Revisió del 15:14, 20 gen 2019 modifica Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits m →‎Característiques de l'obra d'Oller: wikidata Etiqueta: edició visual: canviat ← Edició anterior		Revisió del 16:20, 20 gen 2019 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.149 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 97: Contrastant amb això, els personatges, «que no acaben de tocar del tot de peus a terra», continuava observant Zola, resulten «lleugerament idealitzats». Oller sol accentuar, precisament, aquells aspectes del personatge que resulten més idealitzables —en el cas dels personatges positius— o bé més caricaturitzables —en el cas dels negatius—. De la seva galeria de figures literàries, les femenines acostumen a ser les de més entitat, les més aprofundides psicològicament; les masculines, en canvi, tendeixen a tenir un caràcter més esquemàtic, una personalitat menys rica i matisada. Amb tot, personatges com Daniel Serrallonga, de ''La bogeria'', o l'Oleguer, de ''L'Escanyapobres'', resulten creacions notabilíssimes. La inclinació idealista que mostra Oller en la caracterització dels seus personatges està relacionada amb un aspecte més global, que [[Sergi ~~Besser~~Beser i Ortí]], en un estudi essencial sobre l'obra del novel·lista, anomenà «les limitacions narratives de Narcís Oller».<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Beser i Orti\|nom=Sergio\|enllaçautor=Sergi ~~Besser~~Beser i Ortí\|article=Les limitacions narratives de Narcís Oller\|publicació=Actes del Quart Col.loqui International de Llengua i Literatura Catalanes, Basilea, 22-27 de marc de 1976\|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2275893\|data=1977\|editorial=Abadia de Montserrat\|pàgines=333–348}}</ref> Aquestes limitacions depenen, en bona part, «de dues tendències innates en Oller que, pertanyen a la seva personalitat més íntima, es reflecteixen a la reproducció narrativa, àdhuc aconsegueixen, en gran part, individualitzar-la»: el moralisme i el sentiment d'arrel romàntica. Aquesta parella d'elements, que contrasten amb el realisme naturalista que intentava de seguir, són constants a tota la seva obra. Per Oller el sentiment era el més important en l'home i, per salvar-lo, recorre a la crítica moralista dels comportaments humans. D'aquí la crítica de les tares morals i socials (l'avarícia, la calúmnia, els convencionalismes injustos…) i el premi per als «bons» (ni que sigui, com en el cas de la Toneta de ''La papallona'', a les portes de la mort) i de la destrucció per als «dolents».

Narcís Oller i de Moragas: diferència entre les revisions