Mohammad Reza Pahlavi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Substitució de Mohammad_Reza_Pahlavi.jpg per Mohammad_Reza_Pahlavi_2.jpg.
m Correcció ortogràfica i adequació lingüística.
Línia 49:
| escutpeu =
}}[[Fitxer:MohammadRezaPahlavi1977.jpg|thumbnail|Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi]]
'''Mohammad Reza Pahlavi —'''en persa محمدرضا پهلوی— ([[Teheran]], [[26 d'octubre]] de [[1919]] - [[el Caire]], [[27 de juliol]] de [[1980]]) fou [[Xa]] de l'[[Iran]]. Ostentava el tractament de Sa Majestat Imperial, i portava els títols tradicionals perses de [[xahanxa]] («rei de reis») i aryamehr («llum dels aris»), monarca de l'[[Iran]], succeint al seu pare [[Reza I de l'Iran]], des del [[16 de setembre]] de [[1941]], fins a la [[Revolució iranianaislàmica]] de l'[[11 de febrer]] de [[1979]]. Va ser el segon monarca de la [[dinastia Pahlavi]] i l'últim xaXa o emperador de l'Iran.
 
Mohammed Reza havia apostat per un estat occidentalitzat i laic, que tenia com a model la veïna Turquia de [[Kemal Atatürk]]. En el cas iranià, aquesta línia política venia afavorida pels contactes cada vegada més estrets amb els països occidentals, als quals l'Iran venia quantitats creixents de [[petroli]]. D'altra banda, això feia que el país acabés caient en un estat de dependència semicolonial.
 
El 1951, el règim va intentar reaccionar i va nacionalitzar l'[[Anglo-Iranian Oil Company]], la qual cosa va costar la vida al primer ministre, oposat a la mesura, que va ser assassinat per un fanàtic religiós. El nou primer ministre, [[MohamedMohammed MossadegMossadeq]], líder nacionalista i carismàtic, va portar les mesures nacionalitzadores encara més lluny. Aquestes mesures tan dràstiques van fer que el petroli iranià es quedés sense clients occidentals, i l'empobriment accelerat va portar el desordre polític. El 1953, els serveis secrets britànics i nord-americans van organitzar una operació clandestina, que va portar a un cop d'estat i al final del doctor MossadegMossadeq com a primer ministre.
 
Després de la desaparició de MossadegMossadeq i l'arraconament del nacionalisme iranià, el xaXa va assumir el control del país, i es va acabar transformant en un monarca dictador de vida sumptuosa, sostingut per una de les policies polítiques més poderoses del món.
 
Contribuïa al seu poder la posició geoestratègica de l'Iran, que va portar els estatunidencs a convertir el país en un ferm aliat i en la primera línia de defensa davant la possibilitat d'un atac [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètic]] cap a l'[[Índic]].
Línia 61:
Com a conseqüència d'això, durant els anys seixanta, l'Iran va rebre el material més modern en quantitats massives. La crisi petroliera del 1973, quan el preu de venda del barril de cru va pujar espectacularment, va provocar un enorme flux de dòlars cap als països productors, entre ells l'Iran, que era el segon productor del món, després de l'Àrabia Saudita.
 
En aquest context, es va produir a l'Iran el 1979 la revolució [[Fonamentalisme#Fonamentalisme islàmic|fonamentalista]]islàmica, tot i ser un país que ni tan sols era àrab i on la variant musulmana predominant tampoc era [[sunnita]], com en la majoria dels països musulmans, sinó [[xiïta]]. L'[[aiatol·là]] [[Ruhol·lah Khomeini]] (آیت‌الله روح‌الله خمینی en [[persa]]), clergue [[xiïta]] iranià, fou el dirigent espiritual de la [[Revolució islàmica]] de [[1979]]revolució que enderrocà la [[monarquia]] de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer [[Xa]] de l'[[Iran]].