Revisió del 16:46, 23 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Robot: Afegint la categoria Articles amb interviquis dins del text ← Edició anterior		Revisió del 11:46, 28 des 2018 modifica desfés KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Retiro interwikis dins el text. #QQ18 Edició següent →
Línia 301: Després de la fi de la guerra, els britànics i nord-americans van vendre les màquines Enigma sobrants a molts països arreu del món, que ignoraven que el seu xifratge podia ser trencat per aquestes potències. Així, les seves transmissions no eren tan segures com ells pensaven, la qual cosa, per descomptat, va ser la raó que britànics i nord-americans els oferissin les màquines. El [[1967]], [[~~:es:David_Kahn\|~~David Kahn]] va publicar el seu llibre ''[[~~:en:The_Codebreakers\|~~The Codebreakers]]'', que descriu la captura de la màquina Enigma Naval de l'O-505 el [[1945]]. Va comentar que en aquell moment ja es podien llegir els missatges per mitjà de màquines immenses, que omplien diversos edificis. Cap a [[1970]] els nous xifratges basats en ordinadors es van començar a fer populars alhora que el món migrava a comunicacions assistides per ordinador, i la utilitat d'Enigma (i de les màquines de xifratge rotatori en general) minvava ràpidament. En aquest moment es va decidir descobrir el pastís i van començar a aparèixer informes oficials sobre les operacions de Bletchley Park el [[1974]]. El febrer del 2006, i gràcies a un programa de traducció d'aquest tipus de missatges denominat "[[Projecte-M4]]", es va aconseguir desxifrar un dels últims missatges que encara quedaven per desxifrar des de la rendició alemanya. Amb ordinadors particulars, es va desxifrar el text enviat per un submergible des de l'Atlàntic, la traducció del qual deia així: "Senyal de ràdio 1132/19. Contingut: Forçats a submergir-nos durant atac, càrregues de profunditat. Última localització enemiga: 8:30h, quadrícula AJ 9863, 220 graus, 8 milles nàutiques. [Estic] seguint [l'enemic]. [El baròmetre] cau 14 mil·libars. NNO 4, visibilitat 10." Línia 349: * "'''Enigma'''" de ''Hugh Sebag-Montefiore'' essencial i ben escrit, a més inclou informació prèviament desconeguda, així com molt bones fotografies; [[Bletchley Park]] havia estat la casa de l'avi de l'autor abans de ser comprada per [[GC&CS]]. * "'''Breaking the Enigma'''" de ''David Kahn'' tracta essencialment sobre el problema de l'Enigma Naval, també imprescindible. * "'''Enigma'''", novel·la escrita per ''[[~~:es:Robert_Harris\|~~Robert Harris]]'', i que va ser portada al cinema, en la pel·lícula homònima del 2001; barreja la trama de desxifratge del codi per criptògrafs anglesos, amb una subtrama amorosa que embolica els protagonistes. * "'''The Code Book'''" de ''Simon Singh''. És una excel·lent i accessible (a més de breu) descripció d'Enigma, així com d'altres codis/xifratges, es pot trobar en el llibre '''La història oficial britànica del xifrat en la [[Segona Guerra Mundial]]''', publicada en quatre volums editats per ''Sir Harry Hinsley''. Ha editat també un volum de memòries de participants. * "[[~~:en:~~Cryptonomicon\|'''Cryptonomicon''']]" de ''[[Neal Stephenson]]''. Novel·la de ficció centrada en els esforços dels criptoanalistes de Bletchley Park per trencar Enigma. Té el mèrit de posar en el seu context l'esforç bèl·lic necessari per trencar els xifratges i el complex procés per obtenir intel·ligència militar rellevant. == Vegeu també ==

Màquina Enigma: diferència entre les revisions