Batalla de Seminara (1503): diferència entre les revisions

A mitjans de febrer va salpar de [[Cartagena]] l'armada enviada pel rei Ferran a Nàpols en suport del Gran Capità, dirigida per Luis Portocarrero, amb 40 [[Nau (vaixell)|naus]] <ref> Pulgar, pàg. 164</Ref> i 600 soldats de [[cavalleria]] i 2.000 gallecs i asturians d'infanteria a bord.<ref> Zurita, llibre V, cap. X. </ref> Va arribar a 5 de març a [[Messina]], d'on van passar tres dies després a [[Reggio de Calàbria|Reggio]], ja a la península italiana, enmig d'un temporal.<ref> Zurita, llibre V, cap. XXIV. Pulgar data l'arribada a Reggio el 24 de febrer i nomenaesmenta Portocarrero com Pere. </Ref> Poc després va morir Portocarrero, nomenant a Fernando de Andrade com el seu successor en el lideratge de les forces espanyoles.

Assabentat Aubigny de l'arribada dels reforços espanyols, va ajuntar 200 genets i 800 infants amb els que va marxar en [[Terranova Sapp Minulio|Terranova]], que es trobava defensada pel capità Alvarado <ref> La ''crònicaCrónica manuscrita'' esmenta Sebastián de Vargas com el capità encarregat de la defensa de Terranova. </ref> amb 100 genets i 300 infants,<ref> Pulgar, 164. </ref> abans que fos socorreguda. Davant l'arribada del reforç espanyol, Aubigny va aixecar el setge de Terranova i va marxar cap a [[San Martino di Taurianova]], mentre Andrade va reunir totes les seves forces en [[Seminara]]. Entrats en parlament, ambdós bàndols van concertar entrar en batalla el següent divendres, 21 abril. Aubigny va conduir les seves tropes a [[Gioia Tauro]], 10 km. al nord.<ref> Crónica manuscrita, 372. </ref> Fixada la data de la batalla, els soldats espanyols es [[motí|amotinar]], refusant entrar en combat fins a veure satisfetes les seves pagues endarrerides, Hug de Cardona i el virrei de Sicília van haver de donar-los una bestreta, de manera que l'assumpte va quedar resolt.

Aubigny seria assetjat al castell de [[Angitola]], on es va rendir 30 dies després; <ref> Pulgar, 169. </Ref> va ser conduït com a presoner aal [[CastelCastell NuovoNou de Nàpols]].<ref> Crònica manuscrita, 374</ref> Derrotat l'exèrcit francès, la província de Calàbria va quedar sota el control de les forces espanyoles. Una setmana després d'aquest enfrontament, el Gran Capità derrotaria els francesos a la [[Batalla de Cerinyola]], donant un nou gir a la guerra, que a partir d'aquest moment s'inclinaria en favor de les forces espanyoles.

* [[Hernán Pérez del Pulgar]]: ''CronicaCrónica llamada las dos conquistas del reino de Nápoles'', incluidainclosa ena lasles [http://www.archive.org/details/crnicasdelgran00rodruoft Crónicas del Gran Capitán], págspàgs. 164-169.

* ''Historia manuscrita del Gran Capitán'', de d'autor [[anónimoanònim]] contemporáneo, op. cit.contemporani, págspàgs. 372-374.

* [[Paolo Giovio]]: ''Vita di Consalvo Fernando di Cordova, detto Il Gran Capitano'', traducidatraducció al castellanocastellà porper Pedro Blas Torrellas; op. cit., págspàgs 515-518.

* [[Francesco Guicciardini]]: [http://www.cortedeirossi.it/libro/libri/guicciardini.htm ''Delle Istorie d'Italia''], librollibre V, págspàgs. 334-336.