Paul Nizan: diferència entre les revisions

Va néixer a [[Tours]], el seu pare era enginyer de ferrocarrils. Va estudiar al Liceu Henri-IV de [[París]], on el 1917 va fer amistat amb el seu company de classe [[Jean-Paul Sartre|Jean-Paul Sartre.]] Des de 1924 va ser alumne de l'[[Escola Normal Superior]] de París, on va fer amistat amb [[Raymond Aron|Raymond Aron.]] El 1925 va participar en [[Le Faisceau]] de [[Georges Valois]], el primer partit feixista francès amb tendències sindicalistes-revolucionàries. Entre 1926 i 1927 va viatjar a [[Aden]], al [[Iemen]], com a preceptor i poc després, el 1927, s'adhereix al comunisme i es casa. El 1929 es gradua com a professor de filosofia i el 1931 publica la seva primer obra, ''Aden, Arabie'' que li permet donar-se a conèixer en el medi literari i intel·lectual, i d'altra banda tractar d'obtenir una diputació pel [[Partit Comunista Francès]] (PCF). El mateix any publica ''Les chiens de garde'' (''Els gossos guardians''), on la seva reflexió sobre el paper de la filosofia idealista pren la forma d'un al·legat dirigit contra els seus antics mestres, en particular [[Henri Bergson]] i [[Léon Brunschvicg]]. A ''Antoine Bloyé'', publicat el 1933, tracta per primera vegada la traïció de classe a través d'un home que s'evadeix de la seva condició social i passa a trair les seves arrels dissipant-se dins de la moral burgesa. Aquest llibre va ser considerat per la crítica com la primera novel·la francesa del «realisme socialista».▼

Molts dels seus escrits reflecteixen les seves conviccions polítiques. No obstant això, va abandonar el PCF arran del [[Pacte Mólotov-Ribbentrop]] el 1939. Va morir a la <a href="Batalla%20de%20Dunkerque" rel="mw:WikiLink" data-linkid="undefined" data-cx="{&amp;quot;userAdded&amp;quot;:true,&amp;quot;adapted&amp;quot;:true}">batalla de Dunkerque</a> lluitant contra l'exèrcit alemany en la [[Segona Guerra Mundial]].▼