Viquipèdia

August Strindberg: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
mCap resum de modificació
m retocs + wikidata
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
}}'''Johan August Strindberg''' ([[Estocolm]], [[22 de gener]] de [[1849]] - ídem, [[14 de maig]] de [[1912]]) fou un [[escriptor]] i [[dramaturg]] [[Suècia|suec]].<ref>{{GEC|0064278|Johan August Strindberg}}</ref> Considerat com un dels escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del [[teatre de la crueltat]] i del [[teatre de l'absurd]]. Va protagonitzar fortes polèmiques ètiques i polítiques. A la seua mort, era reconegut com un ídol nacional, i al seu enterrament van assistir més de 10.000 persones.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Edling |nom=Christofer |cognom2=Rydgren |nom2=Jens |títol=Sociological Insights of Great Thinkers |url=http://books.google.cat/books?id=v9XojFmUmNQC&pg=PA87&dq=August+Strindberg+10000+people&hl=ca&sa=X&ei=7ZcuU7bOMseG0AXW7IHYAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=August%20Strindberg%2010000%20people&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=87-88 |isbn=0313384703}}</ref>▼
| nom = August Strindberg
| imatge =
| peu =
| alt =
| nom_naixement =
| data_naixement = <!-- {{Data naixement|AAAA|MM|DD}} o {{Data naixement i edat|AAAA|MM|DD}} -->
| lloc_naixement =
| data_defuncio = <!-- {{Data defunció i edat|aaaa|mm|dd|AAAA|MM|DD}} primer la data de defunció i després la de naixement -->
| lloc_defuncio =
| nacionalitat =
| educacio =
| ocupacio =
| conegut_per =
| periode_actiu =
| obres_notables =
| conjuge =
| fills =
| premis =
| lloc_web =
▲}}'''Johan August Strindberg''' ([[Estocolm]], [[22 de gener]] de [[1849]] - ídem, [[14 de maig]] de [[1912]]) fou un [[escriptor]] i [[dramaturg]] [[Suècia|suec]].<ref>{{GEC|0064278|Johan August Strindberg}}</ref> Considerat com un dels escriptors més importants de Suècia i reconegut en el món, principalment, per les seues obres de teatre; hom el considera el renovador del teatre suec i precursor o antecedent del [[teatre de la crueltat]] i del [[teatre de l'absurd]]. Va protagonitzar fortes polèmiques ètiques i polítiques. A la seua mort, era reconegut com un ídol nacional, i al seu enterrament van assistir més de 10.000 persones.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Edling |nom=Christofer |cognom2=Rydgren |nom2=Jens |títol=Sociological Insights of Great Thinkers |url=http://books.google.cat/books?id=v9XojFmUmNQC&pg=PA87&dq=August+Strindberg+10000+people&hl=ca&sa=X&ei=7ZcuU7bOMseG0AXW7IHYAQ&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=August%20Strindberg%2010000%20people&f=false |llengua=anglès |editorial=ABC-CLIO |data=2011 |pàgines=87-88 |isbn=0313384703}}</ref>
 
La seua carrera literària comença als vint anys i la seua extensa i polifacètica producció ha estat recollida en més de setanta volums que inclouen tots els gèneres literaris. També es va interessar per la [[fotografia]] i la [[pintura]], i en una etapa de la seua vida el va obsessionar l'[[alquímia]].
Linha 46 ⟶ 27:
En [[1884]] es publica ''Casats'', un dur atac a les relacions matrimonials burgeses. Açò li val el repudi general de la burgesia i un procés emparat per la llei d'Impremta. Guanyarà el procés i en el seu transcurs, en una de les representacions de la seua obra ''El viatge de Pere l'afortunat'', rep el suport de les classes populars. L'acaçament a què es va veure sotmés durant el procés va alimentar la paranoia que sempre l'acompanyaria. Se sent assetjat i perseguit, principalment pel moviment feminista. Publica una segona part de ''Casats'' i si la primera part, la comença amb una encertada defensa dels drets de les dones, la segona part es converteix en un pamflet antifeminista. També està vivint una tempestuosa relació amb Siri d'amor i odi, en què l'acusa de trair-lo i ser-li infidel. Siri dubta de la salut mental del seu marit i aquest l'acusa de fer-lo passar per boig per encobrir una relació lèsbica (en ''Autodefensa'' descriu en to escabrós la seua relació amb Siri fins a la ruptura). Des d'aquest moment, en els seus textos es traslluirà un sentiment misogin. Quan la seua popularitat està més baixa, escriu i publica ''Gents d'Hemsö'', escrit des de l'exili i ambientat en l'arxipèlag d'Estocolm, un dels textos més aplaudits pel poble suec.
 
L'any [[1888]] escriu tres dels seus drames més coneguts: ''El pare'', ''La senyoreta Júlia'' i ''Creditors'' i una de les seues millors novel·les, ''El romàntic campaner de Ranö''. A finalsla fi de l'any 1888, fracassa en els intents d'obrir el seu propi teatre a la manera d'[[André Antoine]] a [[París]], el Teatre Experimental de [[Copenhaguen]] ([[Dinamarca]]).
 
[[Fitxer:August Strindberg - 8719283523.jpg|thumb|Strindberg, dret, el 1904]]
El [[1891]] torna a [[Suècia]] i es divorcia de Siri. Després d'una breu estada a Suècia, inicia un nou exili voluntari, aquesta vegada a [[Berlín]], on viu en la bohèmia un període improductiu de diversos anys. Coneix la periodista austríaca [[Frida Uhl]], amb qui es casarà l'any [[1893]] per viure el seu més breu matrimoni, ja que, encara que no es divorciaran legalment fins al [[1897]], la parella se separarà passat un any del casament (la seua obra autobiogràfica ''Infern'' comença el dia en què Frida Uhl l'abandona definitivament).
 
A finalsfinal de 1894 arriba a [[París]], on viurà la seua pitjor crisi. Ell l'anomenarà la ''crisi de l'infern''. Els fracassos matrimonials, la sempre present mania persecutòria, una etapa de soledat i penúria econòmica contribueixen al fet que es refugie en la beguda, les drogues i els estimulants. Quan l'any 1896 li arriba l'èxit amb l'estrena d'''El pare'' i ''La senyoreta Júlia'' (estrenada per Antoine en el seu teatre) la seua obsessió és l'ocultisme i l'alquímia. En aquest temps, manté correspondència amb [[Nietzsche]]. La seua mania persecutòria el porta a denunciar que en l'hotel on s'hostatja han intentat enverinar-lo i a emprendre una fugida d'hotel en hotel, sempre pensant que organitzacions i persones estan interessades i procuren la seua mort. Viu una etapa de misticisme que també l'acosta al catolicisme.
 
[[Fitxer:August Strindberg i sitt arbetsrum.jpg|thumb|Strindberg, per volts de 1912]]
Linha 80 ⟶ 61:
===Etapa expressionista===
[[Fitxer:Sogno Strindberg.jpg|thumb|Escena d'''Un somni'', presentada el [[2010]]]]
En una segona època, Strindberg s'endinsa en el [[simbolisme]] i en l'[[teatre expressionista|expressionisme]], abandona les unitats clàssiques del realisme (acció, temps i espai) i escriu un teatre més complex, antecedent de les tendències i avantguardes que dominaran el teatre del {{segle |XX}}. D'aquesta època són les seues obres: ''La dansa de la mort'', ''Un somni'' i ''La sonata dels espectres''.
 
L'obra de Strindberg és la combinació de la seua crispació interior i un món exterior també convuls pels canvis que s'hi estan produint. En la seua narrativa podem trobar des de ''La cambra vermella'', una exacerbada crítica a les institucions de la seua època, fins a ''L'infern'', una dramàtica descripció de la profunda crisi que va travessar.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/August_Strindberg»