Cutícula: diferència entre les revisions

Riederer, M & Müller, C (2006) Biology of the Plant Cuticle. Blackwell Publishing</ref> La cutícula pot contenir també un polímer d'hidrocarbur no-saponificable conegut com [[cutana]].<ref "tegelaar="" 1989"="">Tegelaar, EW, et al. (1989) Scope and limitations of several pyrolysis methods in the structural elucidation of a macromolecular plant constituent in the leaf cuticle of ''Agave americana'' L., Journal of Analytical and Applied Pyrolysis, 15, 29-54</ref> La membrana cuticular està impregnada amb ceres cuticulars<ref name="Jetteretal 2006">Jetter, R, Kunst, L & Samuels, AL (2006) Composition of plant cuticular waxes. In: Riederer, M & Müller, C (2006) Biology of the Plant Cuticle. Blackwell Publishing, 145-181</ref> i es cobreix amb ceres epicuticulars, que són barreges de compostos alifàtics hidròfobs, hidrocarburs amb longituds de cadena típica en l'interval C16 a C36.<ref name="Baker 1982">{{ref-llibre|cognom=Baker,|nom= EA (E.A|dara=1982) |capítol=Chemistry and morphology of plant epicuticular waxes. In:|editor= Cutler, DF, Alvin, KL and i Price, CE |títol=The Plant Cuticle.|editorial= Academic Press, |pàgines=139-165|llengua=anglès}}</ref>

La cutícula és una d'una sèrie d'[[apomorfia|innovacions]], juntament amb les [[estoma|estomes]], [[xilema]] i [[floema]] i els espais intercel·lulars en la [[tija]] i més tard amb teixit mesòfil de la [[fulla]] en l'evolució de les plantes en més de 450 milions d'anys en la transició entre la vida a l'aigua i la vida a la terra.<ref name="Raven 1977">Raven,{{ref-publicació |cognom=Raven|nom=J.A. (|data=1977) |article=The evolution of vascular land plants in relation to supracellular transport processes.|publicació= Advances in Botanical Research,|volum= 5, |pàgines=153-219|llengua =anglès}}</ref> En conjunt, aquestes característiques habilitades de brots verticals de plantes explorant entorns aeris per conservar l'aigua mitjançant la internalització de les superfícies d'intercanvi de gasos, tancant-los en una membrana impermeable i proporcionar-los-hi un mecanisme de control d'obertura variable, les cèl·lules de guarda estomes, que regulen les taxes de la transpiració i l'intercanvi de CO₂.

A més de la seva funció com a barrera protectora que evita la pèrdua excessiva d'aigua i altres molècules, la cutícula confereix propietats especialitzades a la superfície, que impedeixen la [[contaminació]] dels teixits vegetals amb aigua externa, brutícia, microorganismes i radiació solar. «La fulla de cutícula cerosa funciona també en la defensa, formant una barrera física que resisteix la penetració de partícules de virus, cèl·lules bacterianes, i les espores o filaments en creixement de fongs».<ref name="Freeman 2002">{{ref-llibre|nomconom=Freeman|cognomnom=S |data=2002|títol=Biological Science|editorial=Prentice-Hall|lloc= New Jersey|llengua =anglès}}</ref>