Guant: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m format biblio, tipo |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Centre de Documentació Museu Tèxtil de Terrassa- Reserves- Teixits- Guants003.JPG|250px|thumb|Col·lecció de Guants al [[Centre de Documentació i Museu Tèxtil]] de Terrassa.]]
El '''guant''' és una peça de [[roba]] que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat.<ref
Dos tipus peculiars de guant són: la '''[[manyopla]]''', que només té cobertura independent per al dit gros i la '''[[mitena]]''', guant sense dits o tallat a mig dit. Els materials de confecció varien segons la funció i poden incloure cotó, llana, pell o làtex, entre altres.
== Història ==
Les referències escrites als guants daten de la Grècia antiga, on sembla que els cavallers en portaven per protegir les mans en la navegació i la guerra.<ref>[http://classics.mit.edu/Herodotus/history.6.vi.html The History of Herodotus by Herodotus, Volume VI], a classics.mit.edu</ref> Igualment els pobles [[germànics]] apareixen retratats amb guants per protegir-se del fred.
A l'Edat Mitjana van començar a associar-se a l'elegància i el luxe, perquè el portador podia lluir teles cares i mostrar pell sense marques, a diferència dels treballadors manuals de classe baixa. Les dones van incorporar guants més fins als seus ornaments cap al {{segle
== Els guants en la cultura ==
A part de la protecció davant el clima o les agressions a la pell, i a banda també els dictats de la moda, els guants han tingut diferents funcions i símbols en la cultura. En primer lloc, units al seu origen cavalleresc, els guants eren signe de repte; per això llançar un guant a un adversari era desafiar-lo (els [[duel]]s, per exemple, incloïen sempre la seva proclamació llançant un guant). L'equivalent femení era la caiguda del guant galant, igual que el [[mocador]], que convidava indirectament el pretendent a recollir-lo i tornar-lo a la dama, provocant així l'ocasió de parlar-hi. La posició dels guants podia usar-se com a sistema de comunicació no verbal, de manera semblant a la dels vanos (però menys desenvolupada). Actuen com a mite eròtic a la pel·lícula [[Gilda]], on la protagonista se'ls treu de mode sensual.
Un altre signe important és el de netedat: la persona es cobria les mans per no tacar-les, com els guants litúrgics usats des del {{segle
▲Un altre signe important és el de netedat: la persona es cobria les mans per no tacar-les, com els guants litúrgics usats des del segle X en la consagració de la [[missa]]. Exemple d’això són els '''guants episcopals''', que com a guants litúrgics només podien ser portats pels eclesiàstics de rangs superiors, a partir dels bisbes. Els motius decoratius, com l’anagrama de Crist, varen ser comuns a partir del segle XVI. El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un parell de guants episcopals, del darrer terç del segle XVI, que provenen de la Col·lecció Rocamora. Aquests guants, de seda verda i fils d’or i plata, possiblement realitzats a França, estan decorats amb diferents anells en un mateix dit, inspirant-se en els anells que portaven els bisbes per sobre dels guants, com es pot veure en les pintures d’època.
Els guants utilitzats en la consagració de la [[missa]] són el precedent dels portats per les professions lligades a la salut, per prevenir infeccions, com per exemple els dels metges. En sentit contrari, els investigadors es posen guants per no tacar l'escena del possible crim, és a dir, per no destruir proves (igualment els criminals poden posar-se'ls per evitar deixar empremtes digitals).
Per últim els guants poden usar-se com a símbol de posició social; per això a l'Edat Mitjana no es podien tenir les mans cobertes en presència d'un superior, i es lliuraven guants en el moment d'ascendir o premiar un vassall (a l'escut de [[Gandesa]] apareixen guants associats a la noblesa). Al {{segle
[[Fitxer:Rita Hayworth as Gilda performing "Put The Blame On Mame" in the trailer for the film Gilda.jpg|thumb|Rita Hayworth amb '''guants de nit''' en el paper de ''Gilda'' (1946)]]
Linha 33 ⟶ 25:
== Bibliografia ==
*
*
{{Autoritat}}
| |||