Carltheater: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
mCap resum de modificació
Línia 9:
Sora la direcció de Carl Carl, el teatre va obrir de nou les seves portes el 10 de desembre de 1847, sota el nou nom de'' Carltheater''. La reinauguració va començar amb un Festiu-Obertura, amb l'amic de Carl, i mestre de capella de [[Stuttgart]], [[Peter Joseph von Lindpaintner]]. El punt culminant de l'acte va ser l'estrena de l'obra burlesca ''[[Die schlimmen Buben in der Schule]]'' (els entremaliats nens a l'escola) de [[Johann Nestroy]]. Les dues terceres parts dels ingressos van ser destinats als pobres.<ref>{{ref-llibre|cognom=Rosner|nom=|títol=Fünfzig Jahre Carl-Theater (1847-1897)|pàgina=6|llengua=alemany|url=https://archive.org/details/bub_gb_ziAQAAAAYAAJ}}</ref>
 
Al teatre es van estrenar moltes obres de Nestroy, així com obres de l'antic teatre popular vienès. Entre els anys 1854 a 1860 Nestroy va actuar al mateix temps com a intèrpret i com a director del teatre. En els següents anys alguns coneguts dramaturgs de Viena van escriure peces per aquest teatre, consolidant la seva fama de teatre d'obres populars i d'[[Opereta|operetes vieneses]]. Després de freqüents canvis d'administració, el teatre va entrar poc a poc en dificultats financeres i el 31 de maig de 1929 va haver de tancar definitivament.<ref>{{ref-publicació|publicació=Neue Freie Press|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno?apm=0&aid=nfp&datum=19290531&seite=08|títol=Die Zukunft des Carl-Theaters|data=31 maig 1929|pàgina=8}}</ref> Després, als any 1930-40 només va servir de [[decorat]] per enregistrar pel·lícules.
 
A la [[Segona Guerra Mundial]], i en ocasió d'un bombardeig de l'any 1944, el teatre va quedar gairebé destruït per complet. Laexcepte la façana delamb monument, protegida pel seugran valor artístic, esque trobavava en relatiu bon estat un cop acabada laquedar guerradempeus. A causa del perill d'enfonsament va ser enderrocat a mitjansmitjan de 1951.<ref>{{ref-publicació|títol=Verklungenes Spiel. Das Carl-Theater wird abgetragen|url=http://www.arbeiter-zeitung.at/cgi-bin/archiv/flash.pl?seite=19510628_A03;html=1|publicació=Arbeiter-Zeitung|pàgina=3|data=28 juny 1951}}</ref> Al seu lloc s'aixeca avui en dia la Torre Galàxia.
Després d'un freqüents canvi d'administració, el teatre va entrar poc a poc en dificultats financeres, degut a les quals el 31 de maig de 1929 va haver de tancar definitivament,<ref>{{ref-publicació|publicació=Neue Freie Press|url=http://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno?apm=0&aid=nfp&datum=19290531&seite=08|títol=Die Zukunft des Carl-Theaters|data=31 maig 1929|pàgina=8}}</ref> utilitzant-se des de llavors només per a enregistraments de pel·lícules a finals de la dècada de 1930 i principis de la dècada de 1940.
 
A la [[Segona Guerra Mundial]], i en ocasió d'un bombardeig de l'any 1944, el teatre va quedar gairebé destruït per complet. La façana del monument, protegida pel seu valor artístic, es trobava en relatiu bon estat un cop acabada la guerra. A causa del perill d'enfonsament va ser enderrocat a mitjans de 1951.<ref>{{ref-publicació|títol=Verklungenes Spiel. Das Carl-Theater wird abgetragen|url=http://www.arbeiter-zeitung.at/cgi-bin/archiv/flash.pl?seite=19510628_A03;html=1|publicació=Arbeiter-Zeitung|pàgina=3|data=28 juny 1951}}</ref> Al seu lloc s'aixeca avui en dia la Torre Galàxia.
 
== Estrenes ==
Linha 70 ⟶ 68:
* Birgit Peter: ''Nestroytheater am Nestroytheater – Das Singspiel Johann Nestroy am Wiener Carltheater.'' En: Julia Danielczyk (Hrsg.): ''Nestroy – weder Lorbeerbaum noch Bettelstab''. Museu del Teatre Austríac, Viena 2000, {{ISBN|3-9501379-0-4}}, S. 69–80.
* Nora Kirchschlager: ''Das Carltheater von 1860 bis 1872.'' 1: ''Die Direktionen Brauer, Lehmann, Treumann und Ascher.''2: ''Spielplan''. Ungedr. Dipl.-Arb. Viena 2002.
* {{ref-llibre|nom=Dieter |cognom=Klein, |nom2=Martin |cognom2=Kupf, |nom3=Robert |cognom3=Schediwy: ''|títol=Stadtbildverluste Wien – Ein Rückblick auf fünf Jahrzehnte''.|editorial= LIT, |lloc=Viena |data =2005,|llengua {{ISBN=alemany|isbn=3-8258-7754-X}}.
* W. Edgar Yates (amb Birgit Pargner): ''Briefe des Theaterdirektors Carl Carl und seiner Frau Margarethe Carl an Charlotte Birch-Pfeiffer'', (2004)