Bernat Tallaferro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 176.83.85.241. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
{{infotaula persona}}
[[Fitxer:Bernardo Tallaferro.JPG|thumb|250px|Suposada tomba de Bernat Tallaferro al monestir de Santa Maria de Ripoll]]
'''Bernat I de Besalú''', dit '''''Bernat Tallaferro''''' (vers el [[970]] - [[Provença]], [[1020]]) fou [[comte de Besalú]] ([[988]]-[[1020]]) i [[comte de Ripoll]] ([[1003]]-[[1020]]). Durant el seu govern, el comtat de Besalú va assolir la seva màxima influència i va arribar a ser seu episcopal. El seu sobrenom ve de ser un governant enèrgic i temperamental i un gran guerrer.
== Orígens familiars ==
a part del Ripollès que no era d'altres comtats veïns. El petit, Berenguer, dedicat a l'Església, en restava exclòs. L'any 1002, quan Oliba es féu benedictí, el seu comtat de Ripoll va passar al seu germà Bernat.koki▼
Fou el primer fill del [[comte]] [[Oliba Cabreta]] (920 - 990) i la seva esposa, [[Ermengarda d'Empúries]] (? -994), la qual exercí de regenta els primers anys del seu nomenament, fins a la mort d'ella, el [[994]]. Els seus germans foren [[Guifré II de Cerdanya|Guifré]] (970?-1050) que s’ha apuntat que podria ser el seu germà bessó,<ref>{{Ref-web|url = http://www.amicsdebesalu.cat/upload/pdf/circular/id66_3.pdf|títol = Tallaferro, el seu entorn familiar i les relacions amb Occitània i Roma|consulta = 22/1/2015|llengua = |editor = |data = }}</ref> [[Abat Oliba|Oliba]] (971- 1046), bisbe de Vic i abat de [[Santa Maria de Ripoll]], [[Berenguer d'Elna|Berenguer]] (? – 1003), bisbe d’Elna, i Adelaida (? – 1024), a més d'una germanastra de nom [[Ingilberga]], que va ser la darrera abadessa del [[monestir de Sant Joan de les Abadesses]].<ref>{{Ref-publicació|cognom = Aurell i Cardona|nom = Martí|article = Jalons pour une enquête sur les strategies matrimoniales des Comtes Catalans|publicació = Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona|url = http://www.raco.cat/index.php/MemoriasRABL/article/view/202538/298644|data = 1991|pàgines = }}</ref>
▲L'herència d'Oliba Cabreta fou indivisa, però a la mort de la comtessa Ermengarda (994), els tres fills seglars es repartiren els territoris: Bernat esdevingué comte de Besalú i el Vallespir, als quals ell afegiria més endavant el Capcir i Donasà; Guillem, comte de Cerdanya i Conflent; i Oliba, comte de Berga i de la part del Ripollès que no era d'altres comtats veïns. El petit, Berenguer, dedicat a l'Església, en restava exclòs. L'any 1002, quan Oliba es féu benedictí, el seu comtat de Ripoll va passar al seu germà Bernat.
== Núpcies i descendents ==
Linha 24 ⟶ 29:
=== Batalla de Torà ===
Entre els anys 1004 i 1006, les tropes sarraïnes, compostes per uns 20.000 andalusins i dirigides pel mateix Abd-al-Màlik, realitzaren una nova incursió a Catalunya contra la [[Segarra]] i la [[Ribagorça]]. S'enfrontaren als exèrcits reunits pels comtes Ermengol I d'Urgell, [[Ramon Borrell]] de Barcelona, Bernat Tallaferro de Besalú i Guifré II de Cerdanya en la població de [[Torà]]. La cavalleria pesant catalana, formada per uns 500 cavallers, va fer estralls en la formació d'avantguarda dels musulmans, que devia estar composta per uns 3.000 combatents, provocant una desbandada i repel·lint la incursió. Bernat fou considerat l'heroi de la jornada.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Francesc Fité i Eduard González.|nom = |títol = Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera del segle XI|url = https://books.google.cat/books?id=7wy6u9R0s6gC|edició = |llengua = català|data = 2010|editorial = Univ. de Lleïda|lloc = |pàgines = |isbn = 978-84-8409-355-8}}</ref> Abans de la batalla, Bernat arengà els catalans dient que si sant Pere, sant Miquel i la Verge Maria, cadascú matava 5.000 musulmans, quedaria un nombre d'enemics prou baix per poder ser vençut.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Erdmann|nom = Carl|títol = The Origin of the Idea of Crusade|url = |edició = |llengua = anglès|data = 1977|editorial = Princeton University Press|lloc = Princeton|pàgines = 99–100|isbn = }}</ref>
=== Saqueig de Còrdova ===
Després de la mort d'Abd al-Malik, el caos polític s'apoderà del califat de Còrdova. El seu germanastre, [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd-al-Rahman Sanjul]], es féu proclamar ''hàjib'' i, aprofitant la manca de descendents directes d'[[Hixam III|Hixam II]], aconseguí que aquest l'anomenés el seu successor. Aquest fet fou considerat una usurpació de poder califal i produí una reacció de la nissaga legítima. Es produí una guerra civil entre els amirites (de la nissaga d'Almansor) i els omeies. Els eslaus proamirites i àrabs s'enfrontaren en una lluita en la qual participaren tropes mercenàries cristianes a favor d'un o altre bàndol i que finalitzà amb la fragmentació del califat en una vintena de petits territoris independents coneguts com a ''[[regnes de taifes]]''. L'any 1010, un exèrcit català actuà a favor de la facció proamirita de [[Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah|Muhàmmad al-Mahdí]] contra els berbers liderats per [[Sulayman al-Mustaín]]. L'exèrcit, organitzat pel comte de Barcelona Ramon Borrell, es reuní a [[Montmagastre]] el maig del 1010. El formaven les tropes del comte [[Ermengol I d'Urgell]], del comte [[Hug I d'Empúries]] i del comte de Bernat Tallaferro, que sumaven uns 900 cavallers i 315 peons, acompanyats pels seguicis del bisbe Aeci de Barcelona, del bisbe Ot de Girona, del bisbe Sal·la d'Urgell, i el bisbe Arnulf de Vic. El preu dels seus serveis consistia en 100 dinars diaris per a cada comte i dos per a cada combatent. En la seva incursió, arribaren fins a Còrdova, que fou saquejada. Finalment, foren derrotats per un exèrcit berber aquell mateix any prop del riu [[Guadiaro]], on morí un terç de l'exèrcit, entre ells el comte Ermengol. Les pagues que reberen i el fabulós botí fruit del saqueig realitzat van permetre reforçar els comtats cristians que, des d'aquell moment, portarien la iniciativa en les relacions de frontera.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Sancho i Planas Barcelona|nom = Marta|títol = Catalunya any zero. El paper de l’islam en els nostres orígens|url = https://books.google.cat/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA66&lpg=PA66#v=onepage&q&f=false|edició = |llengua = català|data = 2005|editorial = UOC|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 84-9788-145-1}}</ref>
== Vida política ==
| |||