Guerra poloneso-soviètica: diferència entre les revisions

La '''Guerra polonesosoviètica''' (febrer de [[1919]] – març de [[1921]]) va ser un conflicte armat entre la [[República Socialista Federada Soviètica de Rússia|Rússia Soviètica]] i la [[República Socialista Soviètica d'Ucraïna|Ucraïna Soviètica]] contra [[Segona República Polonesa|Polònia]] i la [[República Popular d'Ucraïna]], quatre estats nascuts després de la [[I Guerra Mundial]]. La guerra va ser conseqüència de diversos intents expansionistes. Polònia, que havia recuperat la seva independència després del [[Tractat de Versalles]], volia recuperar territoris que havia perdut durant la [[Partició de Polònia]] a finalsfinal del {{segle|XVIII}}; l'aspiració soviètica era controlar els mateixos territoris, que havien format part de la [[Rússia Imperial]] fins a la [[I Guerra Mundial|Gran Guerra]]. Ambdós estats van reclamar la victòria a la guerra:<ref name="result">Els historiadors russos i polonesos tendeixen a assignar la victòria als seus respectius països. Les avaluacions externes varien, la majoria entre assignar com a resultat una victòria de Polònia o bé no són concloents. Lenin en el seu informe secret de la 9a Conferència del Partit Bolxevic, el 20 de setembre de 1920, va qualificar el resultat de la guerra així: "En una paraula, una gegantina derrota sense precedents" (vegeu ''The Unknown Lenin'', ed. Richard Pipes, [[Yale University Press]], {{ISBN|0-300-06919-7}} Document 59, [http://books.google.cat/books?id=UBnv9I_guMUC&pg=PA106&lpg=PA106&sig=Kx2R6N_kphgp_VyBXehkjlxJcQw Google Print, p. 106]).</ref> els polonesos reclamaren un triomf en la defensa del seu estat, mentre que els soviètics van reclamar el fracàs dels polonesos a la (invasió de la Ucraïna Oriental i Bielorússia, que veien com una part de la [[Intervenció Aliada a la Guerra Civil Russa|intervenció estrangera a la Guerra Civil Russa]].

El 1919, les forces poloneses controlaven gran part de la Ucraïna occidental, amb una victòria a la [[Guerra polonesoucraïnesa]]; la [[República Popular d'Ucraïna Occidental]] havia provat sense èxit de crear un estat ucraïnès en territoris reclamats tant per Polònia com per Ucraïna. Al mateix temps, els bolxevics van començar a guanyar a la Guerra Civil Russa i a avançar cap a occident vers els territoris en disputa. A finalsla fi de 1919, després d'alguns incidents de frontera es creà una guerra oberta després de la incursió cap a l'est de [[Piłsudski]] a l'abril de 1920. Es va trobar amb un contraatac de l'Exèrcit Roig. L'operació soviètica obligà als polonesos a retirar-se fins a [[Varsòvia]]. Mentrestant, a Occident es temia que les tropes soviètiques arribessin a la frontera alemanya. A mitjans de l'estiu, la caiguda de Varsòvia semblava un fet, però a mitjans d'agost la situació es va capgirar i els polonesos van aconseguir una victòria decisiva i totalment inesperada a la [[batalla de Varsòvia]]. Davant de la resistència polonesa i del seu avanç cap a l'est, els soviètics van buscar la pau, i van aconseguir un [[alto el foc]] a l'octubre de 1920. El [[18 de març]] de [[1921]] se signà el [[tractat de pau]] definitiu, la [[Pau de Riga]], que dividia els territoris en disputa entre [[Polònia]] i la [[Unió Soviètica]]. Aquesta guerra determinà la frontera poloneso-soviètica durant tot el període d'entreguerres.

La política polonesa estava sota la forta influència de [[Józef Piłsudski]], qui preveia formar una federació (la "Federació de Międzymorze"), una confederació que comprenia [[Polònia]], [[Lituània]], [[Ucraïna]] i d'altres països de l'Europa central i oriental, els quals estaven emergent allunyats dels imperis de la Primera Guerra Mundial. La nova unió hagués tingut fronteres similars a les de la [[República de les Dues Nacions]] [[{{segle |XV]]}}-[[{{segle XVII|XVII]]XVIII}}, i havia de ser un contrapès que contingués les intencions imperialistes d'[[Alemanya]] o [[Rússia]]. Amb aquesta finalitat, les forces poloneses asseguraren els extensos territoris de l'est. No obstant això, al pla de la federació de Piłsudski s'hi va oposar un altre influent polític polonès, [[Roman Dmowski]], el qual va afavorir la idea de crear un "Estat Polonès" més gran.

A finalsla fi de 1919, el líder del nou govern comunista de Rússia, [[Vladímir Lenin]], inspirat per les victòries de la guerra civil de l'Exèrcit Roig sobre les forces Blanques russes anticomunistes i els seus aliats occidentals, va començar a veure un futur en la Revolució. Els comunistes van actuar sota la convicció que els processos històrics conduirien aviat a la [[dictadura del proletariat]] a totes les nacions, i que això conduiria a la fa dels [[estat]]s [[Nació|nacionals]] i instauraria una comunitat comunista mundial. Lenin se sentia cada cop més confiat en la supervivència de la Revolució i que aquesta aviat escombraria Europa i la resta del món de manera triomfant. El motiu principal per a la guerra amb Polònia rau en l'intent dels comunistes d'enllaçar la seva revolució a Rússia amb una revolució a Alemanya. A més, va veure en Polònia el pont que l'Exèrcit Roig hauria de travessar per unir les dues revolucions i ajudar altres moviments comunistes a l'Europa Occidental. Aquest curs era explícit en la [[ideologia]] comunista, i era necessari si els soviètics provaven de portar Rússia a la línia del [[marxisme]]. Això no succeí fins als èxits soviètics de [[1920]], moment en què aquesta idea es va fer dominant a la política comunista.

El primer enfrontament armat seriós de la guerra va tenir lloc entre el [[14 de febrer|14]] i el [[16 de febrer]] a Bielorússia. A finalsla fi del mes de febrer l'[[Objectiu Vístula|avanç soviètic]] s'havia detingut. Ambdós bàndols estaven també combatent [[Guerra polonesoucraïnesa|contra els ucraïnesos]], i les revoltes anaven creixent als territoris dels [[Països Bàltics]]

L'Alt Comandament soviètic planejà una nova ofensiva per a finalsfinal d'abril o de maig. Des de març de 1919, la [[intel·ligència militar]] polonesa estava advertida del fet que els soviètics s'estaven preparant per a una nova ofensiva i l'Alt Comandament polonès es decidí a llançar la seva abans que no ho fessin els seus opositors. El pla per a l'[[Ofensiva de Kíev]] era destruir l'Exèrcit Roig al flanc sud polonès i instal·lar un govern de Petliura amistós amb els polonesos a Ucraïna.

L'impuls polonès va ser tallat per contraatacs de l'Exèrcit Roig el [[29 de maig]]. Al nord, el Primer Exèrcit Polonès va ser derrotat i obligat a retirar-se, empaitat pel 15è Exèrcit Rus. Les forces poloneses intentaren prendre avantatge dels exposats flancs dels atacants, però les envoltades forces no van poder aturar l'avanç. A finalsla fi de maig, el front s'havia establert prop del [[riu Auta]], i les forces soviètiques van començar a preparar-se pel proper avanç.