Revisió del 00:20, 17 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 14:09, 3 gen 2019 modifica desfés Martiwen (discussió \| contribucions) 204 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 22: == Història == ===Era antiga - període Heian=== Seguint el període [[Jōmon]], la societat japonesa passà de la vida semisedentària de recol·lectors-caçadors a la societat agrícola. En aquest període començà a cultivar-se l'[[arròs]] introduït des de la [[Xina]].<ref>[http://www.kahaku.go.jp/special/past/japanese/ipix/5/5-25.html "Road of rice plant"] ''National Science Museum of Japan'' {{en}}</ref> L'arròs es bullia i s'anomenava ''gohan'' o ''meshi'', i adquirí el mateix significat que ''menjar''. Els camperols ~~sovin~~sovint hi afegien [[mill]] especialment en les regions muntanyenques on l'arròs no abundava. Durant el període Kofun la cultura de la Xina es va introduir al Japó des de la [[península de Corea]]. El [[budisme]] va tenir una gran ~~influeència~~influència cultural al Japó. Després del segle VI el japó imità la cultura xinesa de la [[dinastia Tang]]. Per això va entrar al Japó el [[tabú]] de consumir carn. L'any 675 l'emperador Temmu va decretar la prohibició de menjar-se els bovins, cavalls, gossos, micos i aviram durant de 4 a 9 mesos de l'any sota pena de mort. En canvi no es prohibia el consum de cérvols o senglars. Amb els anys (927) es va prohibir participar en les cerimònies religioses [[shinto]] als oficials del govern i nobles que haguessin menjat carn. Amb el declivi de la dinastia Tang, al [[segle IX]], el Japó va individualitzar la seva gastronomia i cultura. Es va abandonar l'ús de la [[cullera]] i es va menjar només amb el[[Bastonets\|els ~~palets~~bastonets]]. Els segles X i XI van ser l'inici d'un refinament culinari. Els plats menjats després del [[segle IX]] incloïen peix i carn a la graella (''yakimono''), aliments cuits a foc lent (''nimono''), al vapor (''mushimono''), sopes fetes de verdures picades, peix o carn (''atsumono''), peix gelificat (''nikogori'') cuit lentament amb assaonadors, peix cru en llesques ~~isalsa~~i salsa de [[vinagre d'arròs]] (''namasu''), verdures, algues o peix (''aemono''), verdures en vinagre (''[[tsukemono]]'') que havien passat una [[fermentació làctica]]. S'evitava l'oli i els greixos per cuinar. L'[[oli de sèsam]] s'usava poques vegades, ja que era molt car. En el període Heian eren comuns a la taula dels nobles els peixos i l'aviram silvestre junt amb verdures. Les [[postres]] dels nobles incloïen pastissos xinesos i gran varietat de [[fruites]] i fruits secs, entre ells els pinyons, les castanyes seques, aglans, fruits del [[ginjoler]], magranes, préssecs, albercocs, caquis, i cítrics. Els banquets acabaven amb ''[[sake]]''. Línia 35: En el [[període Kamakura]] hi va haver grans canvis polítics al Japó, abans del període kamakura els [[samurai]]s eren guardians de les propietats de la noblesa, però després la noblesa va caure sota el govern militar dels samurais. La cuina cortesana va passar a ser molt cerimonial.<ref>Ishige, 51.</ref> [[Minamoto Yoritomo]], el primer [[shogun]], castigà els samurais que seguien l'estil antic de la noblesa. El banquet shogun, anomenat [[ōban]], va comptar amb la presència dels caps militars de les províncies. El menú normalment consistia en [[orella de mar]] seca, [[medusa]] ''aemono'', cireres del Japó en vinagre anomenades ''[[umeboshi]]'', [[Sal comuna\|sal]] i [[vinagre]] per assaonar i [[arròs]]. A finals del període el banquet ''[[honzen ryōri]]'' va passar a ser ~~populars~~popular.<ref>Ishige, 74-75.</ref> La cuina dels samurais va passar a ser diferent de la de les seves arrels camperoles. Els menjars havien de ser simples i sense refinaments.<ref>Ishige, 51-52.</ref> El [[vegetarianisme]] del [[budisme]] s'estengué i començà a arribar als camperols fins i tot es va discriminar als que treballaven en [[escorxador]]s i amb ells es formà una casta separada, els ''[[burakumin]]s''.<ref>Ishige, 58.</ref> ===Era Moderna=== La cuina japonesa es basa en uns aliments principals, típicament [[arròs]] o [[fideu]]s, amb una sopa i ''[[okazu]]'' (おかず) — plats fets de [[peix]], [[carn]], [[verdures]], [[tofu]] i els agradava afegir [[aromatitzant]]s als aliments bàsics. ~~Aquest~~Aquests aromatitzants eren els ''[[dashi]]'', ''[[miso]]'', i la [[salsa de soia]] i eren normalment baixos en greix i rics en sal. Un àpat estàndard japonès generalment consistia en diversos ''okazu'' acompanyant un bol d'arròs blanc cuit a l'estil japonès, (''gohan'', 御飯), un bol de sopa i alguns [[tsukemono]] (en [[vinagre]]). L'àpat més estàndard comprenia tres ''okazu'' i rebia el nom de ''ichijū-sansai'' (一汁三菜; "una sopa, tres costats"). La tècnica crua dels ''okazu'' es deia ''[[sashimi]]''. Altres tècniques ~~eran~~eren a la graella, cuites a foc lent, cuites al vapor, fregides submergides en l'oli, envinagrades o salses per amanides. ==Ingredients bàsics == [[Fitxer:Tamagokake-gohan.JPG\|thumb\|''[[Tamago kake gohan]]'' (esquerra), ''[[tsukemono]]'' i sopa ''[[miso]]'']] Des de fa uns 2.000 anys l'[[arròs]] és el conreu més important del Japó com reflecteix que s'havia fet servir de moneda i que la paraula japonesa per designar l'arròs bullit, ''gohan'' (御飯) o ''meshi'' té el significat general de "menja", per exemple l'esmorzar del matí,(asagohan), literalment significa "arròs del matí". La majoria de l'arròs que es ven es fa en forma de d'<nowiki/>''hakumai'' ("arròs blanc"). Una altra forma comuna d'arròs és el tipus ''mochi'' que està amb grans més enganxats que el l'''hakumai'' i normalment es fa servir ~~pel~~per al ''sekihan'' (arròs amb [[fesol]]s vermells) o per fer pastissos d'arròs. Els [[fideus]] són part essencial de la cuina japonesa. ~~els~~Els fideus gruixuts de blat són uns dels més tradicionals. En el darrer segle s'han popularitzat al Japó els fideus d'estil xinès. Els fideus es fan servir en sopes o freds amb salses. El [[pa]] no és tradicional però des del [[segle XIX]] és comú al Japó i s'anomena ''pan'' (del [[portugués\|portuguès]] antic). El Japó és un país marítim i, com als [[Països Catalans]], es menja molt de productes del mar.

Gastronomia del Japó: diferència entre les revisions