Història de la Terra: diferència entre les revisions

La '''història de la Terra''' cobreix els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la [[Terra]] a partir de la [[nebulosa presolar]] fins al present. Aquest article presenta una visió general que resumeix les teories científiques més acceptades. Per la dificultat de plasmar períodes de temps molt grans, es farà servir una analogia amb un dia terrestre, començant fa exactament 4.567 milions d'anys, amb la formació de la [[Terra]], i acabant ara. Cada segon d'aquest període representa uns 53.000 anys. El [[Big Bang]] i l'origen de l'[[univers]], que es calcula que tingueren lloc fa aproximadament 13.700 milions d'anys, passarien quasi dos anys abans que comencés a funcionar aquest rellotge imaginari.

 

La Terra es formà com a part del naixement del [[sistema solar]]; el que més tard esdevindria el sistema solar existia inicialment com un gran núvol de pols, roques i gasos en rotació. Estava compost d'[[hidrogen]] i [[heli]] produïts al [[Big Bang]], així com d'[[element químic|elements químics]] expulsats per les explosions de les [[supernova|supernoves]]. Aleshores, fa uns 4.600 milions d'anys, es pensa que una estrella propera esdevingué una supernova. L'explosió envià una ona expansiva a través de la [[nebulosa presolar]], causant-ne la implosió. A mesura que el núvol continuava girant, la gravetat i la inèrcia l'aplanaren en un [[disc protoplanetari]], orientat perpendicularment respecte al seu eix de rotació. La majoria de la massa es concentrà al centre i començà a escalfar-se. La implosió d'aquesta matèria donà [[energia cinètica|calor cinètica]]; com que no es podia escapar, el centre del núvol s'escalfà, permetent la [[fusió nuclear|fusió]] d'[[hidrogen]] en [[heli]]. El resultat fou un [[estel T Tauri]], el [[Sol]] primitiu. Mentrestant, a mesura que la gravetat feia que la matèria es condensés al voltant de les partícules de pols, la resta del disc es començà a separar en anells. Els fragments més petits col·lidien i es tornaven fragments més grans, que esdevenien protoplanetes.<ref>{{ref-web| url = http://www.tufts.edu/as/wright_center/cosmic_evolution/docs/text/text_plan_1.html| títol = Solar System Modeling| consulta = 27-03-2006| cognom = Chaisson| nom = Eric J.| obra = [http://www.tufts.edu/as/wright_center/cosmic_evolution/docs/splash.html Cosmic Evolution]| editor = Tufts University| any = 2005

}}</ref> Entre ells hi hagué una acumulació de matèria a uns 150 milions de quilòmetres del centre: la Terra. A mesura que el Sol es condensava i s'escalfava, començà a produir-se la [[fusió nuclear]], i el [[vent solar]] que en resultà s'endugué la majoria del material del disc que no s'havia condensat en cossos més grans.