurar-se que els programes d'observació compleixen amb les seves metes científiques, administrar unaun fondacentre d'ajuda per a la presentació de propostes i programes d'observació, lliurar la informació als investigadors principals, mantenir la base de dades d'ALMA, ajudar a ajustar les dades i proporcionar informació de retroalimentació als usuaris.

* 54 [[antena|antenes]] de 12 m de diàmetre i 12 [[antena|antenes]] de 7 m de diàmetre, situades a 5.000 m d'altitud al [[Observatori Llano de Chajnantor | pla de Chajnantor]].

* Configuracions del conjunt amb separacions de 150 mam a 15 km.

* [[Resolució òptica | Resolució angular]] de 10 mili[[Segonmilisegons d'arc|arcsegons]], 10deu vegades més precisa que el Very Large Array (VLA) i 5cinc vegades superior a la del [[telescopi espacial Hubble]]. La resolució podrà augmentar 10deu vegades (o fins i tot fins a 1 microarcsegonsmicrosegon ad'arc a[[Longitud d'ona | longituds d'ona]] d'1 mm)<ref> {{ref-web| cognom = Arnal | nom = E. Marcelo | títol = Projecte LLAMA (acrònim de Large Latin American Millimeter Array) | any = 2009 | publicació = Butlletí de Divulgació Científica i Tecnològica del [[Institut Argentí de Radioastronomia | IAR]] | volum = 7 | issn = 1669-7871 | url = http://www.iar.unlp.edu.ar/boletin/bol-dic09.htm # 4}} </ref> mitjançant [[Very Long Baseline interferometry | interferometria de base ampla]] amb el radiotelescopi [[Long Latin American Millimeter Array|LLAMA]].<ref> {{ref-web| url = http://spanish.news.cn/tec/2011-08/11/c_131042652.htm | títol = Brasil i Argentina estudien construcció d'radiotelescopi |consulta= 24 agost 2011 | data = 11 agost 2011 |editor= [[Xinhua]]}} </ref>

* Capacitat de generar imatges de grandàries entre minuts d'arc i graus amb una resolució angular d'un segon d'arc.

* Resolució de velocitat inferior a 50 m/s.

* Instrument de generació d'imatges més ràpid i versàtil que el VLA.

* Instrument més gran i sensible del món en les longituds d'ona mil·limètriques i submil·limètriques.

* Sensibilitat de detecció de fonts 20 vegades superior a la del VLA.