Revisió del 09:51, 18 ago 2018 modifica KRLS Bot (discussió \| contribucions) Bots 391.209 edits m Aplicant la plantilla {{ISBN}} per evitar l'enllaç màgic d'ISBN ← Edició anterior		Revisió del 18:13, 24 gen 2019 modifica desfés 188.119.240.61 (discussió) enllaç Edició següent →
Línia 7: Sota domini bizantí es va dir '''Cesarea Paneas''' i finalment només aquest segon nom va restar. Al {{segle\|IV}} fou seu d'un bisbat depenent de la província de [[Fenícia]]. Es va rendir per pacte als àrabs dirigits per [[Khalid ibn al-Walid]] el [[635]]. El [[636]] hi va arribar un nou exèrcit bizantí que fou derrotat finalment a la batalla de Yarmuk. Fou declarada capital del districte d'al-Djawlan dins el ''djund'' (província militar) de [[Damasc]]. Llavors la ciutat es va començar a despoblar al desaparèixer els seus mercats tradicionals. De les 173 ciutats bizantines només 14 van conservar activitat. [[Al-Yakubi]] confirma al {{segle\|IX}} que encara era capital del districte però ara la ciutat es deia ''Madīnat al-Askat'' (ciutat de les tribus) i estava poblada per kaysites principalment del grup Banu Murra, i pels iemenites. Al [[segle X]] l'ofensiva bizantina va portar refugiats més al sud i va fer augmentar la població. El [[968]] va caure en mans dels [[càrmates]]; els [[abbàssides]] la van recuperar el [[970]] però els càrmates la van tornar a ocupar el [[971]]. El [[975]] va passar als [[fatimites]]. Va seguir la sort de Damasc i encara que autònoma va quedar unida al sultanat; davant l'amenaça dels croats el castell d'al Subayba fou fortificat; el [[1126]] Tugtegin, l'atabeg de Damasc la va cedir a Bahram, el cap ismaïlita de la zona, però a la mort de Bahram fou entregada als croats mentre a Damasc s'iniciava una violenta i sagnant persecució dels ismaïlites. Buri de Damasc la va reconquerir per les armes el [[1132]] i la va cedir a [[Imad ad-Din Zengi]]. Assetjada pels francs fou conquerida per aquests el [[1140]], ara amb suport de Damasc. En aquest temps fou cedida en feu als cavallers [[Hospitalers]], però aquests van caure en una emboscada musulmana de la que els va salvat l'ajut de [[Balduí III de Jerusalem]], i van renunciar al feu que va passar a ~~Humphrey~~Humfed II de [[Toron dels Cavallers\|Toron]]. Aquest fou assetjat també a la ciutat pels musulmans, però va rebre el suport de Balduí III ([[1157]]) que al seu torn va caure en un parany (juny) però va rebre suport des del [[principat d'Antioquia]] i el [[comtat de Trípoli]]. Fou inclosa llavors a la senyoria de [[Beirut]] però fou conquerida per [[Nur al-Din]] el [[18 de novembre]] de [[1164]]. Els croats es van retirar al castell de Margaliot (Hunin) construït el [[1107]]. El maig [[1174]] al morir Nur al-Din, el rei [[Amaury I de Jerusalem]] va assetjar Baniyas però la mort del rei (el mateix [[1174]], el juliol) va fer fracassar l'operació; el [[1177]] el rei [[Balduí IV de Jerusalem]] la va assetjar però es va retirar després de rebre tribut del seu governador Samsam al-Din Adjuk. Va estar en mans de [[Saladí]] (des de [[1179]]) i després del seu fill al-Afdal, i va seguir en mans de prínceps [[aiúbides]]. El [[1187]] Saladí va ordenar a al-Afdal, que era a Baniyas, d'anar a altres posicions, passant per terrenys del comte de Trípoli; el comte [[Ramon III de Trípoli]] va haver d'acceptar el pas lliure dels musulmans pels seus dominis de [[Galilea]] i [[Tiberíades]]; la força dirigida per Afdal (set mil homes) va trobar pel camí un contingent de templaris (150 homes) dirigits pel gran mestre Gerard de Ridefort als que va aniquilar. Llavors Saladí va assetjar Tiberíades que es va rendir al cap de sis dies i el [[4 de juliol]] de [[1187]] va derrotar els croats que anaven en ajut de la ciutat ([[Batalla d'Hattin]]). Al començament del {{segle\|XIII}} Baniyas fou destruïda per un terratrèmol. La fortalesa fou reconstruïda per l'~~amir~~emir local Djaharkas el [[1204]]; el amir Khutluba va haver de renunciar a la fortalesa el [[1219]] que va quedar sota domini directe d'~~al-~~[[~~Adil~~al-Àdil I]] i del seu fill Muazzam. El [[1229]] un tractat va retornar Baniyas, Safed i Toron als francs, just dos anys després de la mort de Muazzam ([[11 de novembre]] de [[1227]]), domini que no va durar més de deu anys. Sota els mamelucs fou una ''wilaya'' de la ''niyaba'' de l'''Adjlun'' al sud de Damasc, i va començar una ràpida decadència. Un anys després era un llogaret. Modernament la frontera entre Síria i Palestina fou establerta el [[1923]] pel [[Tractat de Lausana]]. Banias va quedar dins el mandat francès de Síria. Fou ocupada per Israel el [[10 de juny]] de [[1967]]. Després de l'ocupació va quedar quasi despoblada.

Banias: diferència entre les revisions