Història de la taula periòdica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
amplio
-fusió i retocs
Línia 1:
{{fusió|taula periòdica}}
[[Image:Periodic table.svg|thumb|Taula periòdica dels elements (2007)]]
La [[taula periòdica]] és una manera de mostrar els [[element químic|elements químics]] ordenats segons les seves propietats. La seva invenció s'atribueix generalment al químic rus [[Dmitri Mendeleev]] en el [[1869]], tot i que anteriorment altres persones havien intentat classificar i ordenar els elements. La taula és una representació visual de la '''llei periòdica''' que manifesta que certes propietats dels elements es repeteixen periòdicament quan s'arrangen segons el [[nombre atòmic]]. La taula està organitzada en columnes (anomenades [[Grup de la taula periòdica|grups]]) i files (anomenades [[Període de la taula periòdica|períodes]]) que posen de manifest aquestes característiques comunes.
Linha 25 ⟶ 24:
 
==Intentant ordenar els elements==
EnEl 1829, un químic alemany, [[Döbereiner]], es va adonar que alguns elements devien guardar cert ordre. Així, el [[calci]], [[estronci]] i [[bari]] formaven compostos de composició similar i amb propietats similars, de forma que les propietats de l’estronci eren intermèdies entre les del calci i les del bari.
 
El mateix passava amb el [[sofre]], [[seleni]] i [[tel·luri]] (les propietat del seleni eren intermèdies entre les del sofre i el tel·luri) i amb el [[clor]], [[brom]] i [[iode]] (en aquest cas, l'element intermedi era el brom). El que es coneix com a tríades de Döbereiner.
 
[[Image:Newlands periodiska system 1866.png|thumb|Llei de les octaves de Newlands (1866)]]
EnEl 1864, un químic anglès, [[John Newlands]], va descobrir que al ordenar els elements segons el seu pes atòmic, el vuitè element tenia propietats similars al primer, el novè al segon i així successivament, cada vuit elements, les propietats es repetien, ho va anomenar '''llei de les octaves''', recordant els períodes musicals. Però les octaves de Newlands no sempre es complien.
 
EnEl 1870, el químic alemany [[Lothar Meyer]], va estudiar els elements de forma gràfica, representant el volum de cada àtom en funció del seu pes, obtenint una gràfica en ones cada vegada majors. Fou el descobriment de la llei periòdica, però va arribar un any massa tard.
 
==La taula periòdica==
[[Image:Mendelejevs periodiska system 1871.png|thumb|Taula periòdica] de Mendeléiev (1871)]]
EnEl 1869, [[Mendeléiev]] va publicar la seva [[taula periòdica]]. Havia ordenat els elements seguint el seu pes atòmic. No va fixar el període de repetició de propietats, sinó que ho va ampliar a mesura que augmentava el pes atòmic. Va invertir l'ordre d'alguns elements per que encaixessin les seves propietats amb les dels elements adjacents, i va deixar forats, indicant que corresponien a elements encara no trobats.
 
En tres dels forats, va predir les propietats dels elements que haurien de descobrir-se (donant-li els noms de ekabor, ekaalumini i ekasilici), quan anys més tard es van descobrir l'escandi, el gal·li i el germani, les propietats dels quals es corresponien amb les predites per Mendeléiev, i es va descobrir un nou grup d'elements (els [[gas noble|gasos nobles]]) que encaixava en la taula de Mendeléiev, es va posar de manifest no tan sols la veracitat de la llei periòdica, sinó la importància i la utilitat de la taula periòdica.
 
AlEl 1800 l'italià [[Volta]] va aconseguir la pila elèctrica i els químics van tenir una font continua d'electricitat amb la qual cosa es van poder descobrir molts nous elements durant el segle IX, que encaixaven en els llocs buits que quedaven a la taula de Mendeléiev.
 
Durant el segle XX, es continuaren descobrint la majoria de la resta d'elements químics, el [[1940]] [[Glenn T. Seaborg]] identificà els elements pesants; [[lantànids]] i [[actínids]], i calgué ampliar la taula periòdica de Mendeléiev per a fer-los lloc.