Gastronomia del Japó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN
Cap resum de modificació
Línia 22:
== Història ==
===Era antiga - període Heian===
Seguint el període [[Jōmon]], la societat japonesa passà de la vida semisedentària de recol·lectors-caçadors a la societat agrícola. En aquest període començà a cultivar-se l'[[arròs]] introduït des de la [[Xina]].<ref>[http://www.kahaku.go.jp/special/past/japanese/ipix/5/5-25.html "Road of rice plant"] ''National Science Museum of Japan'' {{en}}</ref> L'arròs es bullia i s'anomenava ''gohan'' o ''meshi'', i adquirí el mateix significat que ''menjar''. Els camperols sovinsovint hi afegien [[mill]] especialment en les regions muntanyenques on l'arròs no abundava.
 
Durant el període Kofun la cultura de la Xina es va introduir al Japó des de la [[península de Corea]]. El [[budisme]] va tenir una gran influeènciainfluència cultural al Japó. Després del segle VI el japó imità la cultura xinesa de la [[dinastia Tang]]. Per això va entrar al Japó el [[tabú]] de consumir carn. L'any 675 l'emperador Temmu va decretar la prohibició de menjar-se els bovins, cavalls, gossos, micos i aviram durant de 4 a 9 mesos de l'any sota pena de mort. En canvi no es prohibia el consum de cérvols o senglars. Amb els anys (927) es va prohibir participar en les cerimònies religioses [[shinto]] als oficials del govern i nobles que haguessin menjat carn.
 
Amb el declivi de la dinastia Tang, al [[segle IX]], el Japó va individualitzar la seva gastronomia i cultura. Es va abandonar l'ús de la [[cullera]] i es va menjar només amb el[[Bastonets|els paletsbastonets]]. Els segles X i XI van ser l'inici d'un refinament culinari.
 
Els plats menjats després del [[segle IX]] incloïen peix i carn a la graella (''yakimono''), aliments cuits a foc lent (''nimono''), al vapor (''mushimono''), sopes fetes de verdures picades, peix o carn (''atsumono''), peix gelificat (''nikogori'') cuit lentament amb assaonadors, peix cru en llesques isalsai salsa de [[vinagre d'arròs]] (''namasu''), verdures, algues o peix (''aemono''), verdures en vinagre (''[[tsukemono]]'') que havien passat una [[fermentació làctica]]. S'evitava l'oli i els greixos per cuinar. L'[[oli de sèsam]] s'usava poques vegades, ja que era molt car.
 
En el període Heian eren comuns a la taula dels nobles els peixos i l'aviram silvestre junt amb verdures. Les [[postres]] dels nobles incloïen pastissos xinesos i gran varietat de [[fruites]] i fruits secs, entre ells els pinyons, les castanyes seques, aglans, fruits del [[ginjoler]], magranes, préssecs, albercocs, caquis, i cítrics. Els banquets acabaven amb ''[[sake]]''.
Línia 35:
En el [[període Kamakura]] hi va haver grans canvis polítics al Japó, abans del període kamakura els [[samurai]]s eren guardians de les propietats de la noblesa, però després la noblesa va caure sota el govern militar dels samurais. La cuina cortesana va passar a ser molt cerimonial.<ref>Ishige, 51.</ref>
 
[[Minamoto Yoritomo]], el primer [[shogun]], castigà els samurais que seguien l'estil antic de la noblesa. El banquet shogun, anomenat [[ōban]], va comptar amb la presència dels caps militars de les províncies. El menú normalment consistia en [[orella de mar]] seca, [[medusa]] ''aemono'', cireres del Japó en vinagre anomenades ''[[umeboshi]]'', [[Sal comuna|sal]] i [[vinagre]] per assaonar i [[arròs]]. A finals del període el banquet ''[[honzen ryōri]]'' va passar a ser popularspopular.<ref>Ishige, 74-75.</ref>
 
La cuina dels samurais va passar a ser diferent de la de les seves arrels camperoles. Els menjars havien de ser simples i sense refinaments.<ref>Ishige, 51-52.</ref> El [[vegetarianisme]] del [[budisme]] s'estengué i començà a arribar als camperols fins i tot es va discriminar als que treballaven en [[escorxador]]s i amb ells es formà una casta separada, els ''[[burakumin]]s''.<ref>Ishige, 58.</ref>
 
===Era Moderna===
La cuina japonesa es basa en uns aliments principals, típicament [[arròs]] o [[fideu]]s, amb una sopa i ''[[okazu]]'' (おかず) — plats fets de [[peix]], [[carn]], [[verdures]], [[tofu]] i els agradava afegir [[aromatitzant]]s als aliments bàsics. AquestAquests aromatitzants eren els ''[[dashi]]'', ''[[miso]]'', i la [[salsa de soia]] i eren normalment baixos en greix i rics en sal.
 
Un àpat estàndard japonès generalment consistia en diversos ''okazu'' acompanyant un bol d'arròs blanc cuit a l'estil japonès, (''gohan'', 御飯), un bol de sopa i alguns [[tsukemono]] (en [[vinagre]]).
 
L'àpat més estàndard comprenia tres ''okazu'' i rebia el nom de ''ichijū-sansai'' (一汁三菜; "una sopa, tres costats"). La tècnica crua dels ''okazu'' es deia ''[[sashimi]]''. Altres tècniques eraneren a la graella, cuites a foc lent, cuites al vapor, fregides submergides en l'oli, envinagrades o salses per amanides.
 
==Ingredients bàsics ==
[[Fitxer:Tamagokake-gohan.JPG|thumb|''[[Tamago kake gohan]]'' (esquerra), ''[[tsukemono]]'' i sopa ''[[miso]]'']]
Des de fa uns 2.000 anys l'[[arròs]] és el conreu més important del Japó com reflecteix que s'havia fet servir de moneda i que la paraula japonesa per designar l'arròs bullit, ''gohan'' (御飯) o ''meshi'' té el significat general de "menja", per exemple l'esmorzar del matí,(asagohan), literalment significa "arròs del matí". La majoria de l'arròs que es ven es fa en forma de d'<nowiki/>''hakumai'' ("arròs blanc"). Una altra forma comuna d'arròs és el tipus ''mochi'' que està amb grans més enganxats que el l'''hakumai'' i normalment es fa servir pelper al ''sekihan'' (arròs amb [[fesol]]s vermells) o per fer pastissos d'arròs.
 
Els [[fideus]] són part essencial de la cuina japonesa. elsEls fideus gruixuts de blat són uns dels més tradicionals. En el darrer segle s'han popularitzat al Japó els fideus d'estil xinès. Els fideus es fan servir en sopes o freds amb salses.
 
El [[pa]] no és tradicional però des del [[segle XIX]] és comú al Japó i s'anomena ''pan'' (del [[portugués|portuguès]] antic).
 
El Japó és un país marítim i, com als [[Països Catalans]], es menja molt de productes del mar.