Viquipèdia

Plini el Vell: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
correccions gramaticals i de redacció. Algunes precisions i modificacions de contingut, que encara cal completar
Línia 6:
 
== Dades biogràfiques ==
Plini el Vell va néixer a Novum Comum (l'actual [[Como (ciutat d'Itàlia)|Como]]), ciutat situada a l’extrem sud del [[Llac de Como|Lacus Larius]], a la regió de la [[Gàl·lia Transpadana]], l’actual [[Llombardia]].<ref>Les dades obtingudes sobre C. Plini Segon (Plini el Vell) s’extreuen de la biografia que [[Suetoni]] havia afegit a la seva obra “De Viris Illustribus” i també de les cartes del nebot, C.Plini Cecil Segon (Plini el Jove). &nbsp;TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11&nbsp;</ref> No es coneix la data exacta del seu naixement, però es pot calcular a partir de la seva defunció, la qual sí que està documentada. Plini el Vell va morir l’any 79 durant l’erupció del Vesubi, un volcà que sepultà Pompeia, Herculà i Estàbia. Per tant, devia néixer l’any 25 o 24 dC.<ref>TORREGO, Mª Esperanza."Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11</ref>
 
Als 12 anys, va a Roma per tal de millorar la seva instrucció. Durant aquest temps visità [[Òstia]], ja que en descrigué les obres i la construcció del port. Ben aviat, inicià intimitat i amistat amb [[Pomponi Segon]], així, tot i la seva joventut, la seva vida social ja estava consolidada.<ref name="OLIVAR">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.&nbsp;''Història Natural.''&nbsp;Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.2</ref>
Línia 14:
Quan deixà l’adolescència, sent així un civil romà i amb possessió de rang de cavaller, era d’esperar una forta vinculació amb l’exèrcit.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11''</ref>
 
Primerament, inicià la seva carrera eqüestre en el grau d’oficial de cavalleria. Va passar un temps a Germania, possiblement entre els anys 47 i 50 dC sota el regnat de Claudi. En aquest moment, participà en diverses campanyes i sempre sotaamb el càrrec de prefecte.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.11-12''</ref> Per aquesta època, Plini el Vell rondava els 24 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.&nbsp;''Història Natural.''&nbsp;Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.3</ref>
 
Durant el regnat de [[Neró]] (54-69 d. de C), Plini es va mantenir en un prudent aïllament, dedicant-se als estudis de retòrica. En el transcurs d’aquest tirà regnat, la literatura i la filosofia patien temps precaris, i Plini el Vell decideix mantenir-se'n apartat.
Línia 26:
''[13] A l'estiu, s'aixecava de sopar que encara era clar; a l'hivern, així que es feia fosc, com si una llei el destrenyés a fer-ho. [14] Això practicava entre els altres quefers i el brogit de la ciutat. De vacances, solament perdonava a l'estudi el temps destinat al bany. Quan dic "el bany", em refereixo a les seves operacions interiors, car mentre el fregaven i l'eixugaven, o bé escoltava alguna cosa o dictava. [15] De viatge, desentenent-se aleshores de tota altra cura, d'aquesta sola manera estava desvagat: al seu costat l'escrivent –les mans del qual, a l'hivern, eren proveïdes de mitenes per tal que la cruesa del cel no li robés cap moment als estudis– amb el llibre i les tauletes. Per la mateixa raó es feia dur en llitera, àdhuc a Roma. [16] Recordo que un dia em va reptar perquè em passejava: "Podries, tanmateix –digué– aprofitar aquestes hores." Car, a judici seu, tot el temps que no era despès en els estudis era temps perdut."''
 
Per altra banda, sembla que Plini el Vell posseïa tanmateix esperit aventurer, i coneixia la Hispània Tarraconesa i l’Àfrica, a causa d’alguns viatges, tal com ho explica Münzer, el qual hi assigna la data de l’any 73.
 
Més tard, durant el regnat de Tito, exactament l'any 79 dC, va estar a càrrec de la flota de Miseno, molt a prop de Nàpols, lloc on es trobava en el moment de la seva mort. Plini el Vell, encegat pel seu desig de veure l’erupció en directe, va morir a Estabia, asfixiat pels gasos del volcà Vesuvi. Aquest episodi és el més conegut de la seva biografia, i Plini el Jove l’explica en un dels seus fragments.<ref name="CECILI"/> (6, 16, 4 ss):
Línia 32:
<< ''[4] Era a Misènum i duia personalment el comandament de l'estol. El dia novè, abans de les calendes de setembre, la meva mare l'assabentà que apareixia un núvol de grandària de forma desacostumada. [5] [...] Es posà les sandàlies i pujà en un lloc des d'on pogués albirar-se millor aquella meravella. S'aixecava el núvol --els qui s'ho miraven de lluny no sabien ben bé de quina muntanya sortia, després es va saber que del Vesuvi-- la semblança i la forma del qual s'adeia més a la figura d'un pi que a la de cap altre arbre.''
 
''[7] A ell, com a home aciençadíssim, aquell espectacle li semblà extraordinari i digne de ser conegut més de la vora. Manà aparellar una liburna i em donà permís d'anar amb ell, si jo volia. Li vaig respondre que m'estimava més quedar-me a estudiar. Justament ell m'havia donat alguna cosa a escriure. [8] Ja sortia de casa quan rebírebé un escrit de Rectina, muller de Tascus, la qual, esfereïda per la imminència del perill –per tal com la seva vil·la queia al bell dessota de la muntanya i no li restava altra fugida que per les naus– li pregava que la tragués d'aquell mal pas tan extrem. [9] Ell canvià aleshores de parer i apressà tant com pogué allò que havia començat amb un intent científic. Varà uns quants quatrirems i hi pujà ell mateix, per tal de dur ajuda no solament a Rectina sinó a molts, perquè la riba era freqüentada per la seva amenitat. [10] Es llançà pel camí dret cap allà d'on els altres fugien, tenia encarat el governall vers el perill, i talment net de por, que tots els mudaments d'aquella malaurança, tots els aspectes, tal com els ulls li ho anaven mostrant, dictava i anotava.''
 
''11. Ja la cendra queia a les naus, més calenta i més espessa a mesura que hom s'hi atansava. Ja queien rocs i àdhuc pedres ennegrides, calcinades i engrunades pel foc, ja la mar s'obria en un gual sobtós i la runa enfarfegava les platges. Vacil·là un instant si havia de recular. Tot seguit, però, digué al nauxer que l'instava a fer-ho: "La fortuna afavoreix els coratjosos. Arriba't a casa de Pomponià." [12] Aquest era a Estàbies, i la meitat del golf –car el mar s'hi endinsa a causa de la curvatura insensible de la platja– el separava de nosaltres. Allà –baldament el perill no s'acostava per aquell cantó, hi era visible i com cresqués hauria estat imminent–, havia portat els embalums a les naus, decidit a fugir si calmava el vent contrari. Dut per aquest vent, que li era favorable, el meu oncle l'abraçà que tot tremolava, el conhortà, l'animà i per tal d'apaivagar amb la seva serenitat la temor de l'altre, manà que hom preparés el bany. Un cop rentat es posà a taula, i sopà joiosament o, el que és igualment admirable, fent semblant d'estar alegre.<nowiki>''</nowiki>''
 
''13. Mentrestant, a la muntanya del Vesuvi relluïen, en mants indrets, flamarades amplíssimes i encesors elevats, l'esclat i la claror dels quals era accentuada per les tenebres de la nit. Ell no es cansava de repetir, per donar remei a l'espant, que allò eren fogaines dels pagesos deixades a causa de la sotragada i vil·les abandonades que cremaven en la solitud. Aleshores se n'anà a dormir, i dormí, certament, del son més veritable [...]. [14] Però el pati, pel qual hom anava a la cambra, començava ja a omplir-se totalment de cendra i de pedruscall que, per poc que hom s'hagués entretingut al cubícul, eixir-ne hauria estat impossible. Deixondit, sortí i anà a reunir-se amb Pomponià i els altres que havien estat en vetlla. [15] Deliberaren tots plegats si romandrien sota sostre o si vagarien pel ras. Perquè els bastiments eren remoguts per freqüents i amples sotragades; i gairebé desplaçats de llur fonament, ara d'ací, ara d'allà, hauríeu dit que se n'anaven o venien. [16] Per contra, al ras, per bé que lleugera i esmicoladissa, era de témer la caiguda de la pedruscalla. La comparació de tots els perills [...]. [17] [...] Plagué a hom d'anar a la platja i de veure de la vora què permetia el mar, el qual persistia desert i contrari. [18] Allà, ajaient-se sobre un llençol, estès, demanà i begué aigua fresca, per dues vegades. Després les flames i, precursora de les flames la sentor del sofre, posaren els altres en fuga i el despertaren. [19] S'aixecà estantolant-se entre dos serfs i tot seguit caigué a plom, segons que jo dedueixo, per tal com la calitja massa espessa li tapà el respir i li clogué l'estómac, el qual tenia per natura delicat i estret i provocat a freqüents vòmits. [20] Quan tornà a fer-se clar –aquest era el tercer dia d'ençà que ell havia cessat de veure-hi– el seu cos fou trobat sencer, intacte, vestit tal com anava: pel posat més semblava dormir que no pas ser mort. >>''
 
L’episodi de la mort de Plini el Vell es data el 22 d’agost de l’any 79, quan aquest comptava amb 56 anys.<ref>OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.&nbsp;''Història Natural.''&nbsp;Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12 - 13</ref> També hi ha una altra hipòtesi sobre la seva defunció, la qual diu que Plini el Vell, exhaust pels gasos del volcà els quals no el deixaven respirar, va demanar a un dels seus esclaus que el matés, per així acabar amb el seu patiment i la seva agonia.<ref>McHAM, Sarah Blake. "Pliny's Career and the Scope of the Natural History". A: Plini el Vell. ''Pliny and the Artistic Culture of the Italian Renaissance''. London: Yale University Press, 2013, p.26</ref>
Línia 43:
Plini el Vell, escriptor entre altres coses, va dedicar la seva vida al culte, a la lectura i a la reflexió. Les seves inquietuds pel saber l'impulsaren a investigar sobre alguns temes i a fer-ne una reflexió per extreure'n una conclusió i així presentar-ne resultats, no tant com a manera d'investigador, sinó com tot escriptor que reflecteix els seus pensaments en la seva obra. Així doncs, ''Naturalis Historia'' és una font bàsica per a analitzar el treball de Plini el Vell. &nbsp; &nbsp;
 
Basant-senos en l'apartat de ''Naturalis Historia'' on es parla de la història de l'art, cal dir que el fet d’escriure sobre art, involuntàriament,permet laconèixer majoriael depensament, copsles ésidees possiblei queopinions mitjançantde elsl’autor textossobre estota puguimena veurede elqüestions pensamentque, ideainvoluntàriament i opinióo de l’autormanera respecteindirecta, atambé l’arthi fa lliscar. Plini el Vell, a partir dels seus escrits, deixa veure el fet que assumeix els cànons artístics de l’antiguitat, els quals eren caracteritzats per línies generals i una imitació de la naturalesa. També es pot afirmar que Plini el Vell fou un romà tradicional, ja que el sentit d’utilitat predomina en moltes ocasions en moments onen dónaquè laemet sevajudicis opiniói valoracions sobre l’art. En algunes ocasions, critica el luxe, obres queon pernomés ahi ell no són res més queveu una intenció d'ostentació; en aquest grup, s’hi troben les piràmides, els mausoleus i les figures foses en materials nobles.<ref>TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p. 21-22</ref> Per altra banda, totes les figures fetes en marbre, per a ell sempre són motiu de queixa. En canvi, es mostrava un fidel admirador respecte a les obres públiques, com els canals o els aqüeductes, ja que perles a ell erenconsiderava obres útils, i aquesta idea l'entusiasmava.&nbsp; &nbsp;
== Obra ==
 
=== Obres diverses ===
Va ser autor d’una obra molt extensa, no sempre conservada, que coneixem per mitjà de la relació que aporta el seu nebot Plini el Jove (en la seva carta 5 del llibre III).<ref>{{Ref-web|url=https://www.um.es/jano/plinio/archivos/03.pdf|títol=Plinio el Joven. Cartas|consulta=gener de 2019|llengua=castellà|editor=Carmen Guzmán Arias-Miguel E. Pérez Molina|data=2004}}</ref> Els anys més pròspers de la seva tasca literària se situen en el moment en què treballava per a Vespasià, i és el moment onen què escriu ''Història Natural'', la seva gran obra mestra. De tota manera, la seva producció va tenir lloc al llarg de tota la seva vida, no sols en aquest moment.<ref name="TORREGO01">TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos ''de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16''</ref> La seva estada a Germania també va ser molt productiva, ja que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponio Segundo, general i poeta que tant protegí a Plini el Vell <ref name="OLIVAR01">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.&nbsp;''Història Natural.''&nbsp;Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.4</ref> i 20 volums sobre les Guerres de Germania, són les més destacades,<ref name="TORREGO">TORREGO, Mª Esperanza.&nbsp;''Textos de Historia del Arte: Plinio''. Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16</ref> aquesta darrera creada mentre servia a l’exèrcit.<ref name="OLIVAR01"/> Durant l’època de l’emperador Neró, escriu ''Studiosus,'' la qual parla sobre la forma de l’orador, i una altra en la qual parla sobre la llengua, que es troba dins d'''Història Natural''.<ref name="TORREGO01"/>
 
La primera obra que degué escriure és ''De iaculatione equestri'', escrita quan era prefecte de cavalleria i dedicada a la tècnica de llançar la llança des del cavall. La seva estada a Germania també va ser molt productiva, ja que va escriure obres diverses: dos volums de la biografia de Pomponi Segon, general i poeta que tant havia protegit a Plini el Vell <ref name="OLIVAR01">OLIVAR, Marçal. "Introducció". A: PLINI EL VELL.&nbsp;''Història Natural.''&nbsp;Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.4</ref> i 20 volums sobre les Guerres de Germania són les més destacades,<ref name="TORREGO">TORREGO, Mª Esperanza.&nbsp;''Textos de Historia del Arte: Plinio''. Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.16</ref> ''Studiosus,'' un llarg tractat sobre retòrica destinat a la formació de l'orador. Durant l’època de l’emperador Neró, escriu els vuit llibres de ''De dubii sermonis,'' sobre gramàtica.<ref name="TORREGO01" />. Una altra obra important devia ser ''A fine Aufidii Bassi'', en trenta-un llibres, un tractat d'història que començava amb la mort de Cèsar i arribava fins a la de Calígula, L'única obra conservada és la ''Història natural''.
=== ''Naturalis Historia'' ===▼
L’obra de Plini el Vell anomenada ''Història natural'' datada abans de l'any 77 de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal.&nbsp;''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> és l’obra més coneguda i més valorada de tota la seva carrera literària. És una obra extensa que conté 37 llibres, tanmateix, aquests són els que ens han arribat. És una obra d’estil desigual i de gran complicació, però alhora, interessant pel volum de dades que conté.
 
▲=== ''Naturalis Historia'' ===
Comença amb la descripció del món, els seus elements i la seva geografia (llibres 2-6). Seguidament, el llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’ésser humà, i a continuació, els llibres 8 fins al 19 tracten dels altres éssers vius, com els animals (8-11) i les plantes (12-19). Des del llibre 20 fins al 32, es parla d’alguns aspectes de medicina, i finalment, els 33 al 37 tracten sobre éssers inanimats, com per exemple, els metalls, els colors i les pedres.
L’obra de Plini el Vell anomenada ''Història natural'' es pot datar entorn de l'any 77 de la nostra era,<ref>OLIVAR, Marçal.&nbsp;''Plini el Vell: Història Natural''. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1925, p.12</ref> dos anys abans de la seva mort. És l’obra més coneguda i valorada de l’autor. Plini la dividí en trenta-sis llibres, i, després de la seva mort, el seu nebot Plini el Jove completà i hi afegí un volum que havia quedat inacabat; es va col·locar en primer lloc com a llibre primer i inclou el sumari, les fonts i la dedicatòria. El conjunt de la ''Història natural'' és un estudi de caràcter enciclopèdic sobre els fenòmens naturals.
 
EnComença aquestaamb granla obradescripció de l’antiguitatl’univers (llibre 2), Pliniseguida eldels Vellvolums vade dedicargeografia tempsi aetnografia parlar(llibres de3-6). laSeguidament, històriael llibre 7 està dedicat a l’estudi de l’artl’ésser humà, apartatsi quea escontinuació, trobendel desenvolupatsllibre dins8 delsfins cincal últims19 llibreses d'''Històriatracta natural'',dels ésaltres aéssers dirvius, oncom esels parlaanimals de(8-11) metalls,i pedresles plantes i colorsl’agricultura (12-19). ElDes sistemadel quellibre utilitza20 ésfins sempreal el mateix32, jaes queparla ende primermedicina lloci explicade iles descriupropietats elo materialusos enmedicinals si,de plantes i desprésanimals, parlai definalment, ladel seva33 utilitatal pel37 quetracten fasobre aéssers l’artinanimats, éscom aels dir,metalls comi s’utilitzavenla permetal·lúrgia, ferel arttractament ide les creacionspedres, quei enuna surten.història Engeneral aquestsde volumsl’art antic, s’hicom trobaa unexemple conjuntde dl’ús que l'interèsésser elhumà qualha fafet quedels esminerals. En aquest sentit se'l considericonsidera el tractat d'història de l’art més antic que ens ha arribat.<ref name="TORREGO" />
 
Sobre els volums que tracten de la història de l’art:
 
'''Volum 33''': en aquest volum, s’hi expliquen els metalls. N'esmenta les propietats i els llocs on es poden trobar. També parla de l’or i la plata, els quals servien per decorar estàtues als temples antics, en objectes d’orfebreria, etc. Per tant, la importància de les civilitzacions antigues com és Egipte hi prentenen rellevància.
 
'''Volum 34''': en aquest volum, s’hi parla del coure. Se’n mencionen les propietats i es parla dedescriu tota la història de l’estatuària en bronze. Per tant, l'autor explicaesmenta i fa menció decomenta totes les estàtues i monuments honorífics de Roma.
 
'''Volum 35''': en aquest volum, s’hi expliquen els colors i els minerals. AltraAltre vegadacop esse'n parla dedescriuen les seves propietats i, en fa una llarga explicació, del'ús laque utilitzacióse'n fa. Això dóna pas a parlar dels primers inicis de la història de la pintura.
 
'''Volum 36''': ens’hi aquesttracta volum, s’explica eldel marbre i altres pedres, i es procedeix a parlar de la història de l’escultura i laa descripciódescriure d’algunesalgunes obres arquitectòniques. És evidentCom que el temaes fa referència als llocs geogràfics d’on procedeixen peces fetes amb els materials descrits, i per tant, no és rar que Grècia i Roma prenguinhi tenen una presència en l’obradestacada. En aquest llibre, tambéTambé menciona alguna de les meravelles del món, i cita Tebes d'Egipte, la ciutat suspesa sobre pilars.
 
Aquest recopilatori de dades tan enorme comporta que, molts cops, l’obra estigui basada en la còpia dels apunts i resums de l’autor, sense una elaboració delposterior tema posterioracurada. De tota manera, pels grans temes i àmbits que treballa, la ''Història natural'' és i ha de ser una de les obres més ben considerades que ens han arribat de l’antiguitat.<ref name="TORREGO"/>
 
== Fonts utilitzades per Plini el Vell ==
En el prefaci el mateix Plini explica que recull prop de vint mil esdeveniments, extrets de més de dos mil llibres de cent autors diferents; però les investigacions actuals permeten suposar que el nombre d'autors consultats devia arribar al mig miler. <ref>{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/14197/plinio|títol=Plinio|consulta=gener de 2019|nom=Javier|cognom=Cabrero Piquero|llengua=castellà|editor=Real Academia de la Historia. Diccionario Biográfico Español|data=}}</ref>
Un aspecte important és mencionar les fonts que Plini el Vell va utilitzar per a realitzar ''Naturalis Historia'', sobretot en els volums que tracten de la història de l'art. Les fonts que va consultar li varen servir per a extreure informació o bé per a inspirar-se a l'hora de cerar l'obra. Tals orígens s’atribueixen a tractats d’art antics, tots perduts. D'altra banda, sí que ens ha arribat informació d’altres artistes que varen servir d’inspiració a l’autor, ja que ell mateix els esmenta en els seus índexs.
 
ElL'esperit d'investigador rigorós i precís de Plini el Vell és evident en el mètode emprat vaper serconsignar sempreles elseves mateixfonts: un sistema de numeració que, en primer lloc, anunciavaanuncia el volum de què es tractavatracta i, a continuació, citavacita cada un dels escriptors que haviaha consultat, i en alguns casos, també descriviaespecifica el tema que haviaha extret d'aquestaquell autor per tal de descriure'l ''a posteriori'' ell mateix.
 
HiEntre haels una llista d'autors de gran extensió citats per Plini el Vell, peròper cal destacar-ne els mésals importantsaspectes relacionats amb temesla dhistòria de l'art, podem destacar: [[Xenòcrates (escultor)|Xenòcrates de Sició]], a qui se li atribueix la part de pintura i estatuària, [[Duris de Samos]] i Antígono[[Antígon de CáristoCarist]], als quals els hi corresponcorresponen algunes anècdotes biogràfiques dels pintors o llegendes atribuïdes a obres. Això pel que fa als autors estrangers. A Licinio Murciano, se li atribueix la inspiració de tots els artistes que provenien de la costa d’Asiad’Àsia Menor i les illes del voltant, seguit de Pasíteles de Nàpols i Varrón, entre els autors llatins. D'altra banda, Plini menciona homesesmenta analistes, historiadors i escriptors llatins com ara ValerioQuint Valeri AntiasÀntias, CornelioCorneli NepoteNepot o Anio Fetial, els quals té en compte en els seus índexs.<ref>Totes les fonts són extretes del mateix llibre TORREGO, Mª Esperanza. "Introducción". A: PLINIO EL VIEJO. ''Textos de Historia del Arte: Plinio. ''Madrid: La Balsa de la Medusa, 1988, p.19-21</ref>
 
== Edicions posteriors ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Plini_el_Vell»