}}[[Israel]], un estat localitzat en el lloc que ells consideren la seva llar d'origen, la [[Terra d'Israel]]. Aquesta es defineix a si mateixa com un estat jueu en les seves fonamentals, i és l'únic estat del món en què els jueus constitueixen una majoria de la població. A més a més, els jueus també han gaudit d'autonomia política dues vegades més durant la seva història antiga. La primera fou del 1350<ref>''Ancient Canaan and Israel: an introduction''. Golden, Jonathan M. (2009). Oxford University Press US.</ref> al 586 aC, a l'època dels [[Llibre dels Jutges|Jutges]], durant la monarquia unida i la monarquia dividida dels regnes d'[[Regne d'Israel|Israel]] i [[Regne de Judà|Judà]], que es va acabar amb la destrucció del [[Temple de Salomó]]. La segona vegada fou el període del Regne d'[[Asmoneus]], entre el 140 i el 37 aC des de la destrucció del Temple de Salomó, la [[diàspora]] jueva ha estat la llar de la majoria dels jueus.<ref>Johnson (1987), p. 82.</ref> Excepte en l'estat modern d'Israel, els jueus han estat una minoria en tots els països en què han viscut i tot sovint han patit persecucions al llarg de la història, cosa que ha provocat canvis en la seva població segons les èpoques.
Pel que fa a la consideració religiosa d'un jueu aquest és qui viu sota els costums del Regne de Judà dictats per Déu (déu únic, [[monoteisme]]) al [[profeta]] [[Moisès]] i consignades segons la radició religiosa a la [[Pentateuc|Torà]] i la llei oral recollida sobretot al [[Talmud de Babilònia|Talmud]].
Des de l'antiguitat la [[diàspora]] repartí els jueus en gran part del món molts d'ells adoptaren la llengua dels països on es trobaven però no pas els costums ni la religió.
