Miquel Servet: diferència entre les revisions

A [[Viena del Delfinat|Viena]], Servet es dedica a continuar els seus estudis i les seves publicacions i prepara en secret la que serà la seva obra mestra. Prossegueix la seva correspondència amb Calví, a qui envia una primera versió del seu llibre ''Christianismi Restitutio'' ("Restitució del Cristianisme"), de caràcter fonamentalment teològic, tot esperant els seus comentaris ([[1546]]). El concepte de [[cristianisme]] que hi exposa és proper al [[panteisme]]. ''Crist és a totes les coses. El món n'és tot ple.'' Es mostrava també contrari al [[baptisme]] dels infants, ja que aquest sagrament ha de ser un acte madur i conscient de voler esdevenir cristià, la qual cosa l'apropa a les posicions [[anabaptisme|anabaptistes]]. Sobre l'edat adequada per rebre el baptisme, va suggerir seguir l'exemple de [[Jesús]]: ''El mateix Jesucrist va ser batejat amb vora trenta anys''. Curiosament, el llibre va passar a la posteritat perquè al seu Llibre V contenia la primera exposició a l'Occident cristià de la funció de la [[Sistema cardiovascular|circulació pulmonar]] o menor: segons Servet, la sang és transmesa per l'[[artèria pulmonar]] a la [[vena pulmonar]] per un pas prolongat a través dels [[pulmons]], en el curs del qual es torna de color vermell i s'allibera ''dels vapors fuliginosos per l'acte de l'expiració''. Servet sostenia que l'[[ànima]] era una emanació de la [[Divinitat]] i que tenia la seu a la sang. Gràcies a la sang, l'ànima podia estar disseminada per tot el cos i, així, l'home podia assumir la seva condició divina. Per tant, els descobriments relatius a la circulació de la sang tenien un impuls més religiós que científic. D'aquí que la descripció de la circulació pulmonar es trobi dins d'una obra de [[teologia]] i no de [[fisiologia]]. Per a Servet no hi havia diferència entre ambdós àmbits, ja que tot obeïa a un mateix gran designi diví.

 

 

Finalment, ''Christianismi Restitutio'' és publicat anònimament al començament del [[1553]], novament amb un gran escàndol. Un calvinista de Ginebra escriu a un amic [[catolicisme|catòlic]] revelant-li que l'autor del llibre és l'heretge Miquel Servet, ocult sota la falsa identitat de "Villeneuve". Se sospita que darrere d'aquesta denúncia hi podria haver el mateix Calví, que havia tingut accés al text gràcies a Servet mateix. La [[Inquisició]] de Lió rep part de la correspondència intercanviada entre ells, després de la qual cosa Servet és detingut, interrogat i empresonat a [[Viena del Delfinat]]. El [[7 d'abril]], tanmateix, aconsegueix evadir-se i el [[17 de juny]] és sentenciat a mort ''in absentia'' i és cremat en efígie.