Batalla de Montgisard: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 39:
Saladí continuava la marxa cap a Jerusalem, pensant que Balduí no gosaria seguir-lo amb tant pocs homes. Atacà [[Ramla]], [[Lod|Lydda]] i [[Arsuf]], després, considerant que l'exèrcit de Balduí no suposava cap perill, permeté que les seves tropes s'escampessin per fer pillatge i portar els cavalls a les pastures. Però en contra del que pensava, el contingent que l'acompanyava era insuficient per aturar el rei i els templers que l'acompanyaven, els quals anaven al seu encontre amb intenció d'interceptar-lo abans que arribés a Jerusalem.{{sfn|Stevenson|1907|p=217}}
Els cristians, comandats pel rei, empaitaren els musulmans al llarg de la costa i finalment els encalçaren a ''Mons Gisardi'', a prop de [[Ramla]]. La localització d'aquest indret es fa difícil, ja que Ramla era una àmplia regió que incloïa la ciutat homònima. L'historiador Malcolm Barber creu que ''Mons Gisardi'' es refereix al que els arqueòlegs anomenen el [[tell (arqueologia)|tell]] d'[[al-Safiriyya]].{{sfn|Lane-Poole|1906|p=154–155}} Segons el cronista de Saladí, [[Imad-ad-Din al-Isfahaní]], aquesta batalla es produí al turó d'Al-Safiriyya, que podria ser l'actual [[Tell es-Safi]], situat a prop de la vila de Menehem, no gaire lluny d'[[Ascaló]].{{sfn|Lyons|Jackson|1982|p=123}} La paraula ''Al-Safiriyya'' vol dir «la blanca» i, de fet, el turó Es-Safi és blanc i conté els fonaments d'un antic castell croat anomenat ''Blanchegarde''. Un altre dels cronistes en llengua àrab, Ibn Al-Athīr, esmenta que Saladí tenia intenció d'atacar un castell d'aquesta zona.
Però la intenció d'atac de Saladí quedà interrompuda. Hi ha un rierol, al nord de Tell es-Safi, el qual voreja els camps de conreu, que aquell mes de novembre devia anar crescut i amb prou llims com per barrar el pas a la comitiva militar. Els cronistes egipcis diuen que l'exèrcit es demorà fent el creuament d'un riu. Això feu que Saladí fos pres per sorpresa. El seu exèrcit estava desorganitzat: una part estava retinguda per la lenta travessera del curs d'aigua, mentre que la resta estaven escampats pels camps del voltant. Els cavalls estaven cansats, els homes anaven desarmats i s'afanyaren a buscar les armes en els seus equipatges. La tropa de Saladí, en estat de pànic, s'escarrassà en muntar una línia d'atac contra els assaltants. El rei Balduí manà que alcessin la [[Vera Creu]] davant les tropes.{{sfn|Lane-Poole|1906|p=154–155}} El rei que, a la seva jove edat, patia lepra, demanà ajut per descavalcar i s'agenollà davant la relíquia. D'aquesta manera pregà a Déu per la victòria i després es posà dret per arengar el seu exèrcit.
Línia 45:
L'atac dels cristians fou directe, ràpid, i causà moltes baixes en el bàndol contrari. El rei, lluitant amb les mans embenades, estigué en el cor del del combat. Els efectius egipcis, comandats pel nebot de Saladí, Taqi ad-Din, els entretingueren amb un atac mentre Saladí concentrava la seva tropa de mamelucs. El fill de Taqi, Ahmad, morí al començament de la confrontació. Els homes de Saladí es veieren superats ràpidament. El mateix Saladí evità de ser capturat fugint de la batalla, com diu Ralph de Diceto<ref> Radulf de Diceto decani Lundoniensis, ''Imagines Historiarum''</ref> muntat en un [[cursa de camells|camell de curses]]. En arribar la nit, els egipcis que estaven amb el soldà havien arribat a ''Caunetum Esturnellorum'', un lloc a prop de [[Tell el-Hesi]], que està a unes 25 milles de Ramla i a uns 7 km de Tell es-Safi (al-Safiya).{{sfn|Stevenson|1907|p= 217}}
Balduí perseguí Saladí fins a la nit i llavors es retirà a Ascaló. Després de deu dies de pluges intenses i, havent perdut el nou per cent del seu exèrcit, Saladí decidí abandonar i tornar a Egipte, viatge durant el qual fou empaitat per [[beduïns]] i amb prou feines es pogué defensar ja que la seva escorta personal de mamelucs havia estat destruïda en la batalla. Només una desena part arribaren sans i estalvis a Egipte.
== Repercussions ==
| |||