Batalla de Kursk: diferència entre les revisions

Els alemanys preparen l'[[Operació Ciutadella]] (''Zitadelle'' en alemany) sota un clima d'esceptisisme, molts dels generals no n'eren partidaris, incluit el mateix Guderian, creient que era millor esperar per refer forces, afiançarconsolidar posicions defensives i desgastar alsels soviètics, després d'unes campanyes d'hivern i primavera extremadament costoses i plenes de derrotes. Hitler, però, decideix tirar endavant l'operació, buscant desesperadament una victòria decisiva que els hi tornés l'la iniciativa després dels desastres passats. El plàpla consisteix ena atacar la falca de front des del nord i des del sud, trobant-se al centre on hi ha la ciutat de Kursk, de manera que les forces soviètiques quedessin encerclades per a posteriorment ser destruïdes, repetint els èxits passats de l'Operació Barbarroja.

Per la seva banda, els serveis secrets soviètics, amb una extensa xarxa d'espies, tenen informadors dins del mateix OKW (alt comadament alemany) que transmeten a un dels seus agents ubicat a Suïssa, [[Rudolf Rössler]], tota la informació necessària dels preparatius i intencions. Així, els soviètics descobreixen els preparatius alemanys, de manera que també tenen temps de mobilitzar-se i preparar-se per a la preperapropera gran batalla,; d'aquesta manera el factor sorpresa queda del tot anul·lat, pràcticament segellant el destí de l'ofensiva alemanya.

Acabades les operacions d'hivern, les dues potències es comencen a preparar,. elsEls alemanys reuneixen una de les forces més formidables mai vistes en l'historià de la [[Wehrmacht]]; 35 divisions, de les quals 14 eren [[Panzer]] (de tancs), 3 d'[[infanteria]] motoritzada i finalment 18 d'infanteria de peu. Mentre, els soviètics preparen un extens complex de sistema fotificacionsfortificacions, trinxeres, camps minats i posicions contracarroantitancs, tot això dividit en varisdiversos cinturons defensius. Al nord de la falca era, el sector de [[Konstantín Rokossovski|Rokossovki]], ique era el més equipat, ja que s'esperava que l'atac principal es duria a terme en aquell sector (com veurem més endavant, va ser al sector sud), comptava amb cinc exèrcits d'infanteria: el 13è, 48è, 60è, 65èi65è i 70è,. tambéTambé disposava d'una exèrcit de carros, el Segon, i finalment un grup aeri, el 16è,. tambéA més disposava d'un cos d'exèrcit de cavalleria, dos cossos de tancs i altres unitats d'infanteria antitancantitancs, equipades extensament amb els fusells contracarroantitancs de 14,5mm PTRD o PTRS,. enEn total sumava 5.000 peces d'artilleria i uns 1.100 carros de combat.

El sector sud, al comandament de [[Nikolai Vatutin|Vatutin]], que comptava amb un nombre d'unitats similar,: cinc exèrcits d'infanteria: -38è, 40è, 69è, 6è de la Guàrdia i 7è de la Guàrdia-, un exèrcit de tancs, el Primer de la Guàrdia, i un grup aeri, el Segon, i a la reserva comptava amb un cos de tiradors i un de carros. En total sumava 5.778 peces d'artilleria i 1.304 carros de combat. Finalment a la rereguarda, el Front Estepa sota les ordres de [[Ivan Kóniev|Kóniev]], que actuaria com a reserva gegantina d'efectius, i que comptava amb les següents unitats el 27è, 47è, 53è i 5è Exèrcit de la Guàrdia. Un exèrcit de carros; el 5è Exèrcit de carros de la Guàrdia i un grup aeri el cinquè sumant-li a això també tres cossos d'exèrcit de cavalleria, dos de carros i un motoritzat.