Independència de Veneçuela: diferència entre les revisions

La '''independència de Veneçuela''' va ser el procés emancipador desenvolupat entre [[1810]] i [[1821]] per trencar els llaços colonials que hi havia entre [[Veneçuela]] i l'[[Imperi Espanyol]]. Aquest procés es va unir al que també s'estava duent a terme en altres països d'Amèrica, que finalment van assolir també la seva [[independència]]. Entre els factors més influents se sol destacar el desig de poder dels grups [[Crioll|criolls]] que tenien l'estatus social i econòmic però no polític, la introducció de les idees de l'enciclopèdic[[enciclopèdia]], la [[Il·lustració]] i la [[declaració d'Independència dels Estats Units]], la [[Revolució Francesa]] i el regnat de [[Josep I Bonaparte]].

Al llarg de [[1808]], les pressions de [[Napoleó]] van desencadenar una sèrie d'esdeveniments que van empitjorar encara més la ja compromesa situació espanyola, el rei [[Carles IV d'Espanya]] va abdicar el tron a favor del seu fill [[Ferran VII d'Espanya|Ferran]] el 19 març 1808 després dels successos del [[Motí d'Aranjuez]], i més tard, el 5 maig 1808 es va acabar de consumar el desastre per a Espanya quan Carles IV i el seu fill van ser obligats a cedir el tron a Napoleó a [[Baiona]] per designar al seu germà, [[Josep Bonaparte|Josep]], com a nou Rei d'Espanya. Aquests fets van provocar una gran reacció popular a Espanya que va desencadenar el que avui es coneix com la guerra de la Independència Espanyola o [[guerra del Francès]] i tant a Amèrica com a Espanya, es van formar juntes regionals que van fomentar la lluita contra els invasors francesos per restablir en el tron al monarca legítim.

No obstant això, en les juntes americanes només es parlava amb entusiasme de la Junta popular de Cadis i moltes d'elles eren vistes amb recel per les autoritats espanyoles, que les suposaven sospitoses de ser favorables als francesos i que no s'havien oblidat d'accions com la d'Antonio Nariño a [[Bogotà]], que havia publicat una obra sobre els [[drets de l'home]], el moviment de [[Joan Picornell]], la Conspiració de [[Manuel Gual]] i [[José María EspanyaEspaña]], o de les fracassades expedicions militars de [[Francisco de Miranda]] a Veneçuela. Però també consideraven que aquestes juntes tenien dret d'imitar als seus anàlogues de la Península, ja que els dominis espanyols eren considerats una part essencial i integrant d'Espanya els territoris no eren considerats com a simples [[colònies]] pròpiament.

Amb el temps es van anar formant dos bàndols ben diferenciats com a resultat dels debats polítics i la inestabilitat internacional: el dels realistesreialistes, que volien continuar sota la dependència directa del monarca espanyol, liderat per [[Juan de CasesCasas]], i el dels patriotes, partidaris de constituir una Juntajunta de govern amb una autonomia plena similar a la de les Juntesjuntes provincials a Espanya, però sense mantenir més llaços amb la [[metròpoli]] diferents a un reconeixement formal de Ferran VII com a sobirà, volent imitar així l'exemple del Brasil regit des de [[Bragança]], amb autonomia de Portugal.

A mitjans de l'any 1807, després d'uns anys de ser fora, [[Simón Bolívar]] va tornar a [[Caracas]]. El que es va trobar era una ciutat immersa en un ambient de gran agitació social i política que era governada per personatges interins sota la supervisió d'un regent realreial visitador, [[Joaquín de Mosquera iy Figueroa]], vist amb mals ulls pel col·lectiu de la ciutat. Aquest era un ambient poc propici per afrontar situacions de crisi i va ser una circumstància que va ajudar a precipitar els esdeveniments independentistes.

[[Bolívar]] havia tornat a Caracas absolutament convençut de la imperiosa necessitat da la independència i va tractar de convèncer als seus parents i amics que aquesta era la millor opció però, llevat l'excepció del seu germà Juan Vicente, no va poder fer-ho fàcilment a causa que les notícies d'Europa arribaven molt tard i amb pocs detalls, de manera que el públic s'assabentava de les esdeveniments només d'una forma general i inexacta i això limitava la seva capacitat per a avaluar la situació. Però les coses van canviar sobtadament en pocs dies, després d'una sèrie d'esdeveniments que van causar una commoció general a [[Caracas]]. A principis de juliol de 1808, el governador encarregat de Caracas, Juan de CasesCasas, va rebre dos exemplars del diari londinenc ''[[The Times]]'' que el Governador de [[Trinitat]] va remetre abans al de [[Cumaná]] i que relataven la notícia de l'abdicació del tron d'Espanya en favor de Napoleó.

Les autoritats van tractar de mantenir la notícia en secret per evitar l'alarma social però l'arribada del bergantí francès ''Le Serpent'' al port de La [[Guaira]] el 15 juliol 1808 amb diversos comissionats enviats per [[Napoleó]] per confirmar la notícia van fer fracassar el pla. Un oficial francès es va presentar davant el governador CasesCasas amb documentació oficial confirmant les males notícies aparegudes a ''The Times'', i mentre a la Governació deliberaven sobre la situació, la població va començar a alarmar per l'aparatosa arribada dels francesos, divulgant profusament la notícia de la desaparició de la monarquia tradicional en diaris i altres publicacions.

La reacció popular va ser de malestar i indignació i la situació va empitjorar quan un capità de fragata anglès anomenat Beaver desembarqués poc després del ''Alcasta'' a La Guaira, després de perseguir el ''Le Serpent'' sense poder-lo capturar, per informar al Governador CasesCasas i a la població que la lluita en Espanya per rebutjar els francesos continuava i que Napoleó no tenia la situació dominada.

Llavors va sorgir un procés polític estrany entre el governador, L'[[Audiència]] i el [[Cabildo colonial|Cabildo]] que va acabar de soscavar l'ordre colonial vigent i això va fer que la commoció en la societat Caracas es va orientar en dues direccions: una representada per [[Simón Bolívar]] que volia proclamar la independència, i una altra representada per altres [[crioll]]s que volien mantenir la fidelitat a [[Ferran VII]].

En el panorama d'incertesa regnant, el 19 d'abril de 1810, els membres del Cabildo de Caracas van decidir constituir una Junta Conservadora dels Drets de Ferran VII en un acte que acaba amb la signatura de l'Acta d'Independència i constitució de la Primera República el 5 de juliol de 1811. Amb la revolta del 19 abril 1810 es va obligar al llavors capità general de Veneçuela, [[Vicente EmparaEmparan]], a cedir els seus poders a aquesta Junta i que varesultà portar com a resultaten l'expulsió dels funcionaris espanyols dels seus llocs per a embarcar rumb a Espanya.