Viquipèdia

Manuel Gutiérrez de la Concha e Irigoyen: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Afegida la plantilla {{Autoritat}} a l'article
Línia 45:
 
== Biografia ==
Manuel de la ConcheaConcha va néixer en l'actual Argentina, fill de Petra Irigoyen i de [[Juan Gutiérrez de la Concha]] y Mazón, brigadier de marina i llavors governador intendent de la província de Tucumán. El seu pare va morir afusellat durant les lluites que van seguir a la [[Revolució de Maig]] de [[1810]], rebent en [[1864]] honres fúnebres aal [[Panteó de Marins Il·lustres]] de San Fernando (Cadis). Després de la mort del pare, en [[1814]], la família va fixar la seva residència a Espanya, on Manuel de la Concha va fer els seus estudis preparatoris. Va ingressar en la [[Guàrdia Reial]] com a cadet en [[1820]], va ascendir a alferes en [[1825]] i a tinent en [[1832]].
 
Es va adherir al [[liberalisme]], la qual cosa li va valer alguns mesos de presó abans de la mort de Ferran VII. Havent-se desencadenat la [[Primera Guerra Carlista]], es va unir a la causa d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] i va ser destinat a l'exèrcit del Nord, distingint-se en les accions de Durango, Altsasu i Zúñiga, per les quals va obtenir la [[Creu Llorejada de Sant Ferran]]. El [[6 d'abril]] de [[1836]] va ser ascendit, rebent el seu primer comandament per valentia demostrada en combat. Va seguir sent ascendit, aconseguint el grau de tinent coronel després de la conquesta d'[[Urrieta]], en la qual es va distingir en gran manera. En la [[batalla de Belascoain]] va merèixer una segona creu de Sant Ferran i l'ascens a coronel. Va ser ascendit a [[mariscal de camp]] en [[1840]]. Va participar llavors en la campanyes d'Arroniz, en les quals va merèixer una tercera creu de Sant Ferran. Havent-se adherit al partit moderat, llavors va ser nomenat comandant general de les províncies de [[Província de Guadalajara|Guadalajara]] i [[Província de Conca|Conca]] en [[1841]].<ref>[http://www.xtec.cat/~jrovira6/bio/concha2.htm Manuel Gutiérrez de la Concha] a xtec.cat</ref>
Línia 51:
[[Fitxer:Mausoleo del I Marqués del Duero (Madrid) 01.jpg|thumb|200px|left|Mausoleu del Marquès del Duero en el [[Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid]].]]
 
A l'octubre d'aquest any va participar, amb [[Diego de León y Navarrete]] i altres militars i polítics [[Partit Moderat|moderats]], en la temptativa fallida de derrocar la [[regència (política)|regència]] d'[[Baldomero Espartero|Espartero]], raó per la qual va haver d'exiliar-se a [[Florència]]. En l'estiu de [[1843]] va contribuir activament a la caiguda del regent Baldomero d'Espartero, provocada per [[Ramón María Narváez|Narváez]], la qual cosa li va valer la promoció a tinent general. Va ser llavors nomenat inspector general d'Infanteria pels moderats, llavors en el poder, i després capità general de [[Castella la Vella]].<ref>[https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/3313902.pdf. Don Manuel Gutiérrez De la Concha: un General liberal en la España de Isabel II], Fernando Fernández Bastarreche</ref>
[[Fitxer:Muerte del Marqués del Duero 1884 Joaquín Agrasot y Juan.jpg|230px|thumb|''Mort del Marquès del Duero'', per [[Joaquim Agrasot Juan]], pintura de [[1884]].]]
[[File:Marqués del Duero-1.JPG|thumb|230px|Estàtua eqüestre en Madrid.]]
Línia 58:
Va ser nomenat capità general de [[Catalunya]], posant fi en [[1849]] a la revolta dels ''matiners'' en l'àmbit de la [[Segona Guerra Carlina]]. Va col·laborar amb el general [[Leopoldo O'Donnell]] durant el [[Bienni Progressista]], ocupant, entre altres càrrecs, els de capità general de [[Catalunya]], diputat a Corts<ref>[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLDA.fmt&DOCS=1-125&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2852900%29.NDIP. Índex del Congrés dels Diputats]</ref> i president de la Junta Consultiva de Guerra. Va ser capità general de les Dues Castelles durant el govern de la [[Unió Liberal]], i en la [[anys 1860|dècada de 1860]] va ser president del Senat durant cinc legislatures consecutives.<ref>[http://www.senado.es/web/conocersenado/senadohistoria/senado18341923/senadores/fichasenador/index.html?id1=897 Fitxa del Senat]</ref>
 
Malgrat ser ja sexagenari, a petició del general [[Francisco Serrano Domínguez|Serrano]] va tornar a l'activitat militar i política en [[1872]], convertint-se en un dels més ferms partidaris de d'[[Alfons XII d'Espanya]]. La seva gran capacitat i prestigi militar van fer que fos considerat el millor estrateg del [[segle XIX]] espanyol, la qual cosa va portar al fet que el govern de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] en [[1874]] li lliurés el comandament del Tercer Cos de l'Exèrcit del Nord, una unitat crucial per a la defensa del règim. En els tres mesos durant els quals va estar al comandament del front carlista del Nord va aconseguir victòries de gran ressonància i significat, amb especial relleu en l'[[setge de Bilbao (1874)|alliberament de Bilbao]], al maig.
 
En els preliminars de l'atac a [[Estella]], la capital simbòlica dels carlistes, una bala li va travessar el pit durant la [[Batalla d'Abárzuza|batalla de Monte Muro]], prop del poble d'[[Abárzuza]], a la tarda del 27 de juny de 1874.<ref>[http://www.casinodemadrid.es/sp/revista/Revista46/PDF/042-043%20Marques%20del%20Duero.pdf Manuel Gutiérrez de la Concha, Marqués del Duero] d'Andrés Aleu, publicat pel Casino de Madrid</ref>
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Gutiérrez_de_la_Concha_e_Irigoyen»