GATCPAC: diferència entre les revisions

El principal exponent del GATCPAC va ser [[Josep Lluís Sert i López|Josep Lluís Sert]], un arquitecte de fama internacional que després de la Guerra Civil es va establir als [[Estats Units]]. Titulat el 1929, vaVa ser deixeble de Le Corbusier, amb qui va treballar a [[París]] i al qual va convidar a visitar Barcelona el 1928, 1931 i 1932.{{Sfn|Montaner|2005|p=71}} Les seves dues principals obres a Barcelona en aquests anys van ser la [[casa Bloc]] (1932-1936, avinguda Torras i Bages 91-105) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938, passatge de Sant Bernat 10), totes dues en col·laboració amb Torres Clavé i Subirana. La primera es basa en el projecte d'habitatges ''à redent'' de Le Corbusier (1922) i és un conjunt d'habitatges en forma de S, de blocs llargs i estrets amb estructura metàl·lica de dues crugies, amb accessos als habitatges a través de corredors coberts;{{Sfn|Pla|2007|p=134}} el Dispensari presenta dos cossos paral·lels disposats en forma de L, amb un jardí central que serveix d'accés.{{Sfn|Pla|2007|p=135}} El 1933 va fer una escola a [[Palau-solità i Plegamans|Palau-solità]] (passeig de la Carrerada cantonada rambla del Mestre Pere Pou, actual CEIP Josep Maria Folch i Torres), amb una estructura funcional que donava prioritat a la il·luminació i la ventilació, i un sistema de mòduls autònoms d'aula i terrassa descoberta.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=36}}<ref>{{ref-web|url=http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id342/les-escoles-velles.htm|títol=Les Escoles Velles|consulta=19 de novembre de 2018}}</ref> A l'any següent va dissenyar amb Torres Clavé i Subirana una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1935 va dissenyar amb Torres Clavé tres tipus de casetes de cap de setmana per a [[Garraf]], construïdes entre 1934 i 1935,<ref>{{ref-web|url=https://www.urbipedia.org/hoja/peque%C3%B1es_cases_de_fi_de_setmana_a_Garraf|títol=Petites cases de cap de setmana a Garraf|consulta=24 de novembre de 2018}}</ref> en les quals combinaven l'arquitectura moderna (formes cúbiques, espais lliures) i la tradicional ([[volta catalana|voltes catalanes]], murs de pedra, mobiliari popular); a Garraf es van construir els models A, B i C, mentre que per a una urbanització a Punta Prima ([[Illa d'Eivissa|Eivissa]]) van dissenyar les D i E, finalment no realitzades.{{Sfn|ref=Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial|''Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial''|1998|p=322}} Aquest any va construir també el Pavelló Escolar Dispensari Can Xifré a [[Arenys de Mar]]{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} i l'Escola Graduada ''El Convent'' a [[Martorell]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} El 1936 va construir amb Torres Clavé un local per a la Unió de Cooperadors de [[Gavà]].<ref>{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=52}}</ref> Altres obres seves d'aquesta època són: la casa Galobart (1930, Travessera de Dalt 102, Barcelona, desapareguda),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}} la casa Duclós a [[Sevilla]] (1930, c/ Ceán Bermúdez 5),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}} l'edifici d'habitatges del carrer Rosselló 36 de Barcelona (1930){{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=197|ref=Guia}} i l'edifici del carrer Muntaner 342-348 de Barcelona (1930-1931).{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=274|ref=Guia}} Va ser autor també de la [[Joieria Roca]] (1934, [[passeig de Gràcia]] 18, actualment Joieria Tous), amb Antoni Bonet.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=163|ref=Guia}} També va dissenyar diversos projectes no realitzats, com un poble d'estiueig amb Torres Clavé per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau (1929),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=255}} un grup escolar per a l'avinguda del Bogatell de Barcelona (1932),{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=35}} un casal del poble per a [[Esquerra Republicana de Catalunya]], amb Torres Clavé i Subirana (1932),{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=35}} un Hospital Comarcal tipus per a 100 llits, amb Torres i Subirana (1934){{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=37}} i un projecte d'Hospital Antituberculós a [[la Vall d'Hebron]], amb Torres Clavé i Subirana (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} El 1937 va ser autor amb [[Luis Lacasa Navarro|Luis Lacasa]] i Antoni Bonet del [[Pavelló de la República|Pavelló de la República Espanyola]] per a l'[[Exposició Internacional de París de 1937]], on es va exhibir per primera vegada el ''[[Guernica (quadre)|Guernica]]'' de [[Picasso]], el qual va ser reconstruït a Barcelona el 1992 per Miquel Espinet, Antoni Ubach i Juan Miguel Hernández León.<ref>{{ref-publicació|cognom= Monner i Faura|nom= Jordi|títol= BCN 92. Guia de La Vanguardia. 1: Del Velòdrom d'Horta a la Creueta del Coll|publicació= La Vanguardia|lloc= Barcelona|any= 1992|pàgina=16-19}}</ref>

Un dels membres més activistes del grup va ser [[Josep Torres i Clavé]], titulat el 1929, va ser un arquitecte d'esperit reformista, l'activitat del qual es va centrar en el seu afany de transformar la societat mitjançant l'arquitectura i l'urbanisme. Entre 1931 i 1937 va dirigir la revista ''A.C.'' Entre 1933 i 1935 va treballar en el projecte del [[Pla Macià]]. El 1936 va fundar el [[Sindicat d'Arquitectes de Catalunya]] i, entre 1938 i 1939, va ser director de l'[[ETSAB]].{{Sfn|Midant|2004|p=903}} El 1929 va elaborar al costat de Sert un projecte de poble d'estiueig per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=255}} Al costat de Sert i Subirana va ser l'autor de la [[casa Bloc]] (1932-1936) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938). El 1934 va dissenyar amb Sert i Subirana una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1935 va dissenyar amb Sert tres tipus de casetes de cap de setmana per a Garraf, construïdes entre 1934 i 1935.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1936 va construir amb Sert un local per a la Unió de Cooperadors de Gavà.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} També va dissenyar diversos projectes no realitzats: un projecte de Facultat de Medicina i Dispensari Universitari de Barcelona (1934);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=268}} un projecte d'institut de segon ensenyament per a [[Lleida]], amb Rodríguez Arias i Perales (1936);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} un projecte d'Hospital Antituberculós a la Vall d'Hebron, amb Sert i Subirana (1936);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} i un projecte d'Escola Municipal Grup Marcelino Domingo per a [[Reus]] (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} Va morir en el front el 1939.{{Sfn|Midant|2004|p=903}}

[[Joan Baptista Subirana i Subirana|Joan Baptista Subirana]] va estudiar arquitectura a Barcelona, [[Madrid]] i al Politècnic Superior de [[Berlín]], becat per l'Alexander von Humboldt Stiftung. Posteriorment es va titularllicenciar també en Ciències Exactes, i es va doctorar a la Universitat elde 1930Madrid.{{sfn|Ràfols|1951|p=110}} A l'inici de la seva carrera va guanyar un concurs per a construir una sèrie de [[cases barates]] organitzat per l'[[Ajuntament de València]]. També va construir un altre conjunt de cases barates a [[Cartagena]], i una sèrie de grups escolars a [[Madrid]] i [[Valladolid]]. Va organitzar el pavelló espanyol de l'Exposició Internacional d'Habitatge Urbà i Construcció de [[Berlín]] de 1931.<ref>{{GEC|0064374|Joan Baptista Subirana i Subirana}}</ref> En els anys 1930 va treballar en estreta col·laboració amb Josep Lluís Sert i Josep Torres Clavé, amb els qui va elaborar dues obres que van quedar com els millors exponents del racionalisme a la Ciutat Comtal: la [[casa Bloc]] (1932-1936) i el [[Dispensari Antituberculós|Dispensari Central Antituberculós]] (1934-1938).{{Sfn|Pla|2007|pp=134-135}} El 1932 va fer amb [[Fernando García Mercadal]] un projecte de Ciutat de Repòs per a les platges del [[Jarama]] ([[Madrid]]), no realitzat.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=259}} El 1934 va dissenyar amb Torres Clavé i Sert una Biblioteca Infantil Desmuntable, el prototip de la qual es va exposar a la plaça de les Palmeres de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} Aquest any va rebre l'encàrrec de reformar i ampliar els hospitals de [[Badalona]], [[Vic]], [[Igualada]], [[Manresa]], [[Viella]] i [[Palafrugell]], que van quedar en projecte per l'esclat de la guerra.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=59-60}} El 1936 va fer un projecte d'Hospital Antituberculós a la Vall d'Hebron, amb Sert i Torres Clavé.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}}

[[Sixte Illescas]] es va titulartreballar de paleta abans de elser 1928arquitecte. La majoria de les seves obres estan a Barcelona, entre les quals destaquen: la casa Vilaró (1929-1930, avinguda Coll del Portell 43), una obra d'«estil vaixell» —característic dels primers temps del racionalisme—, estructurada en diferents nivells a causa del pendent del terreny, amb un disseny que assenyala la tipologia més freqüent de les realitzacions del GATCPAC; i la casa Illescas (1934-1935, carrer de Pàdua 96), un edifici d'habitatges del qual era propietari, de clar disseny [[Funcionalisme (arquitectura)|funcionalista]].{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=22}} Va realitzar també la casa Masana (1935-1940, passeig de Sant Gervasi 1-3);{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h30}} i diversos edificis d'habitatges a Barcelona executats tots ells el 1935: c/ Lincoln 42, c/ Padilla 244, c/ Enric Granados 133 i c/ Pi i Margall 17.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|pp=270-271}} També va fer diversos projectes no elaborats: un d'estació per a un aeroport en l'exposició de les Galeries Dalmau (1929), un altre de fira agrícola en col·laboració amb Josep Lluís Sert i Cristòfor Alzamora (1932-1933) i un altre per al concurs d'idees per a la urbanització de la part baixa de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] (1935).<ref>{{GEC|0033480|Sixt Illescas i Mirosa}}</ref> Arquitecte oficial de CINAES (Cinematográfica Nacional Española S.S.), entre 1932 i 1933 va projectar tres cinemes: el Spring, el Valkyria i el Triomf, que finalment no es van construir.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=102}}

[[Ricardo de Churruca]] es va titularser arquitecte i empresari, eld'origen 1926aristocràtic. El 1929 va elaborar amb Fàbregas i Rodríguez Arias un projecte de plaça de toros per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} El 1930 va construir el Gran Hotel Atlántico a [[Cadis]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=255}} La seva principal realització és el Bloc Diagonal de Barcelona, un edifici d'habitatges situat en l'illa entre l'[[avinguda Diagonal]] i els carrers Enric Granados i París, realitzat entre 1935 i 1940 en col·laboració amb Germà Rodríguez Arias; és un edifici d'un racionalisme heterodox, amb certes reminiscències de l'[[expressionisme|arquitectura expressionista]].{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=37}} Altres obres seves són, igualment a la Ciutat Comtal, la delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la [[Gran Via de les Corts Catalanes]] entre els carrers de Pau Claris i Roger de Llúria, amb Rodríguez Arias (1935); la Casa Barangé (1931), a la plaça de Mons; i la casa Conill, situada al carrer Iradier 3 (1935). També va construir una casa unifamiliar a [[Gavà]] (1932),<ref>{{GEC|0017710|Ricardo de Churruca i Dotres}}</ref> així com l'edifici dels Magatzems [[SEPU]] (1934, [[La Rambla]] 120).<ref>{{ref-web|url=http://arquitecturaxbarcelona.net/listing/magatzems-sepu/|títol=Magatzems Sepu|consulta=2 de desembre de 2018}}</ref>

Un altre dels membres destacats va ser [[Germà Rodríguez i Arias]] es va titular el 1926. El 1929 va elaborar amb Fàbregas i Churruca un projecte de plaça de toros per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} Va ser autor de la casa Rodríguez Arias (1930-1931, [[Via Augusta (Barcelona)|Via Augusta]] 61), construït per a la seva família i reformat el 1958 i 1963; destaca per les seves asimetries compositives i pel seu cromatisme, de to rosa en la façana davantera i verd en la posterior.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=276|ref=Guia}} Entre 1933 i 1934 va construir l'edifici Astoria (carrer de París 193-199), que denota la influència de Walter Gropius, en un conjunt de quaranta habitatges, bar i cinema.{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=198|ref=Guia}} Va ser autor amb Churruca del bloc Diagonal (1935-1940). També va fer un projecte de club nàutic per al port de Barcelona (1932).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=34}} El 1935 va realitzar el Cinema Doré (Gran Via 565-567){{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=272}} i, a l'any següent, un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Perales i Torres Clavé (1936).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274}} A [[Manresa]] va ser autor del Sanatori de Sant Joan de Déu (1931, carrer Dr. Joan Soler s/n), destinat a nens raquítics i pretuberculosos, amb una planta de traça lineal trencada per un angle obtús, la qual cosa proporciona la màxima insolació per a la cura dels malalts.{{Sfn|Pla|2007|p=403}} Després de la guerra es va instal·lar a Xile.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=60}}

[[Pere Armengou i Torra|Pere Armengou]] es va titularser un dels elsocis 1932fundadors. El 1929, sent estudiant, va elaborar amb Francesc Perales un projecte de club esportiu per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} Va ser arquitecte municipal de [[Manresa]] de 1932 a 1934, on va signar el Pla d'Eixample de Manresa (1933) i va projectar una caserna per a la Guàrdia Civil, la piscina municipal de Manresa, el cobriment del torrent de Sant Ignasi i una escola al Bosquet de Sant Fruitós. Va ser autor en aquesta ciutat el 1934 del Grup Escolar Renaixença (plaça de la Independència 1), un edifici de forma prismàtica de quatre plantes, l'última d'elles en reculada, amb un cos principal compost de tres crugies, que alberguen les aules, un corredor i sales complementàries.{{Sfn|Pla|2007|pp=402-403}}

[[Francesc Fàbregas i Vehil|Francesc Fàbregas]], titulatva eltreballar 1925un temps a [[Sevilla]] abans d'establir-se a Barcelona, on va ser soci de Churruca i Rodríguez Arias. Va ser director del projecte de la Ciutat de Repòs i Vacances. El 1937 va ser nomenat arquitecte assessor del departament de construcció del Consell d'Economia de Catalunya.<ref name="FFV">{{GEC|0025748|Francesc Fàbregas i Vehil}}</ref> El 1929 va elaborar amb Churruca i Rodríguez Arias un projecte de plaça de toros per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} Va ser autor d'un projecte no realitzat de construcció estàndard per a camps d'aterratge de la Generalitat (1933).{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=35}} El 1934 va elaborar amb Duran i Reynals un projecte de parvulari i escola graduada per a [[Pineda de Mar]],{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=265}} així com un habitatge particular a [[Aiguafreda]]<ref>{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=41}}</ref> i l'edifici de Viñas Goig-desperdicios de algodón S. A., a [[Sant Adrià de Besòs]].<ref name="PDF">{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:_molU820ZyIJ:revistaseug.ugr.es/index.php/caug/article/download/268/259+&cd=3&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Edilicia pública en el Archivo Municipal de Santa Fe: El arquitecto Francisco Fábregas Vehil (1925-1934)|consulta=7 de desembre de 2018}}</ref> El 1935 va construir a Barcelona un edifici d'habitatges a la [[Ronda de Sant Pau]], un edifici residencial al carrer Grassot, la casa Soler i Aguilar al carrer Fransa i l'edifici residencial i cinema de Fèlix Llobet, al carrer de París 193-199.<ref name="PDF" /> El 1937 va ser coautor, amb [[Joan Grijalbo i Serres|Joan Grijalbo]], de l'estudi ''Municipalització de la propietat urbana'' (1937). Després de la guerra es va exiliar a Cuba.<ref name="FFV" />

[[Cristòfor Alzamora i Abreu|Cristòfor Alzamora]] es va titularser altre dels fundadors i tresorer eldel 1930grup. El 1929 va elaborar amb [[Enric Pecourt Betés|Enric Pecourt]] un projecte de clínica per a l'exposició ''Arquitectura Nova'' a les Galeries Dalmau.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254}} El 1932 va elaborar amb Churruca un avantprojecte per a un centre esportiu i cultural del Casal Icària de Barcelona, així com un projecte de pavelló de Productes Agrícoles de Llevant, amb Sert i Illescas.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=258}} A l'any següent va fer un projecte d'Escola granja amb internat per a [[Les Borges Blanques]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=261}} El 1934 va elaborar un projecte de pavelló desmuntable per al Ministeri de Comunicació a l'Aeroport de Barcelona{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=264}} i, el 1936, va projectar una adaptació per a escola-parvulari del Col·legi Cor de Maria, a Barcelona (carrer de Girona 66).<ref>{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=52}}</ref>

[[Manuel Subiño i Ripoll|Manuel Subiño]], titulatsecretari eldel 1929grup, va ser altre dels fundadors. Va elaborar el 1933 amb González Esplugas un avantprojecte de sala d'actes per al Col·legi d'Advocats de Barcelona{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=262}} i, a l'any següent, un projecte de Bar Yokohama amb Rodríguez Arias.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} El 1937 va elaborar un parvulari annex al grup escolar del carrer Salmerón 190-192, a Barcelona.<ref>{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=53}}</ref>

Altre soci director va ser [[FrancescJosep PeralesGonzález i Mascaró|Francesc PeralesEsplugas]] es va titular el 1931. El 19291933 va elaborar amb Pere ArmengouSubiño un projecteavantprojecte de clubsala esportiud'actes per aal l'exposicióCol·legi d''ArquitecturaAdvocats Nova''de a les Galeries DalmauBarcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=254262}} El 19331934 va dissenyarrealitzar amb RibasFrancesc SevaPerales ununa prototipreforma de paradal'aula de floristesQuímica perGeneral ade la [[LesUniversitat Rambles]],Autònoma actualmentde desaparegutBarcelona]].<ref>{{Sfnref-web|Pizzaurl=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|Roviratítol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|2006autor=J. Emili Hernàndez-Cros|pconsulta=26324 de novembre de 2018|pàgina=43}}</ref> El 1934També va realitzar amb GonzálezPerales Esplugasels una reformajardins de l'aulaedifici de Química Generalhistòric de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]] (1934, [[plaça de la Universitat]]), al costat del jardiner Artur Rigol.{{Sfn|PizzaBarral i Altet|RoviraBeseran|2006Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=265193|ref=Guia}} i,El també1935 ambva Gonzálezelaborar Esplugas,igualment amb Perales un projecte d'institut de segon ensenyament per a [[Badalona el 1935, no realitzat]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=270}} El 1936 va ferelaborar un projecte d'escola graduada a [[Calaf]],{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=273}} així com un projecte d'institut de segon ensenyament per a Lleida, amb Rodríguez Arias iJosep TorresLluís ClavéSert.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=274273}}

[[Raimon Duran i Reynals]] es va titulariniciar al [[noucentisme]], però ja amb un cert component «protoracionalista», que uneix el 1926funcionalisme amb l'ornamentació ''[[art déco]]''. El seu estil tenia una clara arrel classicista, mentre que el seu acostament als postulats racionalistes era més estètic que formal.{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=32}} La seva obra més significativa en aquesta etapa és la casa Cardenal (1935, carrer de Roger de Llúria 126), un edifici en xamfrà amb tres façanes resoltes amb unes franges d'estricta horitzontalitat.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H15}} Va realitzar també: la casa Francesca Espona (1932, carrer de Muntaner 368);{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=32}} la casa Barangé (1932-1934, carrer de Monestir 22);{{Sfn|Lacuesta|González|1999|p=32}} la casa Jaume Espona (1933-1935, carrer d'Aribau 243);{{Sfn|Pla|2007|p=138}} i un xalet unifamiliar a la plaça de Jaume II (1933).{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h20}} El 1934 va elaborar amb Fàbregas un projecte de parvulari i escola graduada per a [[Pineda de Mar]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=265}} El 1938 va construir la Casa Montepío de empleados (c/ Fabra i Puig 43).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=275}}

[[Ramon Puig i Gairalt]] es va titularser arepresentant com l'ETSABanterior del noucentisme protoracionalista en un elprimer 1912moment. Va ser arquitecte municipal de [[L'Hospitalet de Llobregat]] (1912-1937), on va construir entre 1931 i 1933 la casa Pons, també coneguda com a [[Gratacel de l'Hospitalet|Gratacel de Collblanc]] (carretera de Collblanc 43), un edifici d'habitatges de tretze plantes de forma allargada i estreta, en què les plantes es van retraient amb l'altura.{{Sfn|Pla|2007|p=268}} També va fer a L'Hospitalet la casa Isern (1930, plaça Repartidor),{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}}, així com el [[Mercat de Collblanc]] (1932). A [[Gavà]] va fer el 1932 l'Escola del Mar, actualment desapareguda.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=260}} A Barcelona va fer el Cinema Céntrico (1933, carrer Peu de la Creu, desaparegut){{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=263}} i l'edifici d'habitatges del carrer Deu i Mata 146 (1935).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=271}}

[[Jaume Mestres i Fossas]] es va titularser elinfluenciat 1917. En elsals seus inicis va estar influït per l{{'}}''[[art- déco]]'': piscina coberta del Club Natació Barcelona, 1929; pavelló dels Artistes Reunits per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona (1929)|Exposició Internacional de Barcelona]], 1929; pavelló de les Indústries Catalanes per a l'[[Exposició Iberoamericana de Sevilla de 1929|Exposició Iberoamericana de Sevilla]], 1929.<ref>{{GEC|0042218|Jaume Mestres i Fossas}}</ref> El 1931 es va associar al GATCPAC, si bé allunyat de qualsevol dogmatisme i amb un interès centrat principalment en el rigor compositiu.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H10}} De les seves obres en aquests anys destaquen: l'Editorial Seix Barral (1930, desapareguda);{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=256}} la [[Mútua Escolar Blanquerna]], actual Institut Menéndez Pelayo (1930-1933, Via Augusta 140);{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h24}} i la casa Sans (1933-1936), a la [[plaça de Molina]] 1-7 de Barcelona. Aquesta última està constituïda per dos edificis de set plantes que formen un bloc unitari, amb una façana marcada per la utilització de tribunes, rematades i cossos volats en el pany central; la seva principal innovació va ser la utilització de l'estructura metàl·lica sense recórrer als murs de càrrega.{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=H13}} A l'[[avinguda de Gaudí]] va construir dues cases: Ginestà (1931) i Viladot (1930-1933).{{Sfn|Barral i Altet|Beseran|Canalda|Guardià|Jornet|2000|p=293|ref=Guia}} Va realitzar també una botiga per a FIAT Hispania a la [[plaça de Catalunya (Barcelona)|plaça de Catalunya]] (1931), actualment desapareguda.<ref>{{ref-web|url=http://webcache.googleusercontent.com/search?q=cache:Jz1aMMqofLQJ:www.raco.cat/index.php/cuadernosarquitecturaurbanismo/article/download/111621/160942+&cd=2&hl=és&ct=clnk&gl=és|títol=Cronología de la obra realizada por los socios directivos del G.A.T.C.P.A.C.|autor=J. Emili Hernàndez-Cros|consulta=24 de novembre de 2018|pàgina=35}}</ref> El 1934 va construir un xalet a [[Sitges]]{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=266}} i, el 1935, l'edifici d'habitatges La Fertilizadora a [[Palma]].{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=271}}

A [[Tarragona]] va destacar l'obra de [[Josep Maria Monravà i López|Josep Maria Monravà]],. titulat el 1929, vaVa ser autor el 1930 de la casa Malé a [[Tarragona]] (Rambla Vella 15), un edifici resultant de la reforma de dues cases situades en xamfrà, per al que va reordenar les fileres de finestres i va fer un nou coronament per a l'edifici, amb una màxima altura a la cantonada que va descendint escalonadament cap als laterals.{{Sfn|Pla|2007|p=292}} També a Tarragona va edificar el 1931 l'Institut Politècnic (passatge Soler i Morey s/n), traçat en forma d'U amb una crugia intermèdia i una sèrie de quatre patis.{{Sfn|Pla|2007|p=294}} Entre 1940 i 1945 va realitzar també a Tarragona la [[Casa Bloc (Tarragona)|casa Bloc]] (carrer Marquès de Guad-El-Jelú 1-10), per encàrrec de l'Obra Sindical del Hogar del [[Dictadura franquista|règim franquista]], que encara conservava les traces del racionalisme, en un conjunt d'habitatges en bloc lineal en forma d'arc de circumferència, amb edificis de tres plantes i una planta baixa comuna en forma de porxada, en què les sales d'estar sobresurten amb tribunes que proporcionen un ritme vertital al conjunt, en contrast amb les línies horitzontals marcades pels balcons.{{Sfn|Pla|2007|p=293}}

[[Bartomeu Agustí i Vergés|Bartomeu Agustí]], titulat el 1930, va desenvolupar la seva obra en la [[província de Girona]], especialment a [[Olot]], la seva localitat natal. En aquesta ciutat va construir la casa Serra, més coneguda com a casa dels Nassos (1932), la casa Bartrina (1934), la casa Rodas (1935) i la casa Gratacós (1935). Arquitecte municipal d'Olot entre 1937 i 1938, va projectar la plaça del Mercat i la reforma de l'Escorxador Municipal, no portades a terme per la guerra.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|pp=66-68}} També va construir dos centres escolars a [[Montagut i Oix|Montagut]] (1934, actualment CEIP Mont Cós) i [[Camprodon]] (1936-1938, actualment CEIP Dr. Robert), i va projectar uns altres a [[Les Preses|Sant Pere de les Preses]], [[Sant Joan les Fonts]], [[Riudaura|Ridaura]] i [[Abella (Vilallonga de Ter)|Abella]].{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=81}} Després del conflicte va ser inhabilitat per a la seva professió per les noves autoritats.{{Sfn|Domènech i Casadevall|Gil i Tort|2010|p=68}}

[[Josep Soteras i Mauri|Josep Soteras]], titulatque elva 1930destacar com a arquitecte a la posguerra —especialment com un dels autors del [[Camp Nou]]—, vaera en aquesta època un arquitecte recent titulat. Va ser autor de l'edifici del carrer de Balmes 371 cantonada [[Ronda del General Mitre|ronda General Mitre]] (1935-1941){{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h29}} i l'edifici de la [[Ronda de Sant Pere]] 22 cantonada carrer Trafalgar (1936).{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h28}} El 1932 va dissenyar amb Joan Baca una parada de flors per a [[Les Rambles]] de Barcelona (actualment desapareguda).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=259}}

[[Antoni Fisas i Planas]], titulat el 1923, es va iniciar en el noucentisme, abans d'incursionar en el racionalisme. Va construir un edifici d'habitatges al carrer Rector Ubach 19 de Barcelona (1931).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=257}} El 1933 va edificar el Sanatori Antituberculós de [[Puig d'Olena]] a [[Sant Quirze Safaja]].<ref>{{ref-web|url=https://www.santquirzesafaja.es/turisme/religios-2|títol=Puigdolena|consulta=10 de desembre de 2018}}</ref> El 1935 va realitzar amb [[Gabriel Amat i Pagès|Gabriel Amat]] l'Hospital de l'Esperança a Barcelona (carrer de Sant Josep de la Muntanya 12).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=270}} A l'any següent va adaptar un convent en escola del [[Consell de l'Escola Nova Unificada|CENU]] (c/ Larrard 13).{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=273}} El 1939 va construir un xalet a la carretera d'Esplugues 73 de Barcelona.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=275}} Posteriorment va tornar a un estil classicista hereu del noucentisme inicial.<ref>{{GEC|0027080|Antoni Fisas i Planas}}</ref>

[[Antoni Maria de Ferrater i Bofill|Antoni de Ferrater]], titulattambé es va iniciar en el 1918,noucentisme i va ser secretari del GATCPAC en el cinquè deganat (1935-1936). Va ser autor de l'edifici d'habitatges del [[passeig de Maragall]] 155 (1936).{{Sfn|Gausa|Cervelló|Pla|2002|p=h26}} També va construir una casa al carrer de l'Art 2 de Barcelona (1935).<ref>{{ref-web|url=https://criticartt.blogspot.com/2008/10/plaques-i-inscripcions-elements.html|títol=PLAQUES I INSCRIPCIONS, ELEMENTS FONAMENTALS PER A LA CATALOGACIÓ|data=26 d'octubre de 2008|consulta=29 de novembre de 2018}}</ref>

[[Xavier Turull i Ventosa|Xavier Turull]], titulatva elfer algunes obres noucentistes a [[La Garriga]] 1920,i va ser autor de les cases barates d'[[Barri d'Horta|Horta]]. Va ser nomenat el 1932 arquitecte de la Junta Provincial de Beneficència de Barcelona. Va ser autor d'un xalet amb hangar a [[Puiggraciós]] (1934). Va morir el 1934 a causa d'un accident pirotècnic.{{Sfn|Pizza|Rovira|2006|p=268}}