Viquipèdia

Cor: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
Contingut canviat per «{{polisèmia|Cor (desambiguació)}} El cor batega el que sento per tu. ».
Etiquetes: Substitució editor visual
Línia 1:
{{polisèmia|Cor (desambiguació)}}
El cor batega el que sento per tu.
{{Infotaula Òrgans
|Nom = cor
|Imatge =Diagram of the human heart ca.svg
|Peu = Diagrama d'un cor humà
}}
El '''cor''' és un [[Òrgan|òrgan muscular]] anatòmicament complex, que impulsa la [[sang]] a través dels [[Vas sanguini|vasos sanguinis]] del [[sistema circulatori]], la qual proveeix les cèl·lules de l'organisme amb [[oxigen]] i [[nutrient]]s. És l'element central del [[Mediastí (tòrax)|mediastí]], la regió anatòmica compresa entre els dos [[Pulmó|pulmons]].
 
En [[mamífer]]s i [[au]]s, el cor es divideix en quatre cambres: l'atri dret, l'atri esquerre, el ventricle dret i el ventricle esquerre. En canvi, els [[Peix|peixos]] tenen únicament un atri i un ventricle, mentre que els [[rèptil]]s disposen de tres cambres. El flux de sang en els cors sans només té un sentit, fenomen que s'assegura gràcies a la presència de [[Vàlvula|vàlvules cardíaques]].
 
El cor es troba envoltat per un sac protector, el [[pericardi]], que conté una petita quantitat de líquid amortidor. Internament, el cor està constituït per tres capes histològiques diferents: l'epicardi, el miocardi i l'endocardi.
 
El bombeig de sang del cor requereix de dos moviments complementaris, la [[sístole]], o contracció, i la [[diàstole]], o relaxació. La sang surt del cor sempre a través de les [[Artèria|artèries]], concretament l'[[artèria aorta]] i les [[artèries pulmonars]]; mentre que hi torna a entrar a través de les [[Vena|venes]], concretament la [[vena cava]] i les [[venes pulmonars]].
 
El cor d'un [[vertebrat]] es compon de [[múscul cardíac]], un teixit de [[múscul estriat]] involuntari que només es troba en aquest [[òrgan (anatomia)|òrgan]]. El cor humà mitjà, bategant a 72 pulsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.<ref>{{ref-llibre|editors= Kumar, Abbas, Fausto|títol =Robbins and Cotran Pathologic Basis of Disease|edició= 7a edició|pàgina = 556|llengua = anglès}}</ref>
 
== Embriologia ==
El cor es forma a partir de la fusió en la línia màxima de les dues aletes dorsals del dofí. Aquest tub primitiu dona lloc a un seguit de dilatacions successives: si, atri, ventricle, bulb i tronc. Al llarg del desenvolupament aquest tub es plegarà sobre si mateix alhora que les dilatacions primitives es modificaran per a donar lloc a les cavitats definitives; del si deriva el si venós (retorn de la circulació coronària), l'atri donarà lloc a les aurícules un cop separades pel septe interatrial. El ventricle primitiu i el bulb es diferencien en els ventricles mentre que l'evolució del tronc cardíac donarà lloc als trams inicials de les artèries aorta i pulmonar.
 
== Estructura ==
[[Fitxer:Humhrt2.jpg|thumbnail|200px|dreta|Cor humà retirat d'un home de 64 anys]]
[[File:Cor de pollastre 2015-12-28-1534.jpg|thumb|Cor de [[pollastre]]]]
L'estructura del cor varia entre les diferents branques del [[animal|regne animal]] (vegeu [[sistema circulatori]]):
 
Els [[equinoderm]]s no tenen cor pròpiament dit i la sang es mou per la contracció dels vasos.
 
En els [[tunicats]] el cor és envoltat pel pericardi sense vasos i amb llacunes.
 
En els [[anèl·lid]]s (els [[poliquet]]s, [[cuc de terra|cucs de terra]] i [[sangonera|sangoneres]]) hi ha un o dos vasos contràctils al llarg del cos que generen petites dilatacions pulsatives.
 
Els [[artròpode]]s ([[insectes]], [[aràcnids]], [[crustacis]]…) tenen el cor en forma de canal longitudinal perforat per unes obertures anomenades ''ostíols'' i envoltat per un pericardi.
 
En els [[mol·lusc]]s el cor té un [[Ventricle cardíac|ventricle]] i una [[Aurícula (cor)|aurícula]] o dues, bé que els [[cefalòpode]]s tenen circulació doble i tancada amb un cor que té dues aurícules i dos ventricles.
 
Els [[cefalòpodes]] tenen dos "cors branquials" i un "cor sistèmic".
 
En els [[peixos]], pel cor només passa sang venosa. El si venós, l'aurícula, el ventricle i un bulb arterial formen una S, i en el bulb hi ha una sèrie de vàlvules semilunars que no deixen retrocedir la sang.
 
En els [[amfibis]] i la majoria de [[rèptils]] hi ha un [[sistema circulatori doble]], però el cor no sempre està separat en dues bombes.
 
En els [[amfibi]]s tenen un cor tricameral, amb dues cambres que bomba la sang a les [[brànquies]], i d'aquí va a la resta del cos. La sang va a un si venós, d'on passa a l'aurícula dreta i al ventricle, dividit incompletament en dues zones, raó per la qual es mesclen en part la sang venosa i l'arterial; de la part dreta del ventricle passa al bulb, on una vàlvula espiral l'envia als pulmons.
 
En els [[rèptil]]s no hi ha el si venós: tenen el cor amb dues aurícules i dos ventricles amb un septe interventricular incomplet, excepte en els [[Crocodili|crocodilians]], en els quals és tapat completament.
 
En els [[ocell]]s i els [[mamífer]]s ambdós ventricles són separats i representen el grau màxim de compartimentalització del cor, amb un total de quatre [[cambra del cor|cambres del cor]]; es creu que el cor tetracameral dels ocells [[evolució|evolucionà]] independentment del dels mamífers. La sang passa de l'aurícula dreta al ventricle dret i de l'aurícula esquerra al ventricle esquerre a través dels orificis auriculoventriculars, per la qual cosa en aquests animals la sang venosa i l'arterial no es barregen.
 
{{clear}}
 
== Cor humà ==
[[Fitxer:Surface anatomy of the heart.png|thumb|esquerra|200px|[[Anatomia de superfície]] del cor. El cor és demarcat per:<br />
-Un punt 9 cm a l'esquerra de la [[línia medioesternal]] (àpex del cor) <br />
-La setena [[articulació esternocostal]] de la dreta <br />
-La vora superior del tercer cartílag costal dret, a 1 cm de la [[línia esternal]] dreta<br />
-La vora inferior del segon cartílag costal esquerre, a 2,5 cm de la línia esternal lateral esquerra<ref>[http://www.bartleby.com/107/284.html Gray's Anatomy of the Human Body - 6. Surface Markings of the Thorax]</ref>
]]
{| class="prettytable float-right"
! colspan="2"|Algunes xifres clau del cor humà {{mida|85%|(mitjanes)}}
|-
|valign="top"| Longitud
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 15 cm
|-
|valign="top"| Pes
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 300 g
|-
|valign="top"| [[Volum per batec]]
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 70 cm<sup>3</sup>
|-
|valign="top"| [[Cabal cardíac]] en repòs
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 4,9 litres
|-
|valign="top"| Despesa cardíaca en esforç intens
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 20–25 litres
|-
|valign="top"| Força
|valign="top" style="background-color:#ABCDEF"| 0,8 [[joule]]s per batec (ventricle esquerre)<br />0,16 joules per batec (ventricle dret)<br />100.000 joules per dia (junts)
|-
|}
La forma del cor sembla un [[con]] arrodonit de la mida d'un puny, la punta del qual es troba avall i lleugerament a l'esquerra. En els humans, el cor es troba generalment una mica a l'esquerra, darrere l'[[estèrnum]], però en alguns casos rars es troba a la banda dreta (una condició anomenada "[[dextrocàrdia]]"), generalment en els que pateixen ''[[situs inversus]]'' (els òrgans estan distribuïts en una imatge de mirall de la seva distribució normal). Hom es nota el cor a l'esquerra perquè el [[cor esquerre]] (ventricle esquerre) és més fort (bomba sang a totes les parts del cos). El [[pulmó]] esquerre és més petit que el dret perquè el cor ocupa una major part de [[hemitòrax|l'hemitòrax]] esquerre. El cor és alimentat per la [[circulació coronària]] i està embolcallat per un sac conegut com a ''[[pericardi]]'', i està envoltat pels [[pulmons]]. El pericardi consisteix en dues parts: el pericardi fibrós, fet de [[teixit connectiu dens|teixit connectiu fibrós dens]]; i una estructura bimembranària (pericardi parietal i visceral) que conté un fluid [[serós]] per reduir la fricció durant les contraccions del cor. El cor se situa al [[Mediastí (tòrax)|mediastí]], la subdivisió central de la cavitat toràcica. El mediastí també conté altres estructures, com l'[[esòfag]] i la [[tràquea]], i és flanquejat per les cavitats pulmonars dreta i esquerra, que allotgen els pulmons.<ref>{{ref-llibre|cognom = Maton|nom = Anthea|coautors = Jean Hopkins, Charles William McLaughlin, Susan Johnson, Maryanna Quon Warner, David LaHart, Jill D. Wright|títol = Human Biology and Health|editorial = Prentice Hall|data = 1993|lloc = Englewood Cliffs (Nova Jersey)|pàgines =|isbn = 0-13-981176-1|oclc = 32308337}}</ref>
 
Un cor sa representa aproximadament el 0,5% del pes corporal, amb una mitjana d'entre 300 i 350 grams. La [[hipertròfia]] de les cèl·lules musculars cardíaques, per sobre d'aproximadament dels 500 grams, l'anomenat "pes cardíac crític", augmenta el risc d'una manca de subministrament [[oxigen|d'oxigen]] al cor engrandit, car els vasos coronaris que hi aporten la sang no creixen en la mateixa mesura.
 
L'[[àpex]] és el punt rom situat en direcció inferior (apuntant avall i cap a l'esquerra). Es pot posar un [[estetoscopi]] directament sobre l'àpex per tal de comptar els batecs. Se situa posteriorment al cinquè espai intercostal, una mica medialment de la línia medioclavicular.
 
=== Morfologia cardíaca ===
==== Cavitats cardíaques ====
{{Article principal|Cavitat cardíaca}}
{{Esquema del cor}}
El cor humà d'un adult sa és de la mida d'un puny, clàssicament es divideix en quatre cavitats, dues de superiors anomenades [[Aurícula (cor)|''aurícules'']] i dues d'inferiors anomenades [[Ventricle cardíac|''ventricles'']]. Les aurícules reben la sang del sistema venós, passen als ventricles i des d'aquí surten a la circulació arterial.
 
L'[[aurícula dreta]] i el [[ventricle dret]] formen el que clàssicament es denomina el '''''cor dret'''''. Rep la sang que prové de tot el cos, que desemboca a l'atri dret a través de les venes caves [[vena cava superior|inicial]] i [[vena cava inferior|inferior]]. Aquesta sang, baixa en oxigen, arriba al ventricle dret, des d'on és tramesa a la [[circulació pulmonar]] per l'[[artèria pulmonar]]. Atès que la resistència de la circulació pulmonar és menor que la sistèmica, la força que el ventricle ha de realitzar és menor, raó per la qual la seva mida muscular és considerablement menor al del ventricle esquerre.
 
L'[[aurícula esquerra]] i el [[ventricle esquerre]] formen l'anomenat '''''cor esquerre'''''. Rep la sang de la [[circulació pulmonar]], que desemboca a través de les quatre [[vena pulmonar|venes pulmonars]] a la porció superior de l'aurícula esquerra. Aquesta sang està oxigenada i prové dels [[pulmó|pulmons]]. El ventricle esquerre l'envia per l'[[artèria aorta]] per a distribuir-la per tot l'organisme.
 
El teixit que separa el cor dret de l'esquerre s'anomena ''septe'' o ''envà''. Funcionalment, es divideix en dues parts no separades: la superior o ''envà interauricular'', i la inferior o [[envà interventricular]]. Aquest últim és especialment important, ja que per ell discorre el [[Fes de His|fascicle de His]], que permet portar l'impuls a les parts més baixes del cor.
 
==== Vàlvules cardíaques ====
{{Article principal|Vàlvula cardíaca}}
Les vàlvules cardíaques són les estructures que separen unes cavitats de les altres, evitant que hi hagi reflux retrògrad. Estan situades al voltant dels ''orificis auriculoventriculars'' (o atrioventriculars) i entre els ventricles i les artèries de sortida; en són les quatre següents:
* La '''[[vàlvula tricúspide]]''', que separa l'aurícula dreta del ventricle dret.
* La '''[[vàlvula pulmonar]]''', que separa el ventricle dret de l'artèria pulmonar.
* La '''[[vàlvula mitral]] o bicúspide''', que separa l'aurícula esquerra del ventricle esquerre.
* La '''[[vàlvula aòrtica]]''', que separa el ventricle esquerre de l'artèria aorta.
 
== Fisiologia ==
[[Fitxer:CG Heart.gif|thumbnail|dreta|Modelització tridimensional feta per ordinador d'un cor humà bategant]]
[[Fitxer:Heart_systole.png|thumbnail|esquerra|100px|[[Sístole ventricular]]]]
[[Fitxer:Heart_diastole.png|thumbnail|esquerra|100px|[[Diàstole]]]]
Quan la sang ha arribat a les [[Aurícula (cor)|aurícules]], aquestes es contrauen ([[sístole auricular]]) i la fan passar als [[Ventricle cardíac|ventricles]]. En aquell moment, les [[vàlvula mitral|vàlvules mitral]] i [[vàlvula tricúspide|tricúspide]] es tanquen i llavors la sang surt per l'[[artèria aorta]] (al costat esquerre) i per l'[[artèria pulmonar]] (al costat dret), gràcies a la contracció dels ventricles (''sístole ventricular'').
 
Al cap d'unes dècimes de segon, el cor es relaxa ([[diàstole general]]) i descansa un instant abans de tornar a contraure's.
 
La sang sense oxigen (bruta), és abocada al cor a través de les [[vena|venes caves]] inferior i superior. Així, doncs, les venes caves inferior i superior són les encarregades d'abocar la sang sense oxigen (bruta), al cor. El cor, amb el seu moviment impulsa aquesta sang que han portat les venes caves cap a l'artèria pulmonar perquè vagi als pulmons i s'oxigeni.
 
Les [[vena pulmonar|venes pulmonars]] porten la sang oxigenada (neta) a l'aurícula esquerra i quan ha passat pel ventricle esquerre, aquest impulsa la sang de forma rítmica cap a l'artèria aorta que porta la sang oxigenada (neta) i la distribueix per tot el cos.
 
En el procés es poden escoltant dos sorolls:
 
* Primer soroll cardíac: tancament de vàlvules tricúspide i mitral.
* Segon soroll cardíac: tancament de vàlvules sigmoides (vàlvules pulmonars i aorta).
 
Tots dos sorolls es produeixen a causa del tancament sobtat de les vàlvules, però no és el tancament el que produeix el soroll, sinó la reverberació de la sang adjacent i la vibració de les parets del cor i vasos propers. La propagació d'aquesta vibració dona com a resultat la capacitat d'auscultar aquests sorolls.
 
Aquest moviment es produeix unes 70-80 vegades per minut.
 
L'expulsió rítmica de la sang provoca el [[Pols arterial|pols]], que es pot palpar en les [[artèria|artèries]] radials, [[caròtida|caròtides]], [[artèria femoral|femorals]], etc.
 
Si s'observa el temps de contracció i de relaxació es veurà que les aurícules estan en repòs, aproximadament, 0,7 [[segon]]s i els ventricles uns 0,5 segons. Això vol dir que el cor passa més temps en repòs que en treball.
 
En la fisiologia del cor, cal destacar que les seves cèl·lules es despolaritzen per si mateixes i donen lloc a un potencial d'acció que resulta en una contracció del múscul cardíac. D'altra banda, les cèl·lules del múscul cardíac es "comuniquen" de manera que el potencial d'acció es propaga per totes elles, de tal manera que ocorre la contracció del cor. El múscul del cor mai es tetanitza (els cardiomiòcits tenen alta refractarietat, és per això que no hi ha [[tètanus]]). El node sinusal té activitat marcapassos, això significa que genera ones lentes a la resta del teixit sinusal.
 
== Sistema cardionector ==
{{Article principal|Sistema de conducció elèctrica del cor}}
[[Fitxer: Gray501.png |thumbnail| 200px|Il·lustració del cor humà ]]
[[Fitxer: Mediastinum anatomy.jpg |thumbnail| 250px|Cor i venes principals ]]
El múscul cardíac, a diferència del múscul esquelètic (que necessita un estímul conscient o reflex), s'excita a si mateix. Les contraccions rítmiques es produeixen espontàniament, així com la seva freqüència pot ser afectada per les influències nervioses o [[hormona]]ls, com l'[[exercici físic]] o la percepció d'un perill.
 
L'estimulació del cor està coordinada pel [[sistema nerviós autònom]], tant per part del [[sistema nerviós simpàtic]] (augmenta el ritme i força de contracció) com del [[sistema nerviós parasimpàtic|parasimpàtic]] (redueix el ritme i la força cardíacs).
 
La seqüència de les contraccions és produïda per la despolarització (inversió de la polaritat elèctrica de la membrana a causa del pas d'ions actius al seu interior) del [[node sinusal]] o ''node de Keith-Flack'', situat a la paret superior de l'aurícula dreta. El corrent elèctric produït, de l'ordre dels microvolts, es transmet al llarg de les aurícules i passa als ventricles pel [[Nòdul auriculoventricular|node auriculoventricular]] (node AV) situat en la unió entre els dos ventricles, format per fibres especialitzades. El node AV serveix per a filtrar l'activitat massa ràpida de les aurícules. Del node AV es transmet el corrent al [[Feix de His|fascicle de His]], que la distribueix als dos ventricles, i acaba com a [[xarxa de Purkinje]].
 
Aquest sistema de conducció elèctric explica la regularitat del ritme cardíac i assegura la coordinació de les contraccions auriculoventriculars.
Aquesta activitat elèctrica pot ser analitzada amb elèctrodes situats a la superfície de la pell: s'anomena aquesta prova [[electrocardiograma]] (ECG).
 
* Batmotropisme: el cor pot ser estimulat, mantenint un llindar.
* Inotròpics: el cor es contrau sota certs estímuls. El sistema nerviós simpàtic té un efecte inotròpic positiu, per tant augmenta la contractilitat del cor.
* Cronotropisme: es refereix al pendent del potencial d'acció. SN simpàtic augmenta el pendent, per tant produeix taquicàrdia. En canvi el SN parasimpàtic la disminueix.
* Dromotropisme: és la velocitat de conducció dels impulsos cardíacs mitjançant el sistema excitoconductor. SN simpàtic té un efecte dromotròpic positiu, per tant fa augmentar la velocitat de conducció. Sn parasimpàtic és d'efecte contrari.
* Lusitropisme: és la relaxació del cor sota certs estímuls.
 
== Dades curioses ==
* El cor bomba només el 70% de la sang que es troba a les aurícules i als ventricles.
* Hi ha sensors en el nostre sistema circulatori que s'encarreguen de "sentir (o rebre les sensacions de)" les pressions, és per això que es diuen baroreceptors. Al cor tenim baroreceptors de pressió baixa, localitzats a les parets de l'aurícula i en vasos pulmonars, aquests són sensibles a la distensió de les parets. Per exemple, si disminueix l'ompliment normal dels vasos pulmonars i les aurícules, llavors hi haurà un senyal (que arriba al tronc encefàlic) que l'avisi el sistema nerviós que ha d'augmentar l'activitat simpàtica i la secreció d'hormona antidiürètica per tal de compensar aquesta "baixa de volum" que hi ha. També hi ha baroreceptors al bastó aòrtic i en el si carotidi que, segons es produeixi una disminució o un augment de la pressió sanguínia, estimularan el sistema nerviós simpàtic o parasimpàtic respectivament per a restablir el canvi de la pressió (retroalimentació negativa).
* Durant el desenvolupament intrauterí de l'humà, estructures que compleixen la funció del cor apareixen entre les setmanes 4 i 5 però, com que l'embrió no disposa d'un [[sistema nerviós]] en funcionament, aquest funciona de manera automàtica, i els batecs tenen una freqüència de 160 per minut. Aquesta freqüència augmenta fins a la [[setmana]] 8 a 10. En l'últim trimestre, quan el sistema nerviós ja és funcional, la freqüència disminueix. En aquesta etapa es produeix un control parasimpàtic del ritme cardíac.<ref> {{ref-web |url = http://books.google.com.ar/books?id=OdkYwzh4800C|títol = Gillian Pocock, Christopher D Richards (2005 ) Fisiologia humana: La base de la medicina.}} pag 536 </ref><ref> {{ref-web |url = http://books.google.com.ar/books?id=N_v49qVtSRUC| títol = J González-Merlo, J R del Sol Obstetrícia.}} Pàgina 119 </ref>
* Gairebé tothom té el cor al centre (entre els pulmons) però hi ha una petita proporció de la població (0,01%) que té el cor inclinat cap a la dreta.
 
=== Trasplantament de cor ===
El 3 de desembre de 1967 Louis Wahskanski, un comerciant [[Sud-àfrica|sud-africà]], va ser el primer pacient del món a rebre un cor trasplantat.
 
El [[cirurgià]] [[Christiaan Barnard]] (Beaufort West, 1922–Xipre, 2001) va passar a la història de la medicina com el primer que aconseguia fer un trasplantament de cor en humans. Abans, metges com Norman Shumway havien fet una operació similar en animals, però no van gosar traslladar l'experiència en humans per por a les possibles infeccions. Barnard, al capdavant d'un equip de 20 metges de l'hospital Groote Schuur, va trasplantar el cor d'una jove de 25 anys morta en accident de cotxe a Louis Wahskanski, de 53 anys. Tot i arrossegar una malaltia cardíaca incurable i ser diabètic, el pacient va sobreviure al trasplantament durant 18 dies.
 
L'entusiasme del primer moment, però, es va esvair pocs anys després en veure que els resultats de la supervivència a mitjan termini eren escassos. L'activitat de trasplantament es deturà pràcticament. Només l'equip de la [[Universitat de Stanford|Stanford]] perseverà en els trasplantaments,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figuera Aymerich |nom=Diego |títol=El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo |url=http://books.google.cat/books?id=9VkEowXVgMQC&pg=PA57&dq=Par%C3%ADs,+Virg%C3%ADnia,+Stanford+cape+town&hl=ca&sa=X&ei=Z8n2TpzAIIO_8gOrrL2sAQ&sqi=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%2C%20Virg%C3%ADnia%2C%20Stanford%20cape%20town&f=false |llengua=castellà |editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1985 |pàgines=p.61 |isbn=8439848749 }}</ref> en menor mesura a [[Universitat de París|París]], i puntualment en altres centres mantenen l'interès pel trasplantament cardíac i duen a terme regularment intervencions clíniques alhora que una activitat paral·lela de recerca sobre els mecanismes, detecció i tractament del rebuig.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Figuera Aymerich |nom=Diego |títol=El trasplante cardiaco, dificultades en España: sus causas, remedios, y futuro: discurso para la recepción pública del Académico electo |url=http://books.google.cat/books?id=9VkEowXVgMQC&pg=PA57&dq=Par%C3%ADs,+Virg%C3%ADnia,+Stanford+cape+town&hl=ca&sa=X&ei=Z8n2TpzAIIO_8gOrrL2sAQ&sqi=2&ved=0CDUQ6AEwAQ#v=onepage&q=Par%C3%ADs%2C%20Virg%C3%ADnia%2C%20Stanford%20cape%20town&f=false |llengua=castellà |editorial=Real Academia Nac. Medicina |data=1985 |pàgines=p.57-59 |isbn=8439848749 }}</ref> La introducció de la [[ciclosporina]] a la dècada de 1980 inicia una segona fase del trasplantament cardíac. Els bons resultats s'acompanyen d'una ràpida expansió d'unitats de trasplantament i d'un rellançament de les intervencions, les quals passen a ser un procediment convencional de cirurgia cardíaca cap al 1983.
 
A [[Catalunya]] (pioners a l'estat), la primera intervenció amb èxit es va portar a terme a l'[[hospital de la Santa Creu i Sant Pau]] de [[Barcelona]] el 4 de maig de 1984 a càrrec del doctor Josep Maria Caralps i el seu equip de cirurgians.<ref>[http://www.fctransplant.org/boletin_fct/fctboletines/primer.htm El primer trasplantament de cor a Espanya- Fundació Catalana del Trasplantament]</ref>
 
En els últims 40 anys, s'han beneficiat d'un trasplantament de cor vora 5.500 persones a l'estat espanyol segons el seu [[Ministeri de Sanitat i Consum d'Espanya|Ministeri de Sanitat i Consum]]. En aquest mateix indret, la supervivència al cap d'un any de la intervenció és d'un 85%; al cap de cinc anys, d'un 72%; i al cap de deus anys, d'un 60%.<ref name="notiUB">[http://bloccampusbellvitge.ub.edu/2007/12/10/40-anys-del-primer-trasplantament-de-cor/ 40 anys del primer trasplantament de cor - bloc del campus Bellvitge, Universitat de Barcelona]. 10 desembre 2007 </ref>
 
Segons les xifres de l'Organització Nacional de Trasplants, en el món ja s'han realitzat gairebé 100.000 trasplantaments cardíacs.<ref name="notiUB"/>
 
== El mite del cor ==
{{Citació|''L'esperit conscient mora més avall, al cor. Té la forma d'un gran préssec; està cobert per les ales dels pulmons, suportat pel fetge i servit per les entranyes. Aquest cor és dependent del món extern. Si no es menja per un dia se sent extremadament incòmode. Si sent alguna cosa espantosa, batega, si sent alguna cosa enutjosa, queda paralitzat, si es veu davant la mort, es torna trist, si veu alguna cosa bella, es torna encegat''. |anònim xinès. segle VIII|El secret de la Flor d'Or<ref>{{Ref-llibre |cognom=Wilhelm |nom=Richard |títol=The Secret of the Golden Flower |url=http://www.rexresearch.com/goldflwr/goldflwr.htm |llengua=traducció catalana de la traducció anglesa |editorial=Kegan Paul, Trench and Trubner |data=1931 |pàgines= |isbn= |citació=The conscious spirit dwells below in the heart. This lower fleshly heart has the shape of a large peach: it is covered by the wings of the lungs, supported by the liver, and served by the bowels. This heart is dependent on the outside world. If a man does not eat for one day even, it feels extremely uncomfortable. If it hears something terrifying it throbs; if it hears something enraging it stops; if it is faced with death it becomes sad; if it sees something beautiful it is dazzled.}}</ref>}}
 
=== Centre d'energia ===
En la tradició [[hinduisme|hindú]] es considera que en el cos hi ha localitzats diferents centres d'energia, els ''chakra''. A l'alçada del cor se situa l{{'}}''anajata''; és el quart començant des del cap. En aquest s'uneixen les energies materials amb les espirituals, perquè els 3 ''chakres'' superiors és on radiquen les energies intel·lectuals i espirituals, metre que en els inferiors radiquen la sexualitat, les emocions i la cosa vegetativa. És en l'''anajata'' (o centre del cor) on s'uneixen.<ref name="mite"> {{ref-web |url= http://www.revespcardiol.org/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=10021523&pident_usuario=0&pident_revista=25&fichero=25v54n03a10021523pdf001.pdf&ty=68&accion=L&origen=cardio&web=www.revespcardiol.org&lan=es|títol=El mito del corazón |consulta=27 novembre 2009 |autor=R. Hernan Baeza |data=Març 2001 |obra=Revista española de Cardiologia Vol.54, Núm 3, Març 2001; 368-372 |editor= |llengua= castellà }}</ref>
 
=== El saltador, emocionador ===
La consciència més comuna que tenim és que el cor "salta", sigui a causa dels esforços sigui amb les emocions.
 
En una investigació lingüística sobre la paraula cor, des del [[llatí]], el [[grec]], les [[Llengua indoeuropea|llengües indoeuropees]] i el [[sànscrit]], el terme cor significa ''el saltador''.<ref name="mite"/> En frases com: «em saltà el cor», «tragué el cor per la boca», etc., aquesta relació entre cor i emoció és més comuna en les cultures occidentals. Aquestes sensacions emocionals han estat descrites en la literatura i l'art en general: «em trenca el cor», «se m'ha aturat el cor», «estic corprès», etc. La imatge de [[Cupido]] i [[Eros (fill d'Ares)|Eros]] llençant fletxes per enamorar les persones, la literatura i la pintura religiosa, sobretot la [[cristianisme|cristiana]], en van plenes d'exemples: el cor ferit de Crist i de la verge Maria com a símbol del seu amor per la humanitat, o bé la llum que surt del cor de Crist, per exemple.
 
El cor és tractat com un símbol del que és humà, emotiu i espiritual, en moltes èpoques i cultures. És el símbol d'allò irracional i intuïtiu, de les accions poc meditades, en contraposició al que és racional, al cervell i el cap: «Pensa amb el cap, no amb el cor».
 
El cor valora de manera directa, intuïtiva. Té una visió, generalment, molt profunda i duradora. Diem: «això m'ho diu el cor», «em surt del cor». [[Carl Gustav Jung|Jung]] relata, en la seva autobiografia, que un cap indi dels EUA li digué: «''Els blancs estan bojos, diuen que pensen amb el cap, nosaltres pensem amb el cor''».<ref>Carls Gustav Jung. ''Recuerdos, sueños y pensamientos''. Barcelona: Seix Barral, 1964.</ref>
 
[[Blaise Pascal]], al segle XVII, encunyà la famosa frase: {{mida|1.2em|«El cor té raons que la raó no entén»}}, com a reflex d'aquesta comprensió amb el cor, basada en intuïcions, emocions, valors, imatges, visions, que no són tan segurs com la raó, però que tenen força, sentit i un pes intern que la raó no aconsegueix construir.<ref name="mite"/>
 
Aquestes imatges i idees es reflecteixen en el català, i en les llengües romàniques, derivades del llatí. En moltes paraules s'empra l'arrel llatina ''cor'' (cor). El significat d'aquests mots ens aporta altres idees sobre els significats més antics de la paraula:<ref name="mite"/>
{{Columnes}}
* ''Cordial'': que ve del cor, afectuós.
* ''Acordar'': harmonitzar dos o més cors, resoldre de comú ''acord''.
* ''Recordar'': tornar al cor, a la memòria, fer present.
{{Columna nova}}
* ''[[Coratge]]'': actuar amb el cor.
* ''Discòrdia'': a part, en dificultat, separat del cor.
* ''Misericòrdia'': de ''miser'': infeliç, cor inclinat cap a l'infeliç.
{{Final columnes}}
 
En la cultura [[maia]] el cor era vist com el centre de la vida, de força, l'única cosa que podia alimentar els déus. S'oferien sacrificis humans als déus: en aquests els [[sacerdot]]s maies extreien el cor d'un guerrer i se'l menjaven.<ref>N. Davies, ''los antiguos reinos de México''. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1988.</ref><ref>M. Matos Moctezuma '''Muerte a filo de obsidiana''.Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1996.</ref> Els guerrers sacrificats eren capturats en les anomenades ''guerres florides'', les quals es creu que el seu fi últim era la captura d'aquests guerrers.<ref name="mite"/>
 
El cor era l'únic òrgan que els [[Antic Egipte|egipcis]] deixaven en l'interior de la [[mòmia]], com a centre necessari al cos per a la vida eterna. En la doctrina tradicional el cor és el veritable assentament de la intel·ligència, i el cervell n'és un mer instrument de realització. Segons els alquimistes el cor és la imatge del sol en l'ésser humà, com l'or és la imatge del sol en la Terra.<ref>Juan Eduardo Cirlot, [http://books.google.cat/books?id=3hblvoEBdG0C ''Diccionario de símbolos'']. Madrid: Siruela, D.L. 1997. [http://books.google.cat/books?id=3hblvoEBdG0C&pg=PA149#v=onepage&q=&f=false pàg.149] </ref>
 
En la tradició bíblica el cor expressa la consciència interior, la vida afectiva, l'assentament de la intel·ligència i de la sagacitat. Associat a l'esperit, en la tradició islàmica representa la contemplació i la vida espiritual. Per als sufís és el tron de la misericòrdia, l'espill del món invisible i de Déu.<ref>José Luis Morales y Martín, ''Diccionario de iconología y simbología'', Madrid: Taurus, 1986. p.105</ref>
 
== Relació entre el sistema circulatori i els altres sistemes ==
* '''Sistema circulatori i sistema respiratori'''. El sistema respiratori està format pels pulmons, que és l'òrgan encarregat de purificar la sang. La sang és purificada pels alvèols, són petites terminacions cegues dels bronquíols, on es produeix l'entrada d'oxigen a la sang per a ser distribuïda a les cèl·lules del cos. Aquestes cèl·lules, després d'ocupar l'oxigen, alliberen diòxid de carboni a la sang, que el porta als alvèols pulmonars per ser expulsats del cos i així novament captar oxigen útil.
*'''Sistema circulatori i sistema ossi'''. El sistema ossi es relaciona amb el circulatori, ja que a l'interior dels ossos es troba la medul·la òssia, que constitueix una zona molt important, ja que en el seu interior es formen els glòbuls vermells i alguns glòbuls blancs com els granulòcits i els monòcits.
* '''Sistema circulatori i sistema digestiu'''. Per funcionar, el nostre organisme necessita combustible, aquest combustible el donen els aliments que després de ser processats en l'aparell digestiu, lliuren les substàncies nutritives a la sang. El pàncrees, òrgan de l'aparell digestiu, secreta enzims digestius i hormones que ajuden a regular la concentració de glucosa a la sang. Un altre òrgan de l'aparell digestiu que ajuda al sistema circulatori és el fetge, que té la funció d'eliminar els productes de rebuig, com ara la bilirubina que procedeixen de la renovació de les cèl·lules de la sang (glòbuls vermells). A més sintetitza gran quantitat de proteïnes indispensables per a la sang i l'equilibri de l'organisme.
* '''Sistema circulatori i sistema excretor'''. El metabolisme cel·lular produeix nombrosos residus, alguns dels quals són tòxics o capaços d'alterar les reaccions químiques normals. Aquestes deixalles mòbils són passades a la sang per portar-les al sistema excretor i eliminar-les. La sang es filtra en el sistema excretor pels ronyons, que deixen passar les deixalles per a ser eliminades per mitjà de l'orina. Les substàncies que queden retingudes en el ronyó, com els glòbuls sanguinis i les proteïnes, són novament utilitzades per l'organisme.
 
{{clear}}
 
== Vegeu també ==
* [[Cardiologia]].
* [[Francesc Torrent i Guasp]], cardiòleg valencià que centrà la seva tasca d'investigació en l'anatomia i funció del cor en humans.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |títol=Cor|commonscat= |Viquidites=Cor}}
* [http://www.nhlbi.nih.gov/health/dci/Diseases/hhw/hhw_pumping.html Animació de la contracció del cor i el flux de la sang] (en anglès).
* [http://www.heart.org.in/ Malalties coronàries] (en anglès).
* [http://www.emedicine.com/ped/topic2902.htm eMedicine: anatomia quirúrgica del cor] (en anglès).
* [http://thevirtualheart.org/anatomyindex.html Cor tridimensional interactiu] -es pot fer girar aquest cor realista, i tots els seus components es poden observar des de qualsevol angle (en anglès).
 
{{1000 Ciència}}
{{Autoritat}}
{{Viccionari-lateral|cor}}
 
[[Categoria:Cor| ]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Cor»