Pavelló alemany: diferència entre les revisions

El '''Pavelló alemany''', o '''Pavelló Mies van der Rohe''', conegut internacionalment com el '''Pavelló Barcelona''', fou construït com el pavelló alemany de l'[[Exposició Internacional de 1929|Exposició Internacional de Barcelona del 1929]] per [[Mies van der Rohe]]. Aquest edifici és de formes simples, però elaborat amb materials luxosos com el [[marbre]] [[travertí]]. És un monument emblemàtic considerat com l'inici de l'[[arquitectura moderna]] del segle XX,<ref name="AltetBohigas2005">{{ref-llibre|cognom=Barral i Altet|nom=Xavier |cognom2=Bohigas|nom2=Oriol|títol=Catalunya destruïda|url=http://books.google.com/books?id=rohOAAAAYAAJ|consulta=3 de gener de 2013|any=2005|editorial=Edicions 62|isbn=978-84-297-5604-3|pàgines=pàg.237}}</ref> i ha estat estudiat i interpretat exhaustivament, alhora que ha inspirat l’obra de diverses generacions d'arquitectes.

A l'arquitecteestudi d'arquitectura de Mies van der Rohe sei liLilly Reich se'ls va oferir la comissió d'aquest edifici el 1928, després de la seva reeixida gestió de l'exposició del Werkbund a [[Stuttgart]] de [[1927]]. La República alemanya encarregà a Mies i Reich la direcció artística i muntatge no tan sols del Pavelló de Barcelona, sinó també dels edificis de totes les seccions d'Alemanya a l'Exposició Universal de 1929. No obstant això, Mies vai Reich van tenir serioses limitacions de temps -vavan haver de dissenyar el Pavelló de Barcelona en menys d'un any- i també vavan fer front a condicions econòmiques incertes.

La resposta de Mies i Reich a la proposta de von Schnitzler fou radical. Després de rebutjar el lloc original, potser per evitar de trencar visualment la proposta historicista i eclèctica dels grans palaus oficials que es van construir per a l'Exposició, Mies estiguéestigueren d'acord de situar-lo en un lloc tranquil, al costat estret d'un ample eix diagonal, on el pavelló ofereix punts de vista i una ruta que condueix a un dels principals atractius de l'exposició, el ​​[[Poble Espanyol de Barcelona|Poble espanyol]].<ref name="mieskolbe">{{ref-llibre | cognom = Berger | nom = Ursel | títol = Barcelona Pavilion | editorial = Jovis | lloc = Berlin | any = 2007 | isbn = 3939633062 }}</ref>

El pavelló havia de mostrar només l'estructura -i no exhibicions comercials-, una sola escultura i els mobles dissenyats a propòsit (la [[Cadira Barcelona]] feta de pell i perfil metàl·lic que, amb el temps, va esdevenir una icona del disseny modern. N'és una bona mostra el fet que el model de la cadira Barcelona encara es produeix i comercialitza actualment). Aquesta falta d'ús pràctic va permetre Miesals arquitectes tractar el pavelló com un espai continu, confonent l'exterior i l'interior. "El disseny es basava en una distinció absoluta entre l'estructura i el recinte -una malla regular de columnes en creu d'acer intercalades amb plans separats lliurement".<ref name="keybldgs"/> Tanmateix, l'estructura era més d'un estil híbrid, ja que alguns d'aquests plans també van actuar com a suports.<ref name="keybldgs"/>

Mies voliai Reich volien que aquest edifici es convertira en "una zona ideal de tranquil·litat" per al visitant cansat, que havien de ser convidats al pavelló en el camí cap a la següent atracció. Com que el pavelló no tenia un espai d'exposició en realitat, l'edifici es convertiria en l'exposició en si mateix. El pavelló va ser dissenyat per "bloquejar" qualsevol pas pel lloc, més aviat, hauria de passar a través l'edifici. Els visitants entrarien per pujar uns quants graons, a causa del lloc lleugerament inclinat i el deixaria a nivell del sòl ja en la direcció del "poble espanyol". Els visitants no estaven condicionats a ser conduïts en una línia recta a través de l'edifici, sinó a prendre canvis de continus de direcció. Les parets no només van crear l'espai, sinó que també dirigien ​​els moviments del visitant. Això es va aconseguir mitjançant que les superfícies de les parets estiguessin desplaçades les unes respecte a les altres i a la creació d'un espai que va esdevenir més estret o més ampli.

El pavelló no només va ser un pioner de les noves formes de construcció, amb un nou concepte, de disciplina, d'entendre l'espai, sinó també per a la modelització de noves oportunitats per a una associació d'art lliure i l'arquitectura. Mies i Reich van col·locàlocar l'escultura de [[Georg Kolbe]] ''Alba'' ("Dawn") a l’estany petit, deixant el més gran encara més buit. L'escultura també es vincula amb els materials altament reflectants triatsque pervan Miesser triats, situada en un lloc estratègic on els efectes òptics tenen major potència, així l'edifici ofereix múltiples punts de vista d{{'}}''Alba'', donant la sensació que es multiplica en l’espai i contrastant les seves línies corbes amb la puresa geomètrica de l'edifici. "A partir d'ara, en el sentit de la igualtat de la juxtaposició de la construcció i el treball visual, l'escultura ja no s'aplicarà de forma retroactiva a la construcció, si no més aviat serà part del disseny de l'espai, per ajudar a definir i interpretar-lo. Avui en dia, un dels exemples més notables és el Pavelló de Barcelona".<ref name="mieskolbe"/>