Uruguai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m ídem
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Línia 113:
Es creu que al país hi ha més de 200 espècies de rèptils, la majoria d'ells innocus per a l'ésser humà; les serps verinoses es troben al nord, als departaments d'[[departament d'Artigas|Artigas]], [[departament de Rivera|Rivera]], [[departament de Salto|Salto]] i [[departament de Tacuarembó|Tacuarembó]].
 
Pel que fa a la vegetació, l'Uruguai allotja el bosc d'''ombús'' (l'arbre de la [[bellaombra]] o ''Phytolacca dioica'') més gran del món, ubicat al [[departament de Rocha]], al límit amb el Brasil. Altres espècies forestals són l'[[eucaliptus]] (introduït des d'[[Austràlia]]), el pi, l'araucària, el gessamí, el roure, el cedre sant, el salze ploraner, el bedoll, el garrofer, el romaní, l'hibisc, el ficus, el cactus, l'heura, la ''[[tacuara|]]''tacuara'']], els arbres fruiters (cítrics, guaiaba, pomera, figuera, etc.), el cep, la palmera, el plàtan (''Platanus hispanica)'', joncs, plantes enfiladisses, la [[canya de sucre]] i altres espècies.
 
Finalment, l'eritrina cresta de gall -el ''[[ceibo]]-,'' arbre i emblema nacional amb la seva característica flor de color vermell, és molt comú a l'interior del país.
Línia 809:
Uruguai ocupa el primer lloc en quantitat de [[Copa Amèrica de futbol|copes Amèrica]], amb 15, seguit per l'Argentina amb 14i pel Brasil, que en té 7. Pel que fa a títols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la [[Copa del Món de Futbol]] (el [[Copa del Món de Futbol de 1930|1930]]<ref>[http://www.notasdefutbol.com/2006/03/16-uruguay-primer-campeon-del-mundo Notes de futbol: Uruguai, primer campió del món]</ref> i el [[Copa del Món de Futbol de 1950|1950]],<ref>[http://www.fifa.com/mm/document/fifafacts/mcwc/ip-201_10e_fwcdraw-history_8842.pdf Història de la Copa del Món de Futbol] {{en}}</ref> sent aquest últim un èxit esportiu històric i un dels moments més dramàtics i inoblidables de la història del futbol uruguaià, la final coneguda des de llavors amb el renom del "''Maracanazo''". A nivell de clubs, [[Club Nacional de Football|Nacional]] i [[Club Atlético Peñarol|CA Peñarol]], els dos principals equips uruguaians, han representat l'Uruguai de forma magnífica, obtenint-hi tots dos vuit [[Copa Libertadores de América]] i sis [[Copa Intercontinental de futbol|Copes Intercontinentals]], a més d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de títols internacionals que els permeten ocupar, fins al novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Rànquing de Clubs de la [[CONMEBOL]] (Peñarol 1094 punts, [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] 1023 punts, Nacional 960 punts).<ref>[http://www.conmebol.com/ranking_index.jsp?slangab=S Rànquing de Clubs de la CONMEBOL] {{es}}</ref>
 
Hi ha molts jugadors uruguaians que han format part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres països europeus i asiàtics. Entre els més destacats en el futbol espanyol trobem [[Luis Alberto Suárez Díaz|Luís Suárez]], del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]]; [[Diego Forlán]], de l'[[Atlético de Madrid]]; [[Pablo Gabriel García Pérez|Pablo García]], del [[Real Murcia]]; [[Walter Pandiani]], de l'[[Osasuna]], [[Ernesto Javier Chevantón|Ernesto Javier Chevantón,]], del [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla]]; i [[Fabián Estoyanoff]] del [[Real Valladolid Club de Fútbol]].
 
Altres esports que gaudeixen de molta popularitat són el [[bàsquet]] i el [[rugbi]], que han anat guanyant més adeptes, així com el [[ciclisme]]; en els [[Jocs Olímpics de Sydney 2000]], [[Milton Wynants]] va guanyar una medalla de plata, tornant a posar l'Uruguai al medaller després de 36 anys.