Herman J. Mankiewicz: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m canvis menors, removed: (film) AWB
m ortografia
Línia 5:
| nom_naixement = Herman J. Mankiewicz
| data_naixement = {{Data naixement|1897|11|07}}
| lloc_naixement = [[NewNova York]], (EUA)
| data_defuncio = {{Data defunció i edat|1953|03|05|1897|11|07}}
| lloc_defuncio = [[Hollywood]], [[Califòrnia]], (EUA)
Línia 32:
}}
 
'''Herman J. Mankiewicz''' (NewNova York 1897- Hollywood, 1953) va ser un guionista periodista i productor, germagermà gran de [[Joseph L. Mankiewicz]], recordat sobretot pels seus guions de les pel·lícules [[Ciutadà Kane|Ciutada Kane]] (1941) per la que va guanyar un [[Oscar]], ''[[L'orgull dels ianquis]]'' (1942), ''[[El sopar és a les vuit]]'' (1933) o ''[[El màgic d'Oz (pel·lícula)|El mag d'Oz]]'' (1939). Com a productor destaquen algunes comèdies dels [[germans Marx]] com ''[[Pistolers d'aigua dolça]]'' (1931) o ''[[Duck Soup]]'' (1933).  
 
== Biografia ==
 
Mankiewicz va néixer a NewNova York l'any 1897 fill d'una família jueva provinent d'AlemaniaAlemanya. Va fer estudis de filosofia a la [[Universitat de Colúmbia]] i després va ser editor de la revista "American Jewish Chronicle". Va participar a la Primera Guerra Mundial i un cop acabada va tornar a NewNova York fent d'escriptor per al "New York World". Aviat va ser considerat com un dels escriptors més enginyosos del moment, rivalitzant amb [[George S. Kaufman]], i articles seus van aparèixer en les principals revistes de l'època, com [[Vanity Fair]]. Mankiewicz va cridar l'atenció del productor [[Walter Wanger]] per les seves crítiques publicades a [[The New York Times|New York Times]] i a [[The New Yorker|New Yorker]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Scott Siegel i Barbara Siegel|nom=|títol=The Encyclopedia of Hollywood|url=http://home.fa.utl.pt/~cfig/Anima%E7%E3o%20e%20Cinema/Encyclopedia/The%20Encyclopedia%20of%20HollyWood%20Second%20Edition.pdf|edició=2|llengua=anglès|data=2004|editorial=Facts On File|lloc=Nova York|pàgines=263|isbn=0-8160-4622-0}}</ref> i li va oferir un contracte.
 
El 1926, va començar la seva carrera com a guionista proveint idees per a pel·lícules com ''The Road to Mandalay'' (1926), escrivint els rètols de pel·lícules mudes com a ''Gentlemen Prefer Blonde''s (1928). La Paramount el va convertir en el cap del seu departament de guions, des d'on va contractar escriptors de talent amb un estil similar al seu entre els quals destaca [[Ben Hecht]]. Aviat va esdevenir un dels guionistes més ben pagats de Hollywood i el pas del cinema mut a sonor el va beneficiar molt per la seva gran capacitat d'inventar diàlegs per als actors. Va estar contractat per diverses ''majors'': la [[Paramount Pictures|Paramount]] (1926-32), la [[Metro-Goldwyn-Mayer|MGM]] (1933-40) i la [[RKO Pictures|RKO]] (1940, 1944-48).