Manierisme: diferència entre les revisions

Les característiques formals i conceptuals de la literatura d'aquest grup d'autors mostra el pas de l'atmosfera [[Renaixement|renaixentista]] humanista, idíl·lica i classicista, a una altra que pot qualificar-se de "manierista" per la seva malenconia, desencís, complexitat i [[pathos]], que apunta ja als contrastos de la literatura del [[Barroc]]. Es fa créixer una nova dimensió tràgica en els [[herois]], la victòria moral es dóna moltes vegades en virtut de la seva derrota, en una visió sobre el destí que divergeix de la clàssica. En termes formals, els drames de Shakespeare i la prosa de Cervantes es realitzen amb fallides de continuïtat, amb un tractament lliure i desigual de l'espai i el temps [[Tres unitats aristotèliques|(unitats aristotèliques)]], negant l'economia, l'ordre i la linealitat clàssics; en una contínua i extravagant expansió i variació del seu material, en la caracterització psicològica inconsistent, ambigua i imprevisible dels seus personatges, en la juxtaposició de recursos altament formalistes i convencionals amb altres trets del prosaic, el improvisat i el vulgar. També és un típic recurs manierista valer-se de [[Metàfora|metàfores]] fosques i sobrecarregades, de la màgia i el fantàstic, d'antítesi, d'assonàncies i [[paronomàsia]], de l'enigmàtic, posar en evidència les debilitats dels herois, que poden ser moltes i profundes ([[Antiheroi|(antiheroi),]]), i que per això mateix els fan, als ulls moderns, tan reals, vius i veritables.

[[Fitxer:Aretino sonnet.jpg|miniatura|SonetoSonet de [[Pietro Aretino]], conamb ilustraciónil·lustració eróticaeròtica, ca. 1527]]

La música manierista mostra, segons [[:es:Claude_V._Palisca|Claude Palisca]], una tensió «entre el desig de preservar un elevat nívelnivell d'[[Contrapunt|'habilitat contrapuntística]] i l'impuls d'acompanyar les imatges, idees i sentiments»<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20081202122529/http://www.discovery.mala.bc.ca/web/martinar/arts/arts.htm|títol=Art for Art's Sake|consulta=2018-12-04|data=2008-12-02}}</ref> descrits en el text (música programàtica). L'impacte del Manierisme sobre les arts musicals va ser menys profund que en altres camps; i la pròpia identificació d'un estil musical que pugui denominar-se "manierista" és matèria de controvèrsia, com altres conceptes de les arts visuals o la literatura relacionats amb la música. Maria Maniates defensen la idea que es pot definir un manierisme musical per al període final del segle XVI a partir d'elements específicament musicals: l'experimentalisme en el camp de l'harmonia, l'exploració d'intervals distints en la línia melòdica, assajos de música [[Microtonalisme|microtonal]] , temptatives de establiment d'un sistema de temperament igual i l'atribució de nous significats per als elements de retòrica musical.<ref>{{Ref-web|url=https://www.thecanadianencyclopedia.ca/en/article/rika-maniates-emc|títol=Rika Maniates {{!}} The Canadian Encyclopedia|consulta=2018-12-04|llengua=en}}</ref> Menys problemàtica és l'evidència que el període va presenciar el sorgiment d'un nou estil musical, atès que els propis músics de l'època estaven embolicats en una forta polèmica sobre els nous rumbs que prenia el seu art i les diferents sensibilitats percebudes entre les successives generacions de músics. En Compendium Musices (1552), Adrianus Coclico42 descrivia a la generació de Guillaume Dufay (mitjan segle XV) com musici mathematici ( "músics matemàtics"), a la de Josquin des Prez (finals del XV i començaments del XVI) com musici prestantissimi ( "músics admirables"), ia la seva pròpia com musici poetici ( "músics poètics")<ref>{{Ref-llibre|cognom=Carter|nom=Lecturer in Music Royal Holloway and Bedford New College Tim|cognom2=Carter|nom2=Tim|cognom3=Butt|nom3=John|títol=The Cambridge History of Seventeenth-Century Music|url=https://books.google.es/books?hl=pt-BR&lr=&id=mHJvKVq0vXoC&oi=fnd&pg=PA1&dq=Claude+Palisca+mannerism&ots=_IxqxW8kBQ&sig=uAnOdpUoMX2L8LmS7U8jHyrRc4g#v=onepage&q=Claude%20Palisca%20mannerism&f=false|llengua=en|data=2005-12-22|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521792738}}</ref>