Corrent oceànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Línia 40:
Els corrents són conseqüència de desequilibris dintre de les masses aquoses oceàniques. Però fenòmens com l'evaporació, la insolació, l'intercanvi de calor entre escorça marina i l'aigua, l'intercanvi de calor entre l'atmosfera i l'aigua, etc. sempre mantenen la dinàmica de corrents.
<gallery perrow="5" caption="Diversos instruments de mesura emprats en estudi de corrents">
== Mesura dels paràmetres dels corrents marins ==▼
La mesura de paràmetres en primera instància pot ser contínua o discontínua.▼
La mesura contínua requereix de tecnologia més cara i més mitjans econòmics. La mesura discontínua la més tradicional. Es va iniciar durant el segle XIX amb aparells com l'[[ampolla Nansen]] per recollir mostres d'aigua a una profunditat determinada i elevar-les fins la superfície.▼
El mesurament directe i continu dels corrents s'utilitza per establir corrents absoluts i per controlar canvis que varien ràpidament. Per mesurar els corrents directament, un comptador de corrents ha de registrar amb precisió la [[velocitat]] i la [[direcció]] del [[flux]], i la plataforma o amarratge de l'instrument ha de ser fiable, fàcilment desplegable i extremadament resistent. Els investigadors poden realitzar mesures de corrent contínues en nivells inferiors a la capa superficial per períodes de més d'un any gràcies a aquestes eines.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/technology/undersea-exploration|títol=Undersea exploration|consulta=01/01/2019|coautors=Andreas B. Rechnitzer; D. James Baker|llengua=anglès|editor=Encyclopædia Britannica, Inc.|data=}}</ref>▼
Els instruments de mesura poden fer la seva funció ubicats en vaixells, plataformes mòbils, plataformes fixes, boies de flotació amb llast, boies amb ancoratge...<gallery perrow="5" caption="Diversos instruments de mesura emprats en estudi de corrents">▼
Fitxer:Dumas Neyrpic Current Meter.JPG|Mesurador mecànic d'hèlix. La velocitat del corrent és proporcional a la velocitat de l'hèlix.
Fitxer:Current-meter oceanics hg.jpg|Comptador autònom mecànic de girs de l'hèlix (blanca), relacionats amb la velocitat del corrent marí. Guaiteu les rodes numèriques fàcilment llegibles gràcies a la carcassa transparent.
Linha 55 ⟶ 47:
Fitxer:2007 floater-release hg.jpg|Desplegament de flotador Argo a l'Oceà Antàrtic des del vaixell de recerca POLARSTERN
</gallery>
▲== Mesura dels paràmetres dels corrents marins ==
[[Fitxer:Argo Float Network.png|miniatura|511x511px|Mapa de la localització dels flotadors del Programa Argo en juliol de 2007]]
▲La mesura de paràmetres en primera instància pot ser contínua o discontínua.
▲La mesura contínua requereix de tecnologia més cara i més mitjans econòmics. La mesura discontínua la més tradicional. Es va iniciar durant el segle XIX amb aparells com l'[[ampolla Nansen]] per recollir mostres d'aigua a una profunditat determinada i elevar-les fins la superfície.
▲El mesurament directe i continu dels corrents s'utilitza per establir corrents absoluts i per controlar canvis que varien ràpidament. Per mesurar els corrents directament, un comptador de corrents ha de registrar amb precisió la [[velocitat]] i la [[direcció]] del [[flux]], i la plataforma o amarratge de l'instrument ha de ser fiable, fàcilment desplegable i extremadament resistent. Els investigadors poden realitzar mesures de corrent contínues en nivells inferiors a la capa superficial per períodes de més d'un any gràcies a aquestes eines.<ref>{{Ref-web|url=https://www.britannica.com/technology/undersea-exploration|títol=Undersea exploration|consulta=01/01/2019|coautors=Andreas B. Rechnitzer; D. James Baker|llengua=anglès|editor=Encyclopædia Britannica, Inc.|data=}}</ref>
▲Els instruments de mesura poden fer la seva funció ubicats en vaixells, plataformes mòbils, plataformes fixes, boies de flotació amb llast, boies amb ancoratge...
[[Fitxer:Mooring hg.png|miniatura|Esquema d'amarratge en cadena de boies i instruments de mesura.|452x452px]]▼
=== Instrumentació ===
Exemples:
Linha 64 ⟶ 63:
* RCM-8. (imatge). Té un [[penell]] vermell per enregistrar direcció i sentit i un [[rotor Savonius]] per mesurar velocitat del fluid.
* RCM-9 o Recording Current Meter (imatge). Pot arribar a una profunditat d'uns 2000 metres i durar fins a dos anys en una missió. Registra informació sobre corrents (velocitat, direcció, profunditat, temperatura). Comercialitzats tots dos per la marca noruega Aanderaa Data Instruments.
▲[[Fitxer:Mooring hg.png|miniatura|Esquema d'amarratge en cadena de boies i instruments de mesura.|452x452px]]
<br />'''Flotadors "Argo"'''
[[Fitxer:1991 mooring hg.jpg|miniatura|321x321px|Preparació d'un amarratge en cadena en la coberta del vaixell de recerca POLARSTERN. En primer pla, flotadors. Els operaris manipulen els instruments en segon pla.]]▼
Argo és una col·laboració internacional que recopila perfils de temperatura i salinitat d'alta qualitat des dels 2000 m superiors de l'oceà sense gel i corrents de profunditat intermèdia. Les dades provenen de carcasses autònomes que funcionen amb bateria que passen la major part de la seva vida a la deriva en profunditat, on estan estabilitzades per ser neutres a la pressió de "profunditat d'estacionament" amb una densitat igual a la pressió ambiental i una compressibilitat menor que la de l'aigua marina. En intervals típics de 10 dies, els flotadors bombegen un fluid propi cap a una bufeta externa i pugen a la superfície durant unes 6 hores mentre mesuren la temperatura i la salinitat. Els satèl·lits o el GPS determinen la posició dels flotadors quan suren, i l'antena transmet les seves dades als satèl·lits. La bufeta es desinfla i el flotador torna a la seva densitat original i s'enfonsa a la deriva fins que es repeteix el cicle. Els flotadors estan dissenyats per fer prop de 150 cicles.<ref>{{Ref-web|url=http://www.argo.ucsd.edu/How_Argo_floats.html|títol=How Argo Floats Work|consulta=02/01/2019|llengua=anglès|editor=Argo|data=}}</ref>
Linha 74 ⟶ 73:
=== Cadenes d'instruments ancorats. ===
Diversos instruments poden fixar-se a diferents profunditats de manera permanent amb un sistema de llast deixat en el fons marí, el qual té un cable o cadena lligats, amb boies que mantenen la verticalitat. Tal com es mostra a la imatge, instruments mesuradors com els descrits en apartats anteriors poden lligar-se a la cadena per tal que romanguen a una profunditat determinada.
▲[[Fitxer:1991 mooring hg.jpg|miniatura|321x321px|Preparació d'un amarratge en cadena en la coberta del vaixell de recerca POLARSTERN. En primer pla, flotadors. Els operaris manipulen els instruments en segon pla.]]
La figura esquemàtica descriu un amarratge oceanogràfic, utilitzat per biòlegs marins, geòlegs i oceanògrafs per investigar el flux de partícules de sediments i matèria orgànica al fons oceànic (trampa de sediments) i per mesurar la direcció i velocitat dels corrents oceànics (mesurador de corrent). L'amarratge està ancorat al fons de l'oceà per un pes que es va baixar lentament amb un paracaigudes per evitar la destrucció de l'amarratge durant la immersió. Els flotadors mantenen el cable en posició vertical. Quan el comunicador (Releaser) es posa en contacte amb un senyal després d'un any (o més), obre la connexió entre el pes i l'amarratge i les boies apujaran l'amarratge a la superfície on el vaixell les recuperarà.
| |||